Archive for febrer de 2013

Els primers automòbils de Calders.

Els primers automòbils apareixen a Catalunya a finals del segle XIX. El primer que hi va circular va ser un Bonet, fabricat a Barcelona l’any 1889, una marca que no tindrà gaire futur. A partir d’aleshores comencen a haver-hi diferents intents, sense gaire èxit, per fabricar automòbils a Catalunya i, a la vegada, comencen a arribar els primers vehicles importats per la gent més benestant de l’època. Les marques més habituals seran Ford, Chevrolet, Berliet i Renault.

L’any 1907 la Diputació de Barcelona comença a matricular aquests vehicles que, amb volant a la dreta i circulant per l’esquerra, fins aleshores havien corregut per camins i carreteres de terra compactada amb grava sense gaires reglamentacions. Tots aquests primers vehicles pertanyien a industrials i empresaris catalans o bé a les primeres companyies de transport, sent el primer, el B-1, propietat del banquer Garriga Nogués.

El 1909 la mateixa Diputació de Barcelona comença a fer pagar l’impost de circulació als vehicles automòbils com a contraprestació al manteniment dels camins i carreteres. Per aquest motiu actualitza totes les matrícules i propietaris i en aquest primer llistat exhaustiu que es fa de propietari, matricula, marca, model i potència ja hi han 800 automòbils registrats a tota la província de Barcelona. Entre aquests pioners hi consta un vehicle matriculat a Calders. És el B-164, un Berliet francès de dos seients, propietat de Rafael Clarassó Noguera (l’amo de la fàbrica Clarassó, de Monistrol). Poc més tard, l’any 1914, aquest vehicle serà venut a Joaquim Armengol, propietari de la Ferreteria Armengol, de la carretera de Vic, de Manresa. Cal retenir, també, que en aquest llistat del 1909 surt el B-295, un Hispano Suïssa de 19 CV propietat de Sebastià Estevadeordal, de Moià, amb el que iniciarà el transport regular de viatgers i mercaderies (un ordinari) entre Manresa, Calders, Moià i Vic.

A l’Arxiu Municipal de Calders un dels primers registres d’automòbils del seu terme municipal és de l’any 1925, on hi consten els següents vehicles: el B-7720, un Ford de 18 CV propietat de Salvador Galobart Tatjé (de la Colònia Galobart); el B-15325, un Chevrolet de 18 CV, de Mansueto Morató, amb adreça al carrer Manresa 37; el B-19278, un Citroen de 10 CV, propietat d’Enrique Oriol Marés, amb adreça al carrer Maiola, 12 de Monistrol de Calders; una motocicleta amb sidecar, sense matricular, de Rafael Clarassó (de la Colònia Clarassó) i el camió B-15122, un Ford d’1 Tn, de Josep Reixac Estevanell, domiciliat al carrer Raval de Calders.

Un Berliet de 4 cilindres i 20 CV idèntic al primer que va circular per Calders en començar el segle XX.

Un Berliet de 4 cilindres, 20 CV, volant a la dreta  i dos seients idèntic al primer que va circular per Calders en començar el segle XX. Podeu veure que les suspensions són de ballesta i els llums independents d’oli, reminiscències dels sistemes utilitzats per carros i tartanes.

Anuncis

Read Full Post »

L’antiga església romànica de Sant Andreu de Calders és actualment un munt de ruïnes on solament queden dempeus les dues parets laterals. Tot i tenir el sostre esfondrat encara es poden observar alguns detalls del seu primitiu estil romànic a les parets i en part de l’absis, molt modificat posteriorment. El seu origen cal buscar-lo en la petita i dispersa població que hi havia a la vall del riu Calders, entre el terme del castell i el de Viladecavalls, i en els seus primers i antiquíssims masos. La primera referència que es coneix d’aquesta església és de l’any 1105, quant surt esmentada en un testament de Guillem Ramon de Calders on deixa testat que una vegada pagats tots els seus deutes, els diners que quedin es reparteixin entre les esglésies de Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, Santa Maria de Segur i Sant Andreu de Calders. L’any 1193 torna a sortir esmentada en un nou testament, en aquest cas el de Pere de Calders.

La parròquia o termenal d’aquesta antiga església el formaven diferents masies de les quals, a dia d’avui, solament queden amb restes físiques les del Molí del Castell, Malniu, Comelles, Serramelera, Rubió, Bellveí, la Casa Gran de Bellveí i la mateixa rectoria de Sant Andreu. A meitats del segle XVII, quant es fa una profunda remodelació amb un estil que vol imitar el barroc, Sant Andreu ja consta com a església sufragània de la de Sant Vicenç entrant en un procés de decadència. L’any 1860, en el nomenclàtor del Bisbat de Vic ja surt esmentada solament com a capella, malgrat continuarà fent-s’hi missa de forma regular fins l’any 1875. Disposava originalment d’un altar major, dedicat a Sant Andreu, i dos altars secundaris dedicats a Sant Isidre i Santa Maria.

  • – Serra Coma, Roser “Els segles medievals s. IX-XIV”, dins de “Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès “ (Calders, 1999)
  • – Villegas, Francesc “El Romànic del Bages” (Manresa, 1982)

1

2

Read Full Post »

Serra 3

Com era habitual i freqüent en la societat de l’època, la religiositat i el catolicisme de les persones i les famílies es manifestava, a més a més d’individual i particularment, en expressions i esdeveniments públics i socials: professons, vetlles, rosaris, novenes, etc. i, també, en exercicis espirituals col·lectius. En aquesta imatge, podem veure un grup de calderins, de diferents edats, que van realitzar aquests exercicis espirituals amb Mossèn Tornamira cap a l’any 1929-1930. De tot el grup s’identifiquen a la fila superior: Ton Vila, Melcior (?), Josep Coromines, Josep Bosch, Joan Padrós, Bonaventura Roma, Pere Cortina, Josep Giró. A la fila del mig, Martí Saladelafont, Sebastià Illa, Joan Vilaró i Joan Vidal entre altres. Assentats, Just Carné, Francesc Ponsa, Francesc Vilaró, Just Serra, Emili Soler, Vicenç Cortina, Josep Ponsa i Amadeu Roma.

 

Read Full Post »

Calders de Vallmoll

Calders Vallmoll 2

Els Calders, o Calders-Escaldes, és una zona del municipi de Vallmoll (Alt Camp), actualment ocupada per una urbanització, i que limita amb els termes municipals de Valls i Puigpelat, a tocar el torrent de Nulles. En el mateix indret, amb terrenys de vinya i ametllers,  existeixen els topònims La Coma dels Calders, el Rec dels Calders i la Mina dels Calders, que proveeix d’aigua les masies d’el Cabrer, del Pontet, de Rius, del Joan de l’Isidro, del Burell, del Virgili i del Peirot.

1

 

Read Full Post »