Archive for gener de 2013

El mes de novembre de 1875 s’acabava oficialment a Catalunya la Tercera Guerra Carlina. Cap a les acaballes de la mateixa, concretament el 25 de setembre del mateix any, Calders, que fins aleshores havia sobreviscut a les nombroses corredisses, disputes i canvis de bàndol sobtats pel fet d’estar situat en la zona de contacte entre les partides carlines i les forces liberals, va viure un dels fets més dramàtics de la seva història en aquella època.

El diari madrileny “El Globo” anunciava en la seva edició del dia 2 d’octubre “…la muerte de José Ponsa, alcalde de Calders, la del pregonero y la de otro individuo que iban a Manresa. Acaeció de la siguiente manera: El dia 25 a las tres de la tarde llegaron a Moyá los carlistas en bastante número mandados por Gamundi, Boet y Montañés los cuales llevaban presos a los mencionados indivíduos. A las seis de la misma marcharon en dirección al Estany y al hallarse distantes un kilómetro de la citada villa de Moyá, mataron a bayonetazos al alcalde, enterrándolo ellos mismos en un campo, después de haberlo despojado de toda la ropa que llevaba puesta, dejándole unicamente con la camisa. La casualidad de que quedase en descubierto uno de sus pies hizo que unos vecinos hallasen el cuerpo de la víctima y le dieran sagrada sepultura. De los demás presos nada se sabe, pero se presume con todo fundamento que fueron asesinados fuera del pueblo del Estany. La viuda del infeliz alcalde se halla enferma de gravedad y se teme haya perdido la razón…”

El motiu d’aquest assassinat es coneixerà poc més tard del dia dels fets. El diari “El Imparcial” donava una versió molt semblant a l’anterior però afegia més detalls i indicava que l’alcalde calderí, “…era persona de antecedentes liberales, muy honrada y querida en toda la comarca” i que havia escrit un avís a la comandància militar de Manresa avisant que pels voltants de Calders hi havia un nombrós grup de carlins. Malauradament el veí de Calders i el pregoner-agutzil que duien l’avís van ser agafats pels propis carlins, tornaren amb ells a Calders on el capitost carlí Gamundi va fer agafar, també, a l’alcalde i va emportar-se’ls tots tres cap a Moià advertint a tot el poble de Calders que allà els afusellaria com a mostra de represàlia i exemple.

En saber els fets, i en crònica del mateix diari “…toda la población en masa salió a interceder ante el cabecilla, pero en vano; los mismos carlistas mas influyentes de la comarca corrieron tras del cabecilla pidiendo clemencia para el desgraciado alcalde […]; D. Valentín Gros, de Calders, que tiene a tres hijos y un hermano en la facción carlista,agradeció los señalados servicios que siempre ha recibido del alcalde y corrió tras de la partida implorando perdón y compasión al jefe rebelde; todo fué inútil y el alcade fué asesinado a bayonetazos al llegar a Moyá y el pregonero y el propietario fueron fusilados unos pasos mas allá. El infeliz alcalde deja a su esposa moribunda y en la miseria…”. En edicions d’altres diaris i de pocs dies més tard, sabem que la vídua de l’alcalde, que no van deixar fills, va embogir i es va traslladar a Barcelona, on va morir poc més tard completament trastornada.

Pascual Gamundi amb part del seu Estat Major

Pascual Gamundi amb part del seu Estat Major

 

Read Full Post »

2012 001

La Fàbrica o colònia de Bellveí,  situada entre el Molí del Castell i el del Blanquer, va fundar-se l’any 1890 per iniciativa de Miquel Vila, de la casa de Bellveí, casat amb Anna Solervicens, pubilla del Mas Solervicens, de Navarcles, i propietaris dels terrenys. La fàbrica aprofitava la resclosa d’un antic molí per fer funcionar una turbina hidràulica que donava 20 CV. La marxa del negoci, però, no va ser prou satisfactòria i l’any 1919 es traspassava la propietat de  la fàbrica a la nova societat dita “Centelles, Codó i Cia.”, al darrera de la qual hi intervenia, també, l’empresari manresà Joan Jorba i Rius.

Al costat de les petites naus de la fàbrica, una de telers i una de tint, si va intentar bastir una petita colònia obrera composta d’habitatges per a les famílies dels treballadors, botiga i altres serveis, que no va reeixir. L’any 1933 es va dissoldre la societat i el 1935 es va traslladar la maquinària a la fàbrica de Calders (inaugurada el 1925).

En aquesta imatge facilitada per Rosa Coll, i publicada a la Revista Ilustrada Jorba de l’any 1932, podem veure una vista aèria del conjunt d’edificis que configuraven aquesta instal·lació industrial tèxtil. A la part inferior dreta de la mateixa es pot observar el pont i la popular Font de Bellveí, amb les emblemàtiques taules rodones realitzades amb antigues pedres de molí.

Read Full Post »

L’Associació Memòria i Història de Manresa, a través de la seva pàgina web www.memoria.cat acaba de digitalitzar i transcriure un quadern manuscrit on hi queden reflectits diferents informes sobre operacions militars consistents en la destrucció de ponts, línies de ferrocarrils, carreteres, etc a diferents pobles i llocs a l’entorn de Manresa durant el mes de gener de 1939, en plena retirada de les tropes republicanes. Aquest quadern pertanyia a la 1ª Companyia del Batalló de Sapadors del XVIIIè Cos d’Exèrcit Republicà (sota comandament del Tinent Coronel José Del Barrio, amb base d’instrucció a Pujalt) formada per uns 180 soldats que tenien com a missió obstaculitzar el ràpid avanç de les tropes franquistes i facilitar la retirada dels republicans.

Aquesta documentació va aparèixer a l’arxiu municipal de Roda de Ter i, gràcies a la transcripció feta pel seu arxiver Rafael Ginebra, es pot seguir el recorregut d’aquesta companyia, les accions realitzades, els enfrontaments amb els franquistes, les baixes de soldats, etc. La descripció del recorregut i activitats d’aquesta companyia s’inicia el dia 10 de gener de 1939 i acaba el dia 31 de gener. A través de la seva lectura podem saber que havien fet diverses voladures a carreteres principals, ponts i línies de ferrocarrils, especialment la línia de Manresa a Lleida. Provenien de Vilagrassa (Urgell) i arribaran fins, precisament, al Pont de Cabrianes, ja a terme de Calders, passant per Linyola, Ossó de Sió, Torroja, Estaràs, Calaf, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor.

El dia 24 de gener aquesta 1ª Companyia del Batalló de Sapadors s’instal·la al Km. 3’6 de “…la carretera de Artés, en una casa situada a la derecha…”. Aquell mateix dia es dediquen a instal·lar diferents artefactes explosius al Pont de Cabrianes “…que cruza sobre el Llobregat. Características: puente de mamposteria de 83’5 mts. de largo, 3’7 de ancho y una altura de 17 metros sobre el nivel del agua, 5 pilas que forman 6 hojas desiguales de una luz media de 11 m. […] Todas estas destrucciones han quedado cargadas y con los artificieros correspondientes preparados para dar fuego. Además y según sus órdenes verbales se hará cargo de dar fuego los artificieros Zapadores de la 27 División…

Tot i que ho anoten al quadern el dia 27, l’endemà, dia 25 de gener de 1939 faran volar el pont. La descripció que se’n fa és la següent: “Pongo en su conocimiento que según me comunica el oficial encargado de las destrucciones en la carretera de Manresa a Vich ha sido dado fuego a la destrucción preparada en el puente sobre el rio Llobregat correspondiente al kilómetro 6 Hm. 9 denominado “de Cabrianes” a las 16 horas 15 minutos del dia 25 y resultando satisfactorio. De los 6 arcos que contaba el puente han desaparecido 4 quedando 2 en pié. El hornillo marcado con el 1 en el gráfico adjunto y que tenia que provocar la caída del tercer arco, falló. El explosivo quemó sin llegar a estallar. Los dos estribos también han desaparecido”. Tota aquesta actuació es va fer  “…con presencia del enemigo…”.

La última anotació que consta al quadern és del dia 31 de gener i, precisament, és un afegit a l’informe de la voladura del Pont de Cabrianes on es diu “Contesto el informe del puente, no ha quedado como yo quería pero ha quedado bien. Han caydo los dos estrivos, y la parte del enemigo ha caydo dos tramos, las pilas an caydo mas de la mitad y la parte de aca unos tramos, asi es que a quedado para volar el tramo del medio, y si quieres que se vaya ha volar es imposible ya que los fachas estan alli en las mismas casas…”. Fa referència a la presència del soldats feixistes als habitatges del pont de Cabrianes i al fet de que l’arc central, tal i com el coneixem encara a dia d’avui, no va arribar a caure. Tot i endarrerir l’avanç de les tropes franquistes un parell de dies, el 28 de gener, al migdia, aquestes arribaven a Calders. La Companyia republicana de Sapadors seguirà camí cap a Vic i el dia 8 de febrer creuarà la frontera per La Vajol.

El Pont de Cabrianes, d'origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

El Pont de Cabrianes, d’origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

 

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939.

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939. (Tomàs González)

 

Read Full Post »

22 de gener: últim dia de la setmana dels barbuts i diada de Sant Vicenç, patró de Calders. S’acaben els actes de la festa major d’hivern amb la missa solemne, a la 1 del migdia, i la posterior cantada dels Goigs de Sant Vicenç.  A les 2, tradicional Escudellada al Centre Cívic.

Que tingueu tots una bona festa major.

Goigs Sant Vicenç

Read Full Post »

Colònia Jorba

El 18 d’agost de 1905 el diari manresà “El Pla de Bages. Diari d’avisos, noticies y anuncis” obria la seva portada, en tota la seva amplada a quatre columnes, amb aquest dibuix del destacat artista Francesc Cuixart Barjau (Berga, 1875 – Manresa, 1927), aleshores professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. En la imatge, força realista, es pot veure el turó que tanca per la part superior a tot el recinte de la Colònia, part de la filera dels blocs de pisos i, en primer terme, una de les naus de la fàbrica al capdamunt de la  “pujada” des del cantó del riu.

El peu de la imatge ens informa que “…aquesta fabrica s’inaugurá l’any 1896; son moviment está impulsat per forsa hidráulica produida per un salt de 25 metres. A la metexa se fabriquen la major part de teixits de cotó que’s venen en els Grans Magatzems que dits senyors tenen en aquesta ciutat. Grans reformes y activitat obtindrá molt aviat aquesta fábrica ab el nou salt de 79 metres quina concesió acaben d’obtenir els seus amos  [fa referència al salt de la central de Viladecavalls, que encara no havia entrat en funcionament]…Una de les produccions d’aquesta fabrica son la varietat de classes de cotons cru i blanc, en totes amplades, especials pera llansols, y el ja popular “Industrial” marca “regulador” en totes ses classes…[…] La casa comercial P.Jorba y Fills fou fundada en 1869 y te fabricació propia desde 1872, siguent els seus fundadors don Pere Jorba Gasó y sa senyora esposa donya Teresa Rius…

 

Read Full Post »

El poble de Calders està situat damunt d’un potent estrat de roques calcàries originades per una antiquíssima barrera  d’esculls de corall datada al període Priabonià Inferior, dins de l’Eocè i l’era Cenozoica. Estem parlant, tot plegat, d’unes roques d’origen marí formades fa 35 milions d’anys. Estratigràficament el conjunt correspon al membre Tossa de calcàries, el més alt de la formació geològica Santa Maria de roques sedimentàries marines, en contacte ja per sota o bé amb la formació Cardona d’evaporites (de la qual forma part la muntanya de sal de Cardona) o bé amb la formació Artés de gresos, margues i altres tipus de roques sedimentàries de color rogenc (per exemple les lutites en forma de grans xaragalls rogencs sota Fussimanya, a tocar de la Gavarresa).Precisament l’àrea de Calders és on les calcàries esculloses de La Tossa estan més ben representades. La vall del riu Calders posa al descobert aquest estrat que, al ser més dur, es manté ressaltat al relleu. L’estrat combina capes de calcària nodulosa amb d’altres de gra més fi. Una altra particularitat és la seva riquesa en fòssils, particularment de coralls. [Text i fotos: Jordi Badia]

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

Un antic escull de corall va donar lloc a l'estrat calcari de Calders

Un antic escull de corall va donar lloc a l’estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d'Artés

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d’Artés

 

 

 

 

Read Full Post »

aaaa

Imatge dels anys 1920, aproximadament, de l’antic pontarró o passera feta de troncs units entre si que permetia creuar, solament persones, el riu Calders a l’alçada de Sant Andreu.

Read Full Post »

Older Posts »