Archive for Setembre de 2013

La masia de Serramelera.

Aquest antiquíssim mas del terme municipal de Calders es troba documentat des del 1329. Era un mas originalment modest, no arribava a les 50 quarteres, però que a la segona meitat del segle XIX s’havia convertit en una casa econòmicament important mitjançant una acurada estratègia de diferents enllaços matrimonials. L’any 1802, l’hereu del mas es casa amb la pubilla de la casa propera de Bellveí, unint-se les dues finques. L’any 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramelera i Pertegàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç, de Navarcles, augmentant encara més els termes de la propietat. D’aquesta manera es culminava la política d’unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des de mitjans del segle XX el mas es troba en ruïnes.
Tot i el seu origen medieval la part encara visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla, amb parets de maçoneria, cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó.

Imatge del mas Serramelera (Fotografia de Sergi Pich, any 2009)

Imatge del mas Serramelera (Fotografia de Sergi Pich, any 2009)

Anuncis

Read Full Post »

El març de 1914 s’aprovava la creació de la Mancomunitat de Catalunya que, inicialment, solament tenia la competència de poder unificar i gestionar de forma unitària la hisenda de les 4 diputacions provincials catalanes. Tot i així, en els solament 10 anys que va existir va crear i desenvolupar autèntiques estructures d’estat algunes de les quals encara perduren a dia d’avui. Entre aquestes, i entre moltes altres d’especial rellevància, cal esmentar el Servei de Construcció i Conservació de Carreteres. En una primera fase la Mancomunitat va dedicar-se a planificar tota la nova xarxa de carreteres i camins que es consideraven imprescindibles per al país per tal de, posteriorment, iniciar-ne la seva execució. L’any 1920 es presentava el “Pla General de Vies de Comunicació”, que validava el projecte inicial de 1918 sota la direcció de l’enginyer Frederic Turell. En aquell Pla general es preveia la construcció de 1.195 noves carreteres i camins per a tot Catalunya, de les quals 407 corresponien a la demarcació de Barcelona i 48 al partit judicial de Manresa.

Una de les carreteres locals que van projectar-se en aquest Pla va ser la carretera que, sortint de Navarcles i vorejant el riu Calders, arribés, per la banda esquerra del riu i sense creuar-lo, a Sant Pere de Viladecavalls a l’alçada del Mas Llucià. Des d’allà, per Rubió i Bellveí, la carretera havia d’arribar a Monistrol de Calders (ja estava acabada la B-134, de Calders a Monistrol i Sant Llorenç Savall) i continuar fins a la Sala de Sant Llogari. Des d’allà el projecte es bifurcava per una banda fins a Marfà i Moià i, de l’altre fins a trobar la carretera BV-1245, entre Castellterçol i Granera, en un punt proper a la casa d’El Criac.

L’any 1922 la Mancomunitat va aprovar un pla de 133 obres preferents entre les que hi havia aquesta carretera, però ja no s’arribà a temps de tirar endavant el projecte. La liquidació política de la Mancomunitat arran de la Dictadura de Primo de Rivera (1924) va escapçar aquesta possibilitat d’actuació i organització de les comunicacions en el conjunt de la geografia catalana. Val a dir que el projecte d’aquesta carretera va ser mantingut “en cartera” per la Diputació de Barcelona fins molts anys més tard.

Ampliació del mapa general de camins i carreteres de la Mancomunitat de Catalunya (1920) on s'aprecia perfectament la carretera local de Viladecavalls a Monistrol

Ampliació del mapa general de camins i carreteres de la Mancomunitat de Catalunya (1920) on s’aprecia perfectament la carretera local de Viladecavalls a Monistrol

Read Full Post »