Archive for Agost de 2013

Amb posterioritat a l’acabament de la guerra civil (1936-1939) el nou govern franquista va instar a tots els jutjats de districte a investigar tots els fets violents que van produir-se a la reraguarda republicana, molt especialment els que van tenir lloc en els primers moments revolucionaris de l’any 1936. Aquests informes judicials, realitzats per a gairebé tots els municipis, tenien un important gruix d’interrogatoris fets solament a les persones víctimes directes d’aquella violència o bé a les persones del municipi qualificades com a “afectas” al nou règim. És a dir, una àmplia i detallada informació facilitada solament per una de les parts. En el cas de Calders, aquesta “Causa General de la revolución marxista en Barcelona y su provincia” i solament per al seu municipi conté 145 pàgines de declaracions, informacions i requeriments realitzats a calderins “de tota la vida” que podien informar, confirmar o desmentir els fets violents i revolucionaris que es van produir al poble a partir del 18 de juliol de 1936. L’instructor de la mateixa va ser el fiscal del Jutjat de Manresa Eugenio Carballo Morales ajudat pel secretari municipal Ramon Grau Badia.

El resum de tot aquest important gruix d’informació es resumeix en tres quadres o gràfics, que s’adjunten, que fan referència a persones residents a Calders assassinades o desaparegudes pels fets revolucionaris del 1936; persones no residents a Calders però assassinades al seu terme municipal i inscrites al llibre de defuncions del registre civil local i un tercer quadre amb altres fets delictius d’especial rellevància (crema d’esglésies, robatoris, etc.).Cada un dels quadres dóna informació de l’edat, filiació, ofici, adreça, lloc de l’assassinat o desaparició, etc. de totes les persones implicades així com dels suposats autors dels delictes.

El primer quadre es resumeix en 6 persones residents a Calders assassinades: l’alcalde Ernest Santamans, i el secretari municipal Francesc Arau, morts a la carretera de Monistrol; tres capellans (Jaume Tornamira, Marià Gros i Josep Feu) morts a Argentona i un civil (Fruitós Picanyol) mort a Barcelona. En el segon quadre es fa referència a 7 persones no residents a Calders assassinades al seu terme municipal: el secretari de l’ajuntament de Moià (Carles Rius), dos religiosos (Evarist Morató, de Moià, i Manuel Peypoch, de Manresa), un veí d’Artés (Eduard Berenguer) i tres veïns de Navarcles (Joan Galceran, Jaume Casals i Sebastià Singla). Finalment en el tercer quadre es fa referència a la crema i saqueig de l’església parroquial de Sant Vicenç, de la de Sant Pere de Viladecavalls i al saqueig d’altres capelles, oratoris i domicilis particulars (La Grossa, Sant Andreu, etc.)

A.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.EspañaA.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.EspañaA.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.España

Read Full Post »

En l’últim número de “Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès”, corresponent al primer semestre de 2013, hi apareix publicat un excel·lent i interessant treball de Roser Serra i Coma que porta per títol “Francesos i occitans a Calders i entorns, en els segles XVI i XVII”. A partir d’un exhaustiu i acurat treball de recerca fet a l’Arxiu Parroquial de Calders hom descobreix que al llarg dels segles XVI i XVII la immigració de francesos i occitans a Catalunya assolí xifres molt importants. El treball de Roser Serra es centra a Calders i en el període 1558-1685, arribant-se a anotar al llibre de registre de l’arxiu parroquial de Calders fins a 89 persones d’origen francès i/o occità. En aquest treball, a través del llibre de registres matrimonials, podem localitzar francesos casats a Calders, però també els francesos enterrats al cementiri local. Igualment descobrim amb qui es casen, a que es dediquen, els seus oficis d’origen, la importància d’alguns d’ells en el procés de creixement urbà del poble, etc. Un destacat treball de microhistòria que a banda d’obtenir unes destacades dades per a Calders permeten poder-les extrapolar i comparar amb altres indrets més llunyans d’arreu del país.

SERRA i COMA, Roser “Francesos i occitans a Calders i entorns, en els segles XVI i XVII” Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès (Moià), nº 48 (2013), pp. 17-44.

Llibre de registres notarials de Francesc Torra, que treballà a Calders durant la segona meitat del segle XVI

Llibre de registres notarials de Francesc Torra, que treballà a Calders durant la segona meitat del segle XVI

Read Full Post »

Joan Ginesta i Bou

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l'alcalde impulsor de dues obres d'especial transcendència: la portada d'aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic a Calders i Monistrol de Calders. El secretari municipal era en Lluís Bover i Güell.

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l’alcalde impulsor de dues obres d’especial transcendència: la portada d’aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic, amb el finançament de l’industrial Rafael Clarasó i Noguera.

Read Full Post »

El “lascivo Camats”.

En els darrers temps i entre cert sector del periodisme i dels escriptors joves torna a esmentar-se sovint una cita anecdòtica del reconegut Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888- L’Ametlla del Vallès, 1973), periodista, escriptor i diplomàtic de carrera. Aquest, després de treballar a diferents diaris de prestigi (La Veu de Catalunya, La Publicitat, El Sol, etc.) va esdevenir, durant la guerra civil, agregat cultural de l’ambaixada republicana a París per, més tard, convertir-se en funcionari de les Nacions Unides, fet aquest que el va permetre viatjar per arreu del món. L’any 1974, de manera pòstuma, van editar-se les seves memòries fruit de les converses amb Josep Badia i Moret sota el títol “Seixanta anys d’anar pel món”, que va obtenir el premi Crítica de Serra d’Or.

Aquest llibre pòstum de memòries és esmentat, com s’ha dit, per escriptors i periodistes contemporanis (Jordi Puntí, Xavier Miret, Oriol Fuster, etc.) i, molt especialment, per un passatge que fa referència a un fet que entre la història i l’anècdota arriba a la notícia de successos de component sexual i que es produeix de ple a Calders. En efecte, Eugeni Xammar esmenta fent referència al seu pas per la redacció del diari “La Publicitat”  “…estava situat en un casalot del carrer de Barberà, on el diari tenia instal·lada la impremta, adjunta a una sala de redacció sòrdida […]. L’ornament principal d’aquesta sala era un quadret esquifit amb un marc elemental de fusta que guardava sota un vidre, cagat per les mosques, una gasetilla retallada ja feia molts anys d’un número del diari pertanyent encara al segle XIX i que textualment deia això: “En el kilómetro 14 de la carretera de Manresa a Vich la guardia civil detuvo ayer a un individuo llamado Camats que practicava actos deshonestos con una burra que no era de su propiedad. De haber estado presente el propietario de la burra mal lo hubiese pasado el lascivo Camats”. El “lascivo Camats” era considerat com un dels avantpassats de la redacció i gaudia de tots els respectes que li eren deguts. D’ençà que vaig descobrir la seva existència fins avui jo he estat un propagandista infatigable de “lascivo Camats” i durant els anys de la República, amb el plorat i enyorat Josep M. Planas (fa referència a l’eminent periodista nascut a Manresa el 1907 i assassinat a Barcelona el mes d’agost de 1936) vam concebre el projecte de bastir en un indret escaient del quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic un modest monument a la immortal memòria del “lascivo Camats”, obra per a la qual comptàvem amb el concurs desinteressat de l’escultor Dunyac”.(Josep Dunyac i Sala, escultor català nascut a Barcelona el 1886 i mort el 1957).

Aquesta coneguda referència, va succeir doncs, al Km. 14 de la carretera de Manresa a Vic, entre el Mont-ros i el Torrent Fondo, al terme municipal de Calders. Per la poca informació que en donaven els diaris de finals del segle XIX sabem que es tractava d’un pagès anomenat Josep Camats, “vecino del pueblo immediato al lugar de los hechos” i que, per tant, seria veí de Calders i que va “consumar” el seu delicte al seu propi terme, encara que la noticia original sembla escandalitzar-se més pel fet de que la burra no era seva que no pas pel propi fet de “l’acte deshonest”. Es desconeix qui era el propietari de la burra, però si encara voleu afegir-hi més morbositat a aquesta noticia cal saber que la casa pairal familiar d’Eugeni Xammar, Can Xammar de Dalt, a l’Ametlla del Vallès, on va morir, va ser venuda anys més tard a Joan Millet i Pagès, tiet de Fèlix Millet. Aquest últim va esdevenir-ne propietari i, la torre en qüestió, és la fampsa torre on en Fèlix Millet va fer-hi unes importants reformes i transformacions a compte de la Fundació Palau de la Música. Del “lascivo Camats” a l’espavilat Millet.

El quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic, arribant a Calders, lloc dels fets explicats per Eugeni Xammar.

El quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic, arribant a Calders, lloc dels fets explicats per Eugeni Xammar.

Read Full Post »