Archive for the ‘Masies’ Category

La masia de Serramelera.

Aquest antiquíssim mas del terme municipal de Calders es troba documentat des del 1329. Era un mas originalment modest, no arribava a les 50 quarteres, però que a la segona meitat del segle XIX s’havia convertit en una casa econòmicament important mitjançant una acurada estratègia de diferents enllaços matrimonials. L’any 1802, l’hereu del mas es casa amb la pubilla de la casa propera de Bellveí, unint-se les dues finques. L’any 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramelera i Pertegàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç, de Navarcles, augmentant encara més els termes de la propietat. D’aquesta manera es culminava la política d’unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des de mitjans del segle XX el mas es troba en ruïnes.
Tot i el seu origen medieval la part encara visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla, amb parets de maçoneria, cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó.

Imatge del mas Serramelera (Fotografia de Sergi Pich, any 2009)

Imatge del mas Serramelera (Fotografia de Sergi Pich, any 2009)

Anuncis

Read Full Post »

El_Bosquet_003

Sota la casa d’El Reguant, dins de l’actual terme municipal d’Artés, al límit amb el de Calders, però formant part de la parròquia de Sant Vicenç de Calders, havia existit fins a la dècada dels anys 1960 una casa de pagès anomenada El Bosquet. D’antiga tradició, aquesta casa va donar lloc als topònims encara actuals de El Bosquet, la Baga del Bosquet i el camí del Bosquet, que des de la casa d’El Reguant va a trobar el camí de La Vall, ja a la fondalada de la riera de Malrubí.

L’esmentada casa, per la seva proximitat, formava part de la parròquia de Calders i, de sempre, els seus estadants havien anat a escola a Calders. El 30 d’abril de 1934, els propietaris de les cases d’El Bosquet, La Ponça, El Mas, Ribatellada i Vilarmau van sol·licitar formalment la seva separació del terme municipal d’Artés i la seva adscripció al terme municipal de Calders fonamentant-ho els seus propietaris en que “…les cases i terrenys de la seva propietat i residència  estan molt mes aprop del casc de la població de Calders que nó del d’aquesta Vila i aixís ademés de la inmensa dificultat que tenim per obtenir cap servei dels que pot i deu prestar el municipi nostre, hi ha el gros inconvenient de que ni els nostres fills no tenen possibilitats d’assisitir a les Escoles d’aquesta població…”. Signaven la sol·licitud, per a la casa d’El Bosquet, Anton Saladelafont Cases com a propietari i Ignasi Trulls Vilarmau com a masover. El febrer de 1935, tornen a insistir i a reclamar la seva agregació a Calders i l’ajuntament de Calders ho accepta el mes de maig del mateix 1935, però no així el d’Artés. Aquest fet de no haver-se posat d’acord els dos municipis juntament amb l’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 va abandonar aquesta proposta.

La casa d’El Bosquet va ser enderrocada totalment a finals dels anys 1960. Actualment gairebé no en queda cap rastre.

Plànol de l'expedient d'agregació de 5 cases d'Artés a Calders, entre elles El Bosquet, de l'any 1935.

Plànol de l’expedient d’agregació de 5 cases d’Artés a Calders, entre elles El Bosquet, de l’any 1935.

Read Full Post »

L’antiga església romànica de Sant Andreu de Calders és actualment un munt de ruïnes on solament queden dempeus les dues parets laterals. Tot i tenir el sostre esfondrat encara es poden observar alguns detalls del seu primitiu estil romànic a les parets i en part de l’absis, molt modificat posteriorment. El seu origen cal buscar-lo en la petita i dispersa població que hi havia a la vall del riu Calders, entre el terme del castell i el de Viladecavalls, i en els seus primers i antiquíssims masos. La primera referència que es coneix d’aquesta església és de l’any 1105, quant surt esmentada en un testament de Guillem Ramon de Calders on deixa testat que una vegada pagats tots els seus deutes, els diners que quedin es reparteixin entre les esglésies de Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, Santa Maria de Segur i Sant Andreu de Calders. L’any 1193 torna a sortir esmentada en un nou testament, en aquest cas el de Pere de Calders.

La parròquia o termenal d’aquesta antiga església el formaven diferents masies de les quals, a dia d’avui, solament queden amb restes físiques les del Molí del Castell, Malniu, Comelles, Serramelera, Rubió, Bellveí, la Casa Gran de Bellveí i la mateixa rectoria de Sant Andreu. A meitats del segle XVII, quant es fa una profunda remodelació amb un estil que vol imitar el barroc, Sant Andreu ja consta com a església sufragània de la de Sant Vicenç entrant en un procés de decadència. L’any 1860, en el nomenclàtor del Bisbat de Vic ja surt esmentada solament com a capella, malgrat continuarà fent-s’hi missa de forma regular fins l’any 1875. Disposava originalment d’un altar major, dedicat a Sant Andreu, i dos altars secundaris dedicats a Sant Isidre i Santa Maria.

  • – Serra Coma, Roser “Els segles medievals s. IX-XIV”, dins de “Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès “ (Calders, 1999)
  • – Villegas, Francesc “El Romànic del Bages” (Manresa, 1982)

1

2

Read Full Post »

Fotografia de la familia Centellas datada cap a l’any 1960, aproximadament. Correspon a una imatge de l’antiga masia de La Guàrdia, documentada des del segle XI, abans de la urbanització del sector. Actualment conserva la façana principal incorporada a l’interior de l’actual restaurant després d’afegir-hi un cos avançat de nova construcció en començar els anys 1970. El camí que s’endevina a la dreta correspondria a l’actual carrer Montardo, que antigament era el Camí del Grau, tradicional lloc d’accés i comunicació entre la masia i el nucli del poble de Calders.

Read Full Post »