Just al lloc conegut com el Pont de Cabrianes conflueixen en aquell punt del riu Llobregat fins a 5 termes municipals: Sallent, Sant Fruitós de Bages, Artés, Navarcles i Calders. L’indret ha estat, des dels temps més antics, un lloc clau per a passar el riu degut a la seva bona situació topogràfica, en el congost d’Olzinelles, i, a la vegada, per la coincidència amb la traça de l’antic camí ral de Manresa a Vic. Aquesta importància ens la referma el fet de que hi ha constància, com a mínim, de l’existència de quatre ponts en aquell paratge.
La construcció d’un pont en aquell indret on s’acaba el nostre terme municipal pel seu cantó de ponent, va anar à càrrec de la ciutat de Manresa perquè fins allà és on arribava, a l’alta edat mitjana, el seu terme i eren els propis manresans els més interessats a tenir-hi un bon pas de riu. Es cita l’existència d’un pont de pedra en aquest lloc l’any 1086 i s’esmenten diverses donacions de diferents senyors d’indrets propers (Guillem de Calders, Ramon Arnau de Viladecavalls, etc.) i del monestir de Sant Benet de Bages, al llarg de gairebé dos segles per al seu manteniment i consolidació.
Pel que sembla, aquell primer pont deuria ensorrar-se perquè l’any 1313 surt documentada la construcció d’un segon pont. Per l’anàlisi de les restes que encara queden es pot observar que del primer pont, l’esmentat el segle XI,en queda un petit tros del tallaaigües d’un pilar situat sota el tercer arc del tercer pont i uns pocs carreus del pilar de l’esquerra de l’arc central, adossats al corresponent pilar del pont actual, i gairebé a tocar de l’aigua. Aquest primer pont sembla ser que solament tindria tres ulls.
El segon pont, també medieval, és el que a meitats del segle XIX encara existia i que segons una descripció de Magí Canyelles era “molt antic, fabricat amb cinc arcs molt grans, el qual pont té de llarg setanta canes” (109 metres). Aquest tenia silueta triangular, asimètric en la distribució dels pendents i irregular en la planta, ja que la seva traça no era ben lineal. Els pilars tenen els tallaaigües aguts. Aquest pont tenia una alçada d’uns 20 metres, una amplada de 3’40 m. i la llum de l’arc major era de 17 m. L’aparell era fet amb carreus grans, rectangulars i disposats en filades.
A principis del segle XX aquest pont medieval va ser molt modificat, convertint-se en un tercer pont molt renovat. Es va suprimir el seu doble pendent anivellant-lo i fent-lo pla, avinentesa que es va aprofitar per a refer gran part del pont. El 26 de gener de 1939, a les acaballes de la guerra civil, el pont va ser volat per les tropes republicanes en retirada i solament en va quedar dret els pilars i el tercer arc.
El pont no va ser reconstruït, sinó que s’optà per fer un quart pont, l’actual, uns pocs metres riu avall, mitjançant l’aprofitament de la mà d’obra d’un dels Batallons Disciplinaris de Treball que es van crear amb presoners de guerra. D’aquest batalló, i de la construcció de l’actual pont, en donarem més informació en un proper
Bona part de les dades són extretes de “Els ponts medievals del Bages”, de Xavier Sitjes i Molins (Manresa, 1988)
Alçat del segon pont de Cabrianes (X.Sitjes)
El tercer pont de Cabrianes abans del 1939 (Miquel Casajoana)
- L’actual pont de Cabrianes
Read Full Post »
You must be logged in to post a comment.