Archive for Mai de 2013

Just en començar l’any 1914, degut al conflicte europeu de la Primera Guerra Mundial, es produeix un fort desenvolupament de les activitats industrials i de serveis de tot Catalunya que aprofiten el bloqueig dels productes i mercats europeus en conflicte per tal d’obtenir uns guanys ràpids i fàcils. A la vegada que hi ha aquest notable increment de les exportacions es produeix, també, un gran increment de les sol·licituds de concessions mineres i un repunt de les sol·licituds per a la construcció de noves línies de ferrocarrils.

Entre aquestes, i pel que fa al terme municipal de Calders, cal saber que la societat “Barcelona Traction Ligh & Power” coneguda popularment, també, com “La Canadenca” estava ben posicionada dins de l’accionariat de Ferrocarrils de Catalunya. És precisament “La Canadenca” la que sol·licitarà el mes de febrer de 1914 al govern central de Madrid “…un proyecto de ferrocarril , que partiendo de Tarrasa subirá hasta Matadepera, seguirá bordeando el curso de la riera de las Arenas, hasta su nacimiento y después de salvar las estribaciones de la montaña de San Lorenzo del Munt y las cumbres de la Mata, por el collado de Estanallas,descenderá por Mura, Talamanca y Navarcles á la comarca del Pla de Bages, y por la cuenca del Llobregat se dirigirá a la ciudad de Berga, uniendo la alta montaña catalana con los pueblos del Vallés y el llano de Barcelona. También se construirán dos ramales á derecha é izquierda para unir Manresa con la villa de Moyá i Vich”. Aquest projecte de traçat ferroviari seguiria pràcticament el mateix traçat que la carretera de Terrassa a Navarcles pel coll d’Estenalles i la de Manresa a Vic per Calders i Moià, seguint el mateix model de via situada damunt l’asfalt de la carretera que ja s’havia utilitzava en bona part del traçat del carrilet de Manresa a Berga.

La proposta de nou traçat de ferrocarril no va passar de ser un projecte més, però hi ha constància escrita que “…una numerosa brigada a las órdenes de tres ingenieros está haciendo los estudios de campo de las mencionadas vias…” especialment en la perforació d’un túnel a tocar del coll d’Estenalles i el Montcau. El punt de confluència de la línia de Terrassa amb la de Manresa a Berga, ja explotada per la mateixa companyia de Ferrocarrils de Catalunya, es produiria a Sallent, on l’any 1915 van construir-se uns grans i amplis tallers i dipòsits de locomotores de vapor que formaven part d’aquest ambiciós projecte. A partir del 1916 va començar un període d’escassetat de combustibles i matèries primeres que combinat amb un augment dels preus va començar a fer caure les nombroses i espectaculars expectatives de desenvolupament econòmic que s’havien creat en el període 194-1916 deixant en una simple anècdota aquesta possibilitat de fer passar un tren de Manresa a Vic per Calders i Moià.

L'ampli dipòsit de locomotores de Sallent en una imatge de John Carter de l'any 1960.

L’ampli dipòsit de locomotores de Sallent, on havien de confluir diferents línies de ferrocarril, en una imatge de John Carter de l’any 1960.

Read Full Post »

A finals del segle XIX i començaments del segle XX el municipi de Calders tenia diferents establiments industrials que també es veien afectats per la forta conflictivitat social entre obrers i propietaris d’aquelles fàbriques. De les diferents circumstàncies d’agitació social que es va viure en aquells anys, esmentem la curiosa “vaga” que el mes de gener de 1895 es va produir a la fàbrica del Galobart. Les cròniques de l’època esmenten que el dia 22 d’aquell mes de gener, festa de Sant Vicenç i festa major d’hivern, algunes treballadores de Calders van quedar en situació de “…huelga forzosa en la que han quedado algunas operarias de Calders” i que va originar un “…gran descontento entre los moradores de éste vecindario por la huelga parcial ocurrida en la colonia Galovart, situada en nuestro término municipal”. Els fets es relaten de la següent manera “Ayer, dia de San Vicente, patrón del pueblo y fiesta tradicional hace muchos años, los encargados de la colonia no quisieron que hicieran fiesta las operarias de Calders, a pesar de que éste permiso ha sido otorgado todos los años. La autoridad local en vista de ésta novedad se personó en las primeras horas de la madrugada en la fábrica para persuadir a los encargados para que concedieran ese permiso, pero no lo logró”.

Davant de la situació de força en la que la propietat de l’empresa va situar-se “…se produjo una ligera agitación en los ánimos y a la una de la tarde resolvieron los padres de algunas operarias de Calders ir a buscarlas a la misma fábrica. Salieron todos de ésta a las tres y media  llegando a las fiestas del pueblo a las cinco en punto. La noticia ens fa veure que del Galobart al poble hi anaven sempre a peu, que hi estaven una hora i mitja i que les anomenades “operaries” haurien de ser molt jovenetes ja que són els pares els que van a buscar-les a la fàbrica. L’endemà al migdia, amb un intent de recuperar la normalitat “…entraban las operarias a ocupar sus puestos de trabajo y no les fué franqueada la puerta. Quedan 50 operarias en la calle”. Davant de la greu situació d’acomiadament de 50 treballadores en un petit poble com Calders l’ajuntament va enviar el dia 26 una comissió formada per l’alcalde, el secretari i alguns regidors a intercedir directament amb el propietari, que vivia a Barcelona.

El dia 28, sis dies després de la festa de Sant Vicenç, l’amo de la fàbrica “…en compañia del párroco y demas personas de valía de la población” declaraven i acordaven que el següent dilluns “…a primera hora de la mañana se incorporaran a sus respectivos puestos las operarias que estavan en hualga parcial forzosa de la colonia Galovart”. Acabava així una vaga de gairebé una setmana motivada per una greu situació social i de forta conflictivitat social que va esclatar pel fet puntual, gairebé anecdòtic, de poder assistir als actes de la festa major d’hivern.

1

Read Full Post »