Archive for Març de 2013

Calders de Letònia

Calders1

Acció de mil lats, la moneda oficial de Letònia des del 1993 (té previst incorporar-se a la zona euro el proper any 2014), de l’empresa “Calders Latvija”. L’empresa Calders és una de les més importants i destacades del sector forestal de la república bàltica de Letònia.

Anuncis

Read Full Post »

La companyia de transports “La Vallesana” va fundar-se el 6 de març de 1914 amb aportacions de capital de diferents industrials i empresaris de Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall i el suport dels ajuntaments respectius per tal d’establir un servei d’autobús públic entre aquestes tres poblacions relligades per la carretera B-124. La companyia tenia les oficines al carrer Passeig, número 7, de Castellar del Vallès, i les cotxeres molt a prop, al carrer Passeig cantonada Mestre Ros. El mes d’abril de 1930 la companyia establia un nou servei directe entre Artés i Barcelona, per Calders, Monistrol de Calders, Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, seguint les actuals carreteres B-430, B-124, N-150 i C-17, amb un sol servei diari de baixada al matí cap a Barcelona i tornada a la tarda. El 7 de Juny del mateix any s’establiria un segon viatge, en aquest cas sortint al matí de Barcelona i tornant d’Artés a la tarda. Anys més tard la concessió de la línia s’ampliarà d’Artés fins a Sallent i, encara en una segona remodelació, la línia quedarà definitivament establerta entre Sallent i Sabadell per Artés, Calders, Monistrol i Sant Llorenç Savall.

Un dels primers vehicles històrics que va utilitzar aquesta popular companyia a la línia de Sabadell a Calders va ser un Òmnibus americà de la marca Dodge Brothers i que està conservat i preservat a la col·lecció de vehicles antics de l’empresa Sagalés. Aquest servei de “La Vallesana” va ser molt utilitzat per la població de Calders durant molts anys, fins que l’augment del nombre de vehicles privats i un cert abandonament del servei en aquesta línia van motivar la seva davallada fins a la pràctica desaparició a la dècada dels anys 1970. L’’any 1985 “La Vallesana” és comprada per l’empresa Martí i Renom  (Sarbus),  i s’integra a l’estructura d’aquesta companyia.  A dia d’avui “La Vallesana”, ara Sarbus, segueix donant servei d’una forma més simbòlica que pràctica a la línia Sabadell-Castellar del Vallès-Sant Llorenç Savall-Calders-Sallent amb un sol viatge anual (el primer diumenge de juliol) per al trajecte Sabadell-Calders-Sallent. Aquestes línies d’un sol viatge anual, existents encara en diferents indrets de Catalunya, tenen l’únic objectiu, normalment, de mantenir la concessió. Així que si voleu anar de Calders a Sallent o de Calders a Sabadell en transport públic i amb “La Vallesana”, recordeu que l’autobús passarà el primer diumenge de juliol (enguany el dia 7) cap a les 09.00 del matí en direcció a Sallent i cap a 2/4 d’11 de tornada a Sabadell. Ja sigui que aneu en una direcció o una altra, si voleu fer el viatge de retorn en la mateixa línia, però, haureu d’esperar a l’any següent.

Òmbibus de La Vallesana l'any 1927

Òmbibus de La Vallesana l’any 1927

Un dels primers vehicles  de "La Vallesana", l'any 1921 a Castellar del Vallès

Un dels primers vehicles de “La Vallesana”, l’any 1921 a Castellar del Vallès.

 

L'òmnibus Dodge Brothers, carrossat per l'empresa Caba, de Sabadell.

L’òmnibus Dodge Brothers, carrossat per l’empresa Caba, de Sabadell.

Bitllet de La Vallesana, entre Sabadell i Sallent, per Calders, del seu servei anual i únic de l'any 2007.

Bitllet de La Vallesana, entre Sabadell i Sallent, per Calders, del seu servei anual i únic de l’any 2007.

 

Read Full Post »

Calders-Anoia

La riera de Calders és una successió de meandres en una vall encaixada a la roca de color gris clar de l’Eocè marí, en bona part d’origen coral·lí. Al tram de Viladecavalls, al penya-segat enfront de la font Calda, s’observa un inesperat canvi lateral de roca eocènica a sediment quaternari, continental i rogenc. El contrast de colors ressalta la discordança. Els sediments rogencs mostren estratificació horitzontal a la part central, resultat d’una deposició tranquil·la, però inclinada a l’extrem en contacte amb la roca eocènica, amb aspecte de col·luvions.

Aquests sediments rogencs, continentals i moderns situats enmig de la roca dura marina han de provenir d’una antiga vall fluvial, actualment obturada. Efectivament, estem davant d’un particular fenomen de captura fluvial, en el qual el mateix riu que perd el tributari és el que el capta des d’un altre punt. Els sediments rogencs corresponen a una antiga desembocadura del torrent d’Anoia que arribava a la riera de Calders en perpendicular pel nord des de la zona d’El Canadell. Però fa centenars de milers d’anys, el torrent d’Anoia va ser captat per la pròpia riera de Calders des d’uns 2 quilòmetres de recorregut avall, prop del penya-segat de la central hidroelèctrica Jorba, després de la volta per l’enèsim meandre. L’erosió remuntant d’un petit torrent que desembocava allà va arribar a captar i reconduir el torrent més gran d’Anoia. Però la distància en línia recta entre les dues confluències, l’abandonada i l’actual, no és pas tan llarga; el torrent d’Anoia només canvia la direcció nord sud als seus 500 metres finals quan, degut a la captura, bruscament gira cap a l’oest. El fenomen va ser possible justament perquè la riera de Calders s’entreté en meandres. La petita vall abandonada pel torrent d’Anoia, reblerta de sediments dipositats per la riera de Calders quan circulava a una cota més alta, conserva encara en part l’antic relleu. [Text i fotos: Jordi Badia]

Calders-Anoia2

Calders-Calda

Read Full Post »

El_Bosquet_003

Sota la casa d’El Reguant, dins de l’actual terme municipal d’Artés, al límit amb el de Calders, però formant part de la parròquia de Sant Vicenç de Calders, havia existit fins a la dècada dels anys 1960 una casa de pagès anomenada El Bosquet. D’antiga tradició, aquesta casa va donar lloc als topònims encara actuals de El Bosquet, la Baga del Bosquet i el camí del Bosquet, que des de la casa d’El Reguant va a trobar el camí de La Vall, ja a la fondalada de la riera de Malrubí.

L’esmentada casa, per la seva proximitat, formava part de la parròquia de Calders i, de sempre, els seus estadants havien anat a escola a Calders. El 30 d’abril de 1934, els propietaris de les cases d’El Bosquet, La Ponça, El Mas, Ribatellada i Vilarmau van sol·licitar formalment la seva separació del terme municipal d’Artés i la seva adscripció al terme municipal de Calders fonamentant-ho els seus propietaris en que “…les cases i terrenys de la seva propietat i residència  estan molt mes aprop del casc de la població de Calders que nó del d’aquesta Vila i aixís ademés de la inmensa dificultat que tenim per obtenir cap servei dels que pot i deu prestar el municipi nostre, hi ha el gros inconvenient de que ni els nostres fills no tenen possibilitats d’assisitir a les Escoles d’aquesta població…”. Signaven la sol·licitud, per a la casa d’El Bosquet, Anton Saladelafont Cases com a propietari i Ignasi Trulls Vilarmau com a masover. El febrer de 1935, tornen a insistir i a reclamar la seva agregació a Calders i l’ajuntament de Calders ho accepta el mes de maig del mateix 1935, però no així el d’Artés. Aquest fet de no haver-se posat d’acord els dos municipis juntament amb l’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 va abandonar aquesta proposta.

La casa d’El Bosquet va ser enderrocada totalment a finals dels anys 1960. Actualment gairebé no en queda cap rastre.

Plànol de l'expedient d'agregació de 5 cases d'Artés a Calders, entre elles El Bosquet, de l'any 1935.

Plànol de l’expedient d’agregació de 5 cases d’Artés a Calders, entre elles El Bosquet, de l’any 1935.

Read Full Post »