Archive for Octubre de 2012

El riu Calders és l’únic curs d’aigua al Moianès que té un cabal regular al llarg de tot l’any. Com ja hem esmentat en anteriors noticies, recull bona part de l’aigua de rius, torrents i rieres dels municipis de Collsuspina, L’Estany, Moià, Castellcir, Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Calders i Navarcles i, tot i que el seu cabal sigui més o menys regular al llarg de l’any, les èpoques en que hi ha forts temporals d’aigua a les capçaleres d’aquells torrents,  degut a la seva sinuositat i al fet d’anar encaixonat entre altes cingleres, ràpidament fa augmentar el seu cabal. Si aquelles tempestes i pluges són persistents, especialment a la tardor, poden provocar fortes rierades a la part central i baixa del seu recorregut.

Al llarg de la història hi ha documentades diferents rierades de grans proporcions i amb greus danys i desperfectes. Entre aquestes, una de les més importants es va produir l’any 1766. Una altra va ser la del mes d’abril de 1856, en que “…los caminos y carreteras estan intransitables, siendo un continuo peligro para viajeros y carruajes. Uno de los coches correo al pasar la riera de Calders se vió en inminente peligro, tanto que solo pudieron salvarse milagrosamente el conductor y el postillón. En cuanto al coche y a las caballerías fueron arrastrados por la impetuosa riera” (“La Iberia”, 4.4.1856)

Els dies 7, 8 i 9 d’octubre de 1863 hi ha constància d’unes riuades generalitzades a tota el centre de Catalunya, amb més d’una vintena de morts a Vic. Al riu Calders aquella riuada “…se llevó el molino de Brotons con todos sus habitantes, el molino de Bellveí junto con un rebaño y destrozó cuantas fábricas y molinos se opusieron a su paso. Según dicen los naturales del país esta inundación ha excedido en 10 palmos  a la mayor que se recuerda, la que aconteció en 1766”. (El Clamor Público”, 21.10.1863)

El dia 11 de novembre de 1907, el diari “El Siglo Futuro” dóna la noticia de la riuada de començaments d’aquell mes de novembre, coneixent, però, que ja n’hi havia hagut una altra el 23 d’octubre del mateix any. “…el dia 6 en Calders y Vila de Cavalls se produjeron unas graves inundiaciones. Al anochecer un fuerte temporal se desencadenó en los montes de Monistrol, originando el desbordamiento de los rios Om i Rubió y del Calders. Este inundó parte de una calle (de Monistrol). No hubo desgracias personales pero si grandes destrozos en la presa de aguas y en las fábricas de Sallés y Juvé (?) a consecuencia de los cuales quedaron sin trabajo unos 120 obreros ascendiendo los daños sufridos ya a 150.000 pesetas”.

Hi ha, també, referències a una gran riuada el 29 de setembre de 1913, la “riuada de Sant Miquel”, la de l’any 1917, la del 1962, la del 1971, la del 1982, etc., sent, però, la més propera i una de les que va comportar conseqüències més greus, la del 9 i 10 d’octubre de 1994 en que una gran riuada es va emportar ponts, arbres, camins, línies elèctriques, la central hidroelèctrica de Viladecavalls, etc. i es va tenir de lamentar la pèrdua del monitor de la casa de colònies d’El Xaloc, Jesús Xinxó Escriche, de 23 anys d’edat, que va desaparèixer engolit per la força del riu Calders just en el moment en que era damunt l’antiga passera metàl·lica de la Colònia Jorba.

L’antiga passera metàl·lica de la Colònia Jorba, on era situat el monitor de la casa de colònies El Xaloc, a la part alta de la imatge, en el moment de l’arribada d’una gran onada del riu Calders, l’octubre del 1994, que va ocasionar-li la seva mort.

Anuncis

Read Full Post »

L’antic retaule barroc que hi havia a l’altar major de l’església de Sant Vicenç de Calders, va ser encarregat a l’escultor Miquel Vidal i a l’entallador Jacint Posa l’any 1630. En aquella època era molt habitual que es distingís el treball entre escultors i fusters, o millor dit “retaulistes”, ja que a més a més de fusters, tenien unes aptituds i precisions a l’hora de fer la decoració del retaule, que un simple fuster no tenia.

Cal tenir present que l’església parroquial de Calders va ser ampliada i reformada, amb la fesomia actual, durant els primers anys del segle XVII. Així, el 1602 s’inicien les obres de la nova volta; el 1614 ja es construïen les primeres capelles laterals sent especialment remarcable la de Sant Jaume, on també existí un petit retaule barroc obra del calderí Salvador Gros, fill de La Grossa. A més a més d’aquest, tots els laterals de l’església eren ocupats per capelles amb diferents advocacions, i cada un d’ells amb el seu corresponent altar.

Hi havia, també, confessionaris, tabernacle, pal·li, etc. El treball de realització de l’altar major va durar més de 10 anys i va realitzar-se amb la contribució econòmica de la major part de gent del poble i amb les aportacions i contribucions especials de les cases i famílies més destacades.

El 22 de juliol del 1936, a instàncies de l’anomenat Comitè de Milícies Antifeixistes, l’altar barroc de Calders, juntament amb altres ornaments i mobiliari de l’església, va ser destruït i cremat a la Plaça. Tenia aquell altar una estructura de tres nivells ocupant tota l’alçada de la nau. El primer i segon nivells es dividien, a la vegada en cinc cartel·les horitzontals. A la part baixa, a la part central, hi havia el sagrari, i a cada banda dues imatges de sants i dues pintures alternades. Al damunt, presidia la imatge de Sant Vicenç, igualment amb imatges i pintures  de sants a banda i banda i a la part superior un  sant crist amb dues predel·les pintades, una a cada banda, que feien referència a la vida de Sant Vicenç. Precisament aquestes dues predel·les van poder ser salvades de la destrucció i, després de ser convenientment restaurades, actualment es conserven a la sagristia de l’església.

Fotografia del 1924 en que es pot veure la totalitat de l’altar barroc. Les dues predel·les de la part superior, a banda i banda del Sant Crist, són les úniques peces que es van salvar de la seva destrucció l’any 1936.

Read Full Post »

Pedalades

A través de la col·laboració de l’entitat Calders Bike us oferim els “tracks” i el recorregut de dues de les primeres pedalades amb bicicleta de muntanya que des d’ara podreu trobar en una de les pestanyes superiors del butlletí o bé a través de l’enllaç

https://calidoscopicalderi.wordpress.com/per-pedalar

Read Full Post »

Just al punt més elevat del turó d’El Puig podeu observar una columna de formigó d’un metre quadrat i  3 metres d’alçada, culminada per un pilar cilíndric, també de formigó, de 30 cm. de diàmetre i 1,18 metres d’alçada pintat tot de blanc. Es tracta d’un vèrtex geodèsic de primer ordre, o de primera categoria, que enllaça amb altres vèrtexs situats, també, en llocs elevats i de gran visibilitat.

Un vèrtex geodèsic és una fita o senyal geogràfica on al seu damunt s’hi instal·la, puntualment, un teodolit o diferent instrumental topogràfic per a triangular el territori, combinat amb altres vèrtexs, per tal de cartografiar, mesurar i acotar el terreny. Els vèrtexs geodèsics, a Catalunya, poden ser de primer, de segon o de tercer ordre. Els de primer ordre, com el d’El Puig, són els de millor precisió i formen triangles amb altres vèrtexs de primera categòria situats a unes distàncies mitjanes de 40 Km. Els de segon ordre tenen unes distàncies de 15 a 20 Km., mentre que els de tercer ordre oscil·len entre els 5 i els 10 Km.

El vèrtex geodèsic d’El Puig va ser instal·lat  el 17 d’octubre de 1978, està situat a 568,92 metres sobre el nivell del mar i la seva trigonometria va ser modificada el 1985 i el 2004. Actualment enllaça, entre altres, amb els vèrtexs de primer i segon nivell de Rodors (Moià), Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina), Montcau (Sant Llorenç Savall), La Mola (Matadepera), La Rodoreda (Santa Maria d’Oló), El Cogulló (Sallent), Santmartí (Sant Fruitós de Bages) i Sant Feliu Sasserra.

Read Full Post »

Bar Calders

Conegut bar del barri de Sant Antoni, a Barcelona, reformat fa un any i mig. Està situat al carrer Parlament i especialitzat en tastets de productes seleccionats, vins catalans, vermuts i còctels combinats amb una bona selecció de tapes que el fan ser molt popular al migdia per fer el vermut i al vespre per sopar lleuger, molt especialment a l’estiu a l’espai de la seva acollidora terrassa al carrer.

Read Full Post »