Archive for the ‘Art’ Category

La Rotonda

Abans de construir-se l’actual rotonda, l’any 2002, a la cruïlla de les carreteres d’Artés i Monistrol amb la de Manresa a Vic, just davant l’entrada principal de la fàbrica Jorba, l’aspecte d’aquella fins aleshores conflictiva cruïlla era força diferent al d’ara. En el quadre a l’oli que s’adjunta, obra d’Ernest Descals Munt, (Castellbell, 1930), podem veure a l’esquerra l’antiga i ja desapareguda “casilla” dels peons caminers, els plataners de la carretera i la imatge de “Cal Pepas”, amb els antics cartells indicadors.

b702_1

 

Anuncis

Read Full Post »

L’antiga església romànica de Sant Andreu de Calders és actualment un munt de ruïnes on solament queden dempeus les dues parets laterals. Tot i tenir el sostre esfondrat encara es poden observar alguns detalls del seu primitiu estil romànic a les parets i en part de l’absis, molt modificat posteriorment. El seu origen cal buscar-lo en la petita i dispersa població que hi havia a la vall del riu Calders, entre el terme del castell i el de Viladecavalls, i en els seus primers i antiquíssims masos. La primera referència que es coneix d’aquesta església és de l’any 1105, quant surt esmentada en un testament de Guillem Ramon de Calders on deixa testat que una vegada pagats tots els seus deutes, els diners que quedin es reparteixin entre les esglésies de Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, Santa Maria de Segur i Sant Andreu de Calders. L’any 1193 torna a sortir esmentada en un nou testament, en aquest cas el de Pere de Calders.

La parròquia o termenal d’aquesta antiga església el formaven diferents masies de les quals, a dia d’avui, solament queden amb restes físiques les del Molí del Castell, Malniu, Comelles, Serramelera, Rubió, Bellveí, la Casa Gran de Bellveí i la mateixa rectoria de Sant Andreu. A meitats del segle XVII, quant es fa una profunda remodelació amb un estil que vol imitar el barroc, Sant Andreu ja consta com a església sufragània de la de Sant Vicenç entrant en un procés de decadència. L’any 1860, en el nomenclàtor del Bisbat de Vic ja surt esmentada solament com a capella, malgrat continuarà fent-s’hi missa de forma regular fins l’any 1875. Disposava originalment d’un altar major, dedicat a Sant Andreu, i dos altars secundaris dedicats a Sant Isidre i Santa Maria.

  • – Serra Coma, Roser “Els segles medievals s. IX-XIV”, dins de “Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès “ (Calders, 1999)
  • – Villegas, Francesc “El Romànic del Bages” (Manresa, 1982)

1

2

Read Full Post »

El castell de Calders

El castell de Calders està emplaçat al cim d’un turó de forma cònica que s’aixeca al centre de l’antic meandre abandonat del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, o de l’homenatge, de planta circular i parcialment esfondrada, per una muralla que ressegueix tot el perímetre del recinte, amb un baluard quadrat, i per les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria com a construccions medievals originals. També es conserven les restes d’una construcció molt posterior (segles XVII-XVIII), segurament una masoveria, amb una cisterna excavada a la roca. El castell està documentat des de l’any 956 i l’església des del 965, tot i que la construcció actual podria datar-se del segle XI. El castell de Calders, declarat Bé d’Interès Nacional (BCIN) des de l’any 1949, tenia la funció de defensar el terme de Calders amb un domini senyorial que pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d’Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.

Pel que fa a l’antiga església de Santa Maria, aquesta es troba situada a l’extrem d’una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d’un mur transversal que els unia, en un estat molt deficient. Originàriament era la capella del castell i apareix citada el 1028 i el 1048. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme.

 Per saber-ne més podeu consultar:-BENET i CLARÀ, Albert: “L’origen de la família Calders”, a Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30.; -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: “Castell de Calders”, a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525.; -PLADEVALL, Antoni: “Calders”, a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188.; -SERRA, Roser: “Els segles medievals (S. IX-XV)”, a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.; -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.

1

3

2

Read Full Post »

L’antic retaule barroc que hi havia a l’altar major de l’església de Sant Vicenç de Calders, va ser encarregat a l’escultor Miquel Vidal i a l’entallador Jacint Posa l’any 1630. En aquella època era molt habitual que es distingís el treball entre escultors i fusters, o millor dit “retaulistes”, ja que a més a més de fusters, tenien unes aptituds i precisions a l’hora de fer la decoració del retaule, que un simple fuster no tenia.

Cal tenir present que l’església parroquial de Calders va ser ampliada i reformada, amb la fesomia actual, durant els primers anys del segle XVII. Així, el 1602 s’inicien les obres de la nova volta; el 1614 ja es construïen les primeres capelles laterals sent especialment remarcable la de Sant Jaume, on també existí un petit retaule barroc obra del calderí Salvador Gros, fill de La Grossa. A més a més d’aquest, tots els laterals de l’església eren ocupats per capelles amb diferents advocacions, i cada un d’ells amb el seu corresponent altar.

Hi havia, també, confessionaris, tabernacle, pal·li, etc. El treball de realització de l’altar major va durar més de 10 anys i va realitzar-se amb la contribució econòmica de la major part de gent del poble i amb les aportacions i contribucions especials de les cases i famílies més destacades.

El 22 de juliol del 1936, a instàncies de l’anomenat Comitè de Milícies Antifeixistes, l’altar barroc de Calders, juntament amb altres ornaments i mobiliari de l’església, va ser destruït i cremat a la Plaça. Tenia aquell altar una estructura de tres nivells ocupant tota l’alçada de la nau. El primer i segon nivells es dividien, a la vegada en cinc cartel·les horitzontals. A la part baixa, a la part central, hi havia el sagrari, i a cada banda dues imatges de sants i dues pintures alternades. Al damunt, presidia la imatge de Sant Vicenç, igualment amb imatges i pintures  de sants a banda i banda i a la part superior un  sant crist amb dues predel·les pintades, una a cada banda, que feien referència a la vida de Sant Vicenç. Precisament aquestes dues predel·les van poder ser salvades de la destrucció i, després de ser convenientment restaurades, actualment es conserven a la sagristia de l’església.

Fotografia del 1924 en que es pot veure la totalitat de l’altar barroc. Les dues predel·les de la part superior, a banda i banda del Sant Crist, són les úniques peces que es van salvar de la seva destrucció l’any 1936.

Read Full Post »

Imatge parcial d’una placa de vidre estereoscòpica feta amb la tècnica de la gelatina i sals de plata entre 1910 i 1920. Es pot veure l’avancé, o atri descobert, que hi havia al davant de la façana de l’església de Sant Vicenç i que abastava solament l’amplada de la nau principal. La foto va ser feta per mossèn Eduard Royo Crespo (1887-1977) (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)

Read Full Post »