Archive for Març de 2015

Flos i Calcat (1906)

Flos i Calcat (1906)

Informe Roca (2001)

Informe Roca (2001)

El proper diumenge 22 de març els calderins i calderines tenim l’oportunitat d’optar per millorar la prestació de serveis, d’augmentar les perspectives de futur socials i econòmiques i de mancomunar i ordenar el nostre territori més immediat. A la vegada, també, la possibilitat de retornar el municipi a la realitat històrica, social, econòmica, geogràfica, etc que la majoria de propostes de divisió comarcal i territorial que s’han planificat al llarg de la història de Catalunya, excepte en l’actualitat, sempre ha reconegut: la comarca del Moianès.
Sense entrar en la discussió de la millora de prestació de serveis, de possibilitats econòmiques i de desenvolupament, d’ofertes laborals, d’ordenació i preservació territorial, de desenvolupament turístic sostenible, etc., que l’existència de la comarca del Moianès suposaria per al municipi de Calders, i que es pot evidenciar amb la simple comparació de dades actuals econòmiques i socials entre els municipis del Moianès i els serveis prestats pel Consorci del Moianès i les dades i serveis directes prestats pel Consell Comarcal del Bages als mateixos municipis, farem solament un breu repàs i recull de la multitud de propostes de divisió territorial que han existit a Catalunya en les quals, i en la seva pràctica totalitat, sempre ha aparegut la realitat i necessitat d’existència de la comarca del Moianès.
Ja l’any 1590, en la primera llista de comarques que es coneix del principat de Catalunya feta per l’humanista barceloní Francesc Calça esmenta la comarca del “Modilianesium”. Al llarg del segle XVII són diferents els tractats geogràfics de Catalunya que esmenten l’existència de la comarca del Moianès, des del teòleg Onofre Manescal (1602) fins al noble Esteve de Corbera que en la seva obra “Cataluña Ilustrada”, editada a Nàpols l’any 1678, esmenta l’existència de “el Moyanés”, sense oblidar-nos del jurista manresà Lluís de Peguera que l’esmenta en el seu llibre “Pràctica, forma y stil de celebrar Corts generals a Catalunya” (1632) i de l’existència, també, al llarg d’aquest segle de la sotsvegueria de Moià.
Durant el segle XVIII, el corregiment de Manresa es subdivideix en les sotsvegueries de Berga, Lluçanès i Moianès. En el mapa de Catalunya de Josep Aparici, realitzat l’any 1708 i editat el 1720, també hi apareix la comarca del Moianès, a l’igual que en els documents de la Junta de Comerç de Catalunya, les primeres divisions eclesiàstiques o els treballs i estudis per a la divisió corregimental a partir del Decret de Nova Planta.
Amb l’arribada del segle XIX el Moianès està present en totes les propostes de nova divisió territorial (sotsvegueria i cantó del Moianès, 1810), municipal (alcaldia major de Moià, 1829) i eclesiàstica (arxiprestat del Moianès, 1854) a l’igual que en les propostes dels partits republicans i federalistes. A partir de la renaixença cultural i política del catalanisme, la comarca del Moianès apareix i s’accepta, excepte en una proposta de Josep Mª Rendé, de l’any 1924, en tots els treballs i propostes de comarcalització elaborades a partir del 1892 per la Unió Catalanista (Bases de Manresa) fins el 1936 passant pels treballs de Norbert Font (1897), la Cartografia Comarcal Salvat (1904), Flos i Calcat (1906), Carreras Candi (1907), Pere Blasi (1916), l’avantprojecte de divisió territorial de la Mancomunitat de Catalunya (1919), Marià Faura (1919), Cèsar August Torres (1926), la divisió per a l’estudi de la masia catalana (1927), el projecte de República Catalana aprovada a l’Havana sota la presidència de Francesc Macià (1928), Josep Iglesias (1930), el nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya del CEC (1931), l’”Àlbum Meravella”, de Pere Pujol (1933) etc.
Tot i que en les respostes dels ajuntaments a la pregunta “A quina comarca penseu que pertany el vostre poble?” feta els anys 1931-1932, i que serà la base de la proposta de divisió comarcal feta per Pau Vila i aprovada per la Generalitat Republicana el 1936, ja sortia i s’indicava l’existència de la comarca del Moianès, el cert és que finalment, la mateixa va “caure” del redactat definitiu de l’any 1936. Aquella “eliminació sobtada”, de la comarca del Moianès per part de la Generalitat Republicana, qüestionada per molts geògrafs, polítics i intel·lectuals, no va evitar la voluntat de la seva població de seguir reivindicant una realitat evident que la legislació territorial amagava. Fins i tot la proposta de divisió feta per Pere Blasi l’any 1954 per al Ministerio de la Gobernación mantenia la comarca del Moianès a l’igual que la divisió territorial feta pel Ministerio de Agricultura l’any 1978.
Ja en l’època de la Generalitat restaurada, l’any 1981 el treball dels geògrafs Lluís Casassas i Joaquim Clusa mantenia i reivindicava la necessitat de la comarca (dita aleshores municipalia) del Moianès. L’any 1987, però, la Generalitat restaurada va optar per incorporar la mateixa divisió comarcal establerta gairebé 100 anys abans i que en res responia a la nova situació social de l’època. L’ajuntament de Calders, juntament amb la majoria dels actuals 10 municipis del Moianès, van qüestionar aquella divisió i van reivindicar oficialment la creació i existència de la comarca del Moianès. Des d’aleshores fins a l’actualitat, ni les aprovacions per Ple municipal feta en tres ocasions per l’ajuntament de Calders i la resta de municipis, ni el Pla Territorial del 1995, ni l’Informe Roca (2001), ni la sol·licitud oficial presentada al Parlament de Catalunya l’any 2011, amb l’aprovació de les comissions jurídica i tècnica del mateix Parlament, han fet canviar aquella antiga i obsoleta divisió territorial existent que en res respon a la realitat social, econòmica, històrica, geogràfica, cultural, etc. ni a les necessitats que la població dels 10 municipis requereix i demana a dia d’avui i en ple segle XXI. Esperem que a partir del proper dia 22 de març es pugui tornar a la normalitat i encetar un futur amb moltes més possibilitats que les actuals.

Read Full Post »