Archive for Desembre de 2012

A partir de demà passat, 1 de gener, tornem a tenir a la mà una nova edició del popular i conegut “Calendari dels Pagesos”.  A les seves pàgines hom hi pot trobar tots els mercats setmanals que es realitzen a Catalunya, les fires i les festes majors, així com un calendari mensual de les pràctiques agrícoles més adients per al camp, l’hort, el jardí, els arbres fruiters i l’avicultura. També s’hi detallen els sants de cada dia i l’hora en què surten i es ponen el sol i la lluna, amb dades extretes de l’Observatori Astronòmic de Cadis. Enguany, a més a més, podem trobar-hi  escrits de Marta Ibáñez (“El judici de l’any”), Pau Moragas (“L’agricultura social. Un nou paradigma per a l’agricultura europea del segle XXI?”), Eloi Cordomí (“La ciència de la metereologia popular”), Antoni Serés (“Publicacions infantils i juvenils en català. D’en Patufet (1904) al 50è aniversari de Cavall Fort”) i d’Amadeu Carbó (“El titella tradicional català”).

El “Calendari dels Pagesos” va néixer l’any 1861 i és la publicació degana d’aquestes característiques. Des de l’any 1863 la portada és, cada any, exactament la mateixa: la reproducció de la roda perpètua ideada anys enrere pel frare mestre Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà, que prediu si la terra serà fèrtil o estèril durant l’any en curs. Per fer-ne aplicació a un any qualsevol del segle XXI s’ha de comptar cap a la dreta, començant per la casella que correspon a l’any 2000, fent correspondre ca­da casella a un any. Indica els anys fèrtils (F), Molt fèrtils (FM), estèrils (E) i molt estèrils (EM). L’imminent 2013 ens l’assenyala com estèril, el 2014 estèril també i el 2015 com a molt estèril. En qualsevol cas, ànims i Bon Any per a tothom.

1

 

Read Full Post »

Fa més de 100 anys, a les acaballes del segle XIX, Calders ja celebrava la seva Festa Major el segon cap de setmana del mes de setembre. De la lectura dels diferents programes d’actes que van de 1895 a 1905 es pot observar com eren i es vivien aquelles festes. A primera impressió es pot veure que la Festa Major ja durava dos o tres dies, però amb un gran espai de temps entre els diferents actes que es celebraven, que consideraríem pocs a dia d’avui.  Entre aquests actes els majoritaris i més habituals eren els oficis religiosos (oficis solemnes, misses i rosaris) així com les cercaviles amb les autoritats locals. No hi havia cap activitat específica per a la quitxalla, tampoc cap competició esportiva i únicament els balls eren l’esdeveniment més popular i concorregut pel veïnat i també per gent de Manresa i comarca, ja que s’anunciava que  “…para mayor comodidad de los forasteros que quieran asistir á dichos festejos, saldrán de Manresa carruajes á la una de la tarde directamente á Calders,..” arribant-hi just a l’hora d’inici del concorregut ball de tarda.

De la informació que ens dóna la lectura d’aquells programes d’actes podem destacar, també, dos esdeveniments actualment desapareguts, que bé podríem esmentar com a elements del costumari popular, tradicional o etnogràfic. Es tracta del “Llevant de Taula” i el “Ball de Coques”. El “Llevant de Taula”, tal com esmenta Joan Amades, consistia en que “…a l’hora de dinar […] les pavordesses o pubilles vestides amb llurs millors gales, anaven a seguir tota la població de casa en casa. Portaven una bacina d’argent amb una imatge de la Verge o del sant patró. Entraven al menjador de les cases que visitaven i posaven la bacina enmig de la taula. Tots els comensals se sentien obligats a tirar-hi una moneda…”. Aquest era un arcaic sistema de finançament de les Festes que, amb els anys, va passar-se a fer públicament a la Plaça, abans de dinar, i no casa per casa. En els programes que van fins a l’any 1904 encara s’esmenta la realització d’aquest acte que anirà desapareixent en els anys posteriors. Pel que fa al Ball de Coques (escrit literalment “Vall de cocas”), s’esmenta la seva celebració en els programes de 1895 i 1896, desapareixent en els posteriors. Es tractava d’una ballada popular que es feia, amb tonada de jota, “…a la sortida d’ofici o al capvespre a la llum de les teieres o de les graelles, però sempre a la Plaça. El ball de coques es coneix amb aquest nom perquè el ballador obsequia la parella amb una coca, que pot haver estat comprada o aconseguida en una subhasta. En tot cas, es tracta d’una fórmula que combina galanteig i prestigi social –per al ballador que adquireix la coca i per a la balladora que la rep. Quan les coques són encantades o subhastades abans de cada dansada, el fet d’adquirir-la dóna dret a començar el ball amb la parella triada, molts cops amb la coca a la mà. Evidentment, per a qualsevol noia era un honor sortir del ball de plaça carregada de coques. O ballar la darrera dansa, després de la subhasta de l’última. […] No cal dir que el resultat econòmic del ball de coques era assegurat i que, durant molts anys, la subhasta o venda de les coques fou una font d’ingressos cabdal per als organitzadors de les festes…”

Els balls de tarda i vespre es celebraven habitualment al “Salon Torra, de la Plaza”, tot i que el 1899 s’esmenta que es va fer al “grandioso salón de Manuel Ponsa”. Les orquestres que venien a Calders si estaven tots els dies ja que participaven en tots els actes que es feien al llarg de la Festa. “Los Vilas”, de Sant Feliu de Codines, la famosa “Los Noys”, d’Olesa de Montserrat (fundada el 1835) i la més econòmica de “Los Masanas” eren les habituals en aquelles dates.

Resumint, doncs, un programa normal o habitual de Festa Major, en els últims anys del segle XIX, podia tenir els següents actes, espaiats en dos o tres dies: Al matí: “repique general de campanas anunciando la proximidad de la fiesta”, a continuació cercavila “con acompañamiento del magnifico ayuntamiento hasta la iglesia parroquial donde presidirá  el Solemne Oficio y donde acompañará la referida orquesta”. A la sortida de l’Ofici del primer dia  ”LLevant de Taula”. A les 4 de la tarda “Rosario cantado, acompañado por la referida orquesta”. A les cinc de la tarda començava el Ball de tarda. Després de sopar, a les 10 de la nit, es solia fer un nou cercavila, aquesta vegada sense les autoritats municipals, que acabava amb un “sarao, serenata y baile de noche”.. L’endemà es feia, si fa no fa el mateix, “…se verificarán, con poca diferencia, las mismas funciones que en el día anterior, así religiosas como profanas…” amb la diferència que l’Ofici del segon dia estava dedicat als difunts d’aquell any i que a la sortida del mateix es ballava el “Ball de les Coques”. L’any 1904 s’incorporen al programa d’actes una “tronada y salva de morteros” i, fins i tot, “excursiones a las distintas fuentes de las inmediaciones”, potser precedents arcaics de l’actual castells de focs i la caminada popular?.

Parelles de balladors, amb les coques protegides sota el braç,  a punt de començar el Ball de Coques en un poble de Catalunya l'any 1903.

Parelles de balladors, amb les coques protegides a la mà o sota el braç, a punt de començar el Ball de Coques en un poble de Catalunya l’any 1905.

Ball de Plaça en un poble de Catalunya l'any 1899

Ball de Plaça en un poble de Catalunya l’any 1899

 

Read Full Post »

Nadal 2012

Nadala Calidoscopi

Read Full Post »

El castell de Calders

El castell de Calders està emplaçat al cim d’un turó de forma cònica que s’aixeca al centre de l’antic meandre abandonat del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, o de l’homenatge, de planta circular i parcialment esfondrada, per una muralla que ressegueix tot el perímetre del recinte, amb un baluard quadrat, i per les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria com a construccions medievals originals. També es conserven les restes d’una construcció molt posterior (segles XVII-XVIII), segurament una masoveria, amb una cisterna excavada a la roca. El castell està documentat des de l’any 956 i l’església des del 965, tot i que la construcció actual podria datar-se del segle XI. El castell de Calders, declarat Bé d’Interès Nacional (BCIN) des de l’any 1949, tenia la funció de defensar el terme de Calders amb un domini senyorial que pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d’Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.

Pel que fa a l’antiga església de Santa Maria, aquesta es troba situada a l’extrem d’una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d’un mur transversal que els unia, en un estat molt deficient. Originàriament era la capella del castell i apareix citada el 1028 i el 1048. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme.

 Per saber-ne més podeu consultar:-BENET i CLARÀ, Albert: “L’origen de la família Calders”, a Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30.; -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: “Castell de Calders”, a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525.; -PLADEVALL, Antoni: “Calders”, a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188.; -SERRA, Roser: “Els segles medievals (S. IX-XV)”, a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.; -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.

1

3

2

Read Full Post »

Imatge de la dècada de 1910 on es pot veure un grup d'alumnes de Calders al davant de la façana de l'edifici que ocupava l'antiga escola, actualment edifici de l'ajuntament de Calders.

Imatge, datada cap a 1920, on es pot veure un grup d’alumnes de Calders al davant del lloc on s’ubicava l’antiga escola, a la Plaça Major, a l’actual edifici de l’ajuntament de Calders.

Read Full Post »

A través dels primers fogatges realitzats a Catalunya, entenent per fogatge la relació de focs o famílies que havien de contribuir mitjançant impost al manteniment de la Cort del General o Generalitat, podem descobrir moltes dades històriques dels nostres pobles. Des del nombre de famílies i població que hi havia en un lloc a la distribució de termes parroquials que existien. Igualment, com és ara el cas, podem determinar quins eren els masos habitats que hi havia en una època determinada i quina era la seva denominació o toponímia original. Val a dir, però, que aquestes relacions no són del tot exhaustives i fiables al 100 % ja que el fogatge en ser un impost final no recollia els focs o famílies exemptes de pagament ni aquelles que intentaven i obtenien el seu alliberament fiscal. És, per tant, una aproximació o estimació dels focs o famílies existents, ja que quants menys habitants hi hagués en un fogatge menys havien de pagar. Lo òptim estava en tenir un foc i no sortir reflectit en el fogatge. Per tant, tot i que aquestes dades no son exactes, ja que podrien haver-hi més masos dels que la llista dóna, si que permeten fer una aproximació als masos de Calders esmentats en dos dels fogatges més ben documentats que tenim: els de 1497 i el de 1553.

Pel cas de Calders, en el quadre adjunt, distribuïts en les 4 parròquies de l’antic terme, podeu veure quins eren aquests masos, amb la grafia original més antiga i, en els exemples que s’han pogut documentar la data de la primera referència escrita que es té coneixement.

Parròquia i nom original segons primer citació

Nom actual

Any de 1ª referència

Fogatge 1497

Fogatge 1553

St Vicenç de Calders  

980

Si

Si

Castell

El Castell

956

Si

No

Sta. Mª. del Castell

Sta. Mª. del Castell

1028

 

 

Erola

L’Erola

1147

Si

Si

Guàrdia

La Guàrdia

1091

Si

Si

Molí

Molí del Castell

 

Si

Si

Paloma

???

 

Si

Si

Pui

El Puig

 

Si

Si

Sanctamans

Sant Amanç

1360

Si

Si

Truyas

Trullàs

 

No

Si

Raixat

Reixac

 

No

Si

Vila

La Vila

 

No

Si

Vilaterzana

Vilaterçana

 

No

Si

St Andreu de Calders

 

1105

 

 

Blanquer

El Blanquer

1136

Si

Si

Comella

Comelles

1112

Si

Si

Alzina

Rubió

 

No

Si

Faulet

???

 

No

Si

Gras

???

 

No

Si

Serra de Melera

Serramelera

 

No

Si

Manyosa

???

 

No

Si

Moliner

Molí del Blanquer

1126

No

Si

Oller

???

 

No

Si

Torre

???

 

No

Si

Riudemores

???

1039

Si

No

St Pere de Viladecavalls

 

1043

 

 

Canadel – Canadella

El Canadell

1185

Si

Si

Esquilles

???

 

Si

No

Golovart

El Galobart

1120

Si

No

Loler

L’Oller

1188

Si

Si

Manganel

Manganell

1154

Si

Si

Nangla

L’Angle

1090

Si

Si

Olivera

Les Oliveres

1161

Si

Si

Soler

El Soler

1100

Si

No

Strada

L’Estrada

1138

Si

Si

Tapia

Les Tàpies

 

Si

Si

Bassa

???

 

No

Si

Cingles

Les Quingles

 

No

Si

Luciá

Llucià

 

No

Si

Teixidor

???

 

No

Si

Vila

???

 

No

Si

Vilasecha

???

 

No

Si

Truyars???

 

 

 

 

Noguera???

 

 

 

 

Poal???

 

 

 

 

Bertran???

 

 

 

 

Coll ??

 

1179

 

 

Casaldeu ??

 

1180

 

 

Mas Joan ??

 

1192

 

 

St Feliu de Monistrol St Feliu de Monistrol

1017

 

 

Bosch

El Bosc de Mussarra

1112

Si

Si

Coma

La Coma

 

Si

Si

Hocet Sobirà

L’Otzet

 

Si

No

Hocet Jussá

L’Otzetó

 

Si

No

Hom

L’Om

 

Si

Si

Macia

???

 

Si

No

Pahisa – Paysa

La Païssa

 

Si

Si

Rosinyol

El Rossinyol

 

Si

Si

Rubió

Rubió

 

Si

Si

Agulló

???

 

No

Si

Moragas

Saladic

 

No

Si

Musara

Mussarra

 

No

Si

Pujol

???

 

No

Si

Solá

El Solà

 

No

Si

Guardiola

Mas Guardiola

 

No

Si

 

1

Read Full Post »