Archive for Novembre de 2014

El mes de novembre de l’any 1992 l’empresa elèctrica catalana FECSA (absorbida i fusionada l’any 1996 dins del grup Endesa) va adquirir un terreny de gairebé 80.000 metres quadrats situats a tocar de la carretera de Manresa a Vic i del camí de la Colònia Jorba, a la confluència de les línies elèctriques d’alta tensió de Sallente-Sentmenat (400 KV) i Manresa-Vic (110 KV). Mesos més tard l’ajuntament de Calders rebia la informació extraoficial de que l’esmentada empresa, juntament amb REE (Red Eléctrica Española), pretenia construir-hi una “Estación Recceptora”.
L’esmentada instal•lació, tècnicament una subestació transformadora, destinada a elevar o reduir la tensió inicial generada, havia de servir per modernitzar i fer més eficient una de les principals línies de producció i distribució elèctrica de Catalunya, concretament la línia Sallente-Calders-Sentmenat. Aquesta línia, amb origen a la central reversible de Sallente-Estany Gento, al Pallars Jussà, (la primera central de bombeig pur que es va construir a Catalunya i que va entrar en funcionament l’any 1985) té una tensió de 400 KV. A partir de les subestacions de Calders i de Sentmenat es varia la seva tensió, mitjançant diferents transformadors i interruptors de potència, per tal de fer arribar el corrent elèctric als transformadors de distribució en baixa tensió per al seu consum final.
L’ajuntament de Calders va oposar-se, inicialment, a aquesta construcció donat el desconeixement del projecte que es tenia així com de les afectacions i conseqüències que podria tenir. Amb aquesta situació negativa inicial a l’espera de conèixer el projecte definitiu una vegada es presentés, FECSA i REE van aconseguir que el 16 de setembre de 1993 el govern central de Madrid declarés aquesta línia elèctrica i la construcció de la subestació de Calders “d’utilitat pública i estratègica”. Amb aquesta declaració l’ajuntament de Calders poca cosa tenia a dir-hi i, davant la nova situació creada, va optar per obtenir-ne les màximes garanties mediambientals i constructives i, a la vegada, garantir-se una important compensació econòmica.
El 24 d’octubre de 1993 es va fer una reunió informativa al Centre Cívic per a tots els veïns de Calders assumint-se la inevitabilitat de l’inici de les obres i la voluntat dels veïns d’obtenir-ne les millors compensacions i garantir una correcta construcció i un bon control del projecte. En aquesta línia el projecte inicial d’obres presentat per FECSA-REE va haver-se de transformar en la redacció d’un Pla Especial i la realització d’un estudi d’Impacte Ambiental que aleshores no era obligatori (va ser la primera vegada que es realitzava a Catalunya en obres de menys de 100 Ha). En el capítol econòmic es va acordar el pagament del 2 % del total de la inversió prevista (1.600 milions de les antigues pessetes) així com un cànon econòmic anual per un període de 10 anys (que es va aconseguir renovar l’any 2005 per dos anys més).
El mes de març de 1994 l’ajuntament de Calders va aprovar el Pla Especial presentat incorporant-hi les al•legacions presentades pel col•lectiu ecologista L’Alzina i per 5 particulars.
El 19 d’abril del 1994 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprovava el projecte amb els informes favorables del Departament de Medi Ambient i acceptant 5 de les 6 al•legacions correctores presentades. Les obres es van iniciar d’immediat i el mes de novembre de 1994 va entrar en funcionament la subestació de Calders.
Des d’aleshores i fins a dia d’avui la subestació de Calders, totalment automatitzada i controlada des de la central d’origen a Sallente-Estany Gento, ha tingut diferents incorporacions de transformadors i interruptors, dins del mateix recinte original, per tal de garantir-ne una major capacitat transformadora i incorporar-se com a infraestructura energètica de primer nivell dins del Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015) de la Generalitat de Catalunya.

Vista de l'entrada principal a la subestació elèctrica de Calders

Vista de l’entrada principal a la subestació elèctrica de Calders

Detall del quadre de comandament de la central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento.

Detall del quadre de comandament de la central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento.

Sala principal de la central reversible de Sallente-Estany Gento, situada dins d'una caverna excavada a la roca, a gairebé 100 metres de fondària i 590 metres de galeria d'accés des de l'exterior.

Sala principal de la central reversible de Sallente-Estany Gento, situada dins d’una caverna excavada a la roca, a gairebé 100 metres de fondària i 590 metres de galeria d’accés des de l’exterior. Es la principal central de producció hidroelèctrica de Catalunya.

Read Full Post »