Archive for the ‘Calders al món’ Category

L’ajuntament de Manresa, en la seva sessió plenària del passat dia 19 de desembre va aprovar, entre altres temes, Designar amb el nom de Carrer de Calders el nou vial, continuació del carrer d’Artés, situat entre la carretera de Vic i la Pujada Roja, segons es grafia en el plànol adjunt”.

Aquest acord es va aprovar amb l’informe favorable dels serveis tècnics locals, l’informe de l’historiador local manresà Francesc Comas, argumentat en la nomenclatura de diferents pobles de la comarca del Bages en la zona en qüestió i, també, amb l’aprovació de l’Associació de veïns de Vic-Remei, barri manresà al qual pertany el nou vial. En els propers dies l’ajuntament de Manresa té prevista la instal·lació “…de les corresponents plaques i retolacions que corresponguin al passatge esmentat, per part dels serveis tècnics municipals corresponents”.

12

Read Full Post »

Els carrers Calders.

A diferents localitats catalanes i d’arreu del món hi ha carrers de major o menor importància que porten com a identificador el topònim de Calders. En alguns casos fa referència directa al nostre poble, en altres al destacat llinatge català que té els seus orígens al castell de Calders i, en altres casos, al mateix significat toponímic del seu origen, caldera o també “aigua calenta” (aqua calda), aplicat en l’idioma original del lloc.

Així trobem carrers Calders que fan referència al nostre poble a Moià, Navarcles a Ciutat de Mallorca, etc. També carrers Calders que fan referència al llinatge dels Calders a la ciutat de Barcelona (on hi havia hagut fins fa pocs anys l’emblemàtic i popular Hostal de la Bona Sort); a Sabadell (en referència a Joan de Calders, que al segle XV va fer diferents establiments i censals als actuals carrers Fortuny i Raval), a Sant Feliu de Llobregat, etc.

També hi carrers i carreteres Calders a West Melton, al districte Selwyn de Nova Zelanda, a la ciutat de Germiston, a Sud-àfrica, a Castletown, al nord d’Escòcia o a la ciutat de Liverpool, a Anglaterra, entre altres.

Liverpool

Liverpool

Sud-àfrica

Sud-àfrica

Hostal de la Bona Sort al carrer Calders de Barcelona (any 1950)

Hostal de la Bona Sort al carrer Calders de Barcelona (any 1950)

Navarcles

Navarcles

Moià

Moià

El carrer Calders a Ciutat de Mallorca

El carrer Calders a Ciutat de Mallorca

Nova Zelanda

Nova Zelanda

 

Read Full Post »

Santa Maria de Calders

1

Església romànica del segle XII situada al veïnat de Constantins, al terme municipal de Sant Gregori (Gironès) i amb advocació de Santuari.  Tot i les reformes del 1770 conserva íntegrament la nau i l’absis semicircular romànics així com un campanar de cadireta de dos arcs damunt de la porta adovellada. A l’interior hi ha imatges de la Mare de Déu, de Sant Josep i de Sant Francesc a més a més d’un petit cor amb balaustrada de pedra.

S’hi accedeix per la carretera GI-532, de Sant Gregori a Bonmatí, a l’alçada del quilòmetre 10. Es pot visitar demanant la clau a la masia propera de Cal Franca. A tocar de l’església hi ha, també, el Bosc de la Plaça de Calders.

2

 

Read Full Post »

Calders de Letònia

Calders1

Acció de mil lats, la moneda oficial de Letònia des del 1993 (té previst incorporar-se a la zona euro el proper any 2014), de l’empresa “Calders Latvija”. L’empresa Calders és una de les més importants i destacades del sector forestal de la república bàltica de Letònia.

Read Full Post »

Calders de Vallmoll

Calders Vallmoll 2

Els Calders, o Calders-Escaldes, és una zona del municipi de Vallmoll (Alt Camp), actualment ocupada per una urbanització, i que limita amb els termes municipals de Valls i Puigpelat, a tocar el torrent de Nulles. En el mateix indret, amb terrenys de vinya i ametllers,  existeixen els topònims La Coma dels Calders, el Rec dels Calders i la Mina dels Calders, que proveeix d’aigua les masies d’el Cabrer, del Pontet, de Rius, del Joan de l’Isidro, del Burell, del Virgili i del Peirot.

1

 

Read Full Post »

Fa més de 100 anys, a les acaballes del segle XIX, Calders ja celebrava la seva Festa Major el segon cap de setmana del mes de setembre. De la lectura dels diferents programes d’actes que van de 1895 a 1905 es pot observar com eren i es vivien aquelles festes. A primera impressió es pot veure que la Festa Major ja durava dos o tres dies, però amb un gran espai de temps entre els diferents actes que es celebraven, que consideraríem pocs a dia d’avui.  Entre aquests actes els majoritaris i més habituals eren els oficis religiosos (oficis solemnes, misses i rosaris) així com les cercaviles amb les autoritats locals. No hi havia cap activitat específica per a la quitxalla, tampoc cap competició esportiva i únicament els balls eren l’esdeveniment més popular i concorregut pel veïnat i també per gent de Manresa i comarca, ja que s’anunciava que  “…para mayor comodidad de los forasteros que quieran asistir á dichos festejos, saldrán de Manresa carruajes á la una de la tarde directamente á Calders,..” arribant-hi just a l’hora d’inici del concorregut ball de tarda.

De la informació que ens dóna la lectura d’aquells programes d’actes podem destacar, també, dos esdeveniments actualment desapareguts, que bé podríem esmentar com a elements del costumari popular, tradicional o etnogràfic. Es tracta del “Llevant de Taula” i el “Ball de Coques”. El “Llevant de Taula”, tal com esmenta Joan Amades, consistia en que “…a l’hora de dinar […] les pavordesses o pubilles vestides amb llurs millors gales, anaven a seguir tota la població de casa en casa. Portaven una bacina d’argent amb una imatge de la Verge o del sant patró. Entraven al menjador de les cases que visitaven i posaven la bacina enmig de la taula. Tots els comensals se sentien obligats a tirar-hi una moneda…”. Aquest era un arcaic sistema de finançament de les Festes que, amb els anys, va passar-se a fer públicament a la Plaça, abans de dinar, i no casa per casa. En els programes que van fins a l’any 1904 encara s’esmenta la realització d’aquest acte que anirà desapareixent en els anys posteriors. Pel que fa al Ball de Coques (escrit literalment “Vall de cocas”), s’esmenta la seva celebració en els programes de 1895 i 1896, desapareixent en els posteriors. Es tractava d’una ballada popular que es feia, amb tonada de jota, “…a la sortida d’ofici o al capvespre a la llum de les teieres o de les graelles, però sempre a la Plaça. El ball de coques es coneix amb aquest nom perquè el ballador obsequia la parella amb una coca, que pot haver estat comprada o aconseguida en una subhasta. En tot cas, es tracta d’una fórmula que combina galanteig i prestigi social –per al ballador que adquireix la coca i per a la balladora que la rep. Quan les coques són encantades o subhastades abans de cada dansada, el fet d’adquirir-la dóna dret a començar el ball amb la parella triada, molts cops amb la coca a la mà. Evidentment, per a qualsevol noia era un honor sortir del ball de plaça carregada de coques. O ballar la darrera dansa, després de la subhasta de l’última. […] No cal dir que el resultat econòmic del ball de coques era assegurat i que, durant molts anys, la subhasta o venda de les coques fou una font d’ingressos cabdal per als organitzadors de les festes…”

Els balls de tarda i vespre es celebraven habitualment al “Salon Torra, de la Plaza”, tot i que el 1899 s’esmenta que es va fer al “grandioso salón de Manuel Ponsa”. Les orquestres que venien a Calders si estaven tots els dies ja que participaven en tots els actes que es feien al llarg de la Festa. “Los Vilas”, de Sant Feliu de Codines, la famosa “Los Noys”, d’Olesa de Montserrat (fundada el 1835) i la més econòmica de “Los Masanas” eren les habituals en aquelles dates.

Resumint, doncs, un programa normal o habitual de Festa Major, en els últims anys del segle XIX, podia tenir els següents actes, espaiats en dos o tres dies: Al matí: “repique general de campanas anunciando la proximidad de la fiesta”, a continuació cercavila “con acompañamiento del magnifico ayuntamiento hasta la iglesia parroquial donde presidirá  el Solemne Oficio y donde acompañará la referida orquesta”. A la sortida de l’Ofici del primer dia  ”LLevant de Taula”. A les 4 de la tarda “Rosario cantado, acompañado por la referida orquesta”. A les cinc de la tarda començava el Ball de tarda. Després de sopar, a les 10 de la nit, es solia fer un nou cercavila, aquesta vegada sense les autoritats municipals, que acabava amb un “sarao, serenata y baile de noche”.. L’endemà es feia, si fa no fa el mateix, “…se verificarán, con poca diferencia, las mismas funciones que en el día anterior, así religiosas como profanas…” amb la diferència que l’Ofici del segon dia estava dedicat als difunts d’aquell any i que a la sortida del mateix es ballava el “Ball de les Coques”. L’any 1904 s’incorporen al programa d’actes una “tronada y salva de morteros” i, fins i tot, “excursiones a las distintas fuentes de las inmediaciones”, potser precedents arcaics de l’actual castells de focs i la caminada popular?.

Parelles de balladors, amb les coques protegides sota el braç,  a punt de començar el Ball de Coques en un poble de Catalunya l'any 1903.

Parelles de balladors, amb les coques protegides a la mà o sota el braç, a punt de començar el Ball de Coques en un poble de Catalunya l’any 1905.

Ball de Plaça en un poble de Catalunya l'any 1899

Ball de Plaça en un poble de Catalunya l’any 1899

 

Read Full Post »

Nadal 2012

Nadala Calidoscopi

Read Full Post »

Older Posts »