Archive for the ‘Cultura popular’ Category

Calders homenatja Calders

El diumenge 21 de juny de 1992 el poble de Calders va homenatjar l’escriptor barceloní Pere Calders i Rossinyol (1912-1994). Aquesta coincidència onomàstica, que va reunir per primera vegada el poble de Calders i l’escriptor del mateix nom, va servir, a la vegada, per estrenar i iniciar el Llibre d’Or del poble de Calders amb la primera signatura realitzada per l’eminent escriptor.

Els actes van començar a l’edifici de l’ajuntament amb la recepció per part del consistori local, l’estrena i signatura de l’esmentat Llibre d’Or i la visita a l’exposició commemorativa realitzada pels mestres i alumnes de l’escola del poble. Posteriorment, al Centre Cívic, es va realitzar l’acte de reconeixement amb intervenció de diferents personalitats i l’entrega a l’homenatjat de la primera “Figuereta”, escultura-insígnia de referència i reconeixement del municipi a les personalitats més destacades.

A la tarda, amb posterioritat al dinar oficial, es va desenvolupar l’acte de fi del curs escolar al mateix Centre Cívic de Calders.

Primera signatura al Llibre d'Or de Calders per part de l'escriptor Pere Calders en presència de l'alcalde Ton Cabra i del regidor de Cultura Esteve Castells (21.6.1992)

Primera signatura al Llibre d’Or de Calders per part de l’escriptor Pere Calders en presència de l’alcalde Ton Cabra i del regidor de Cultura Esteve Castells (21.6.1992)

Read Full Post »

Al final del carrer Moià, gairebé al davant de Cal Paloma, va existir fins l’any 1936 una capella dedicada a Sant Marc. Aquesta capella, que sembla havia tingut notable veneració per part de la població de Calders, celebrava una petita festa el dia de Sant Marc (25 d’abril) que consistia en una modesta processó que anava des de l’església parroquial, a la Plaça, fins al lloc on s’ubicava la capella, es feia un ofici de rogatives, es repartia el panet beneit i, alguns anys, fins i tot hi havia un petit ball popular.
Aquesta processó era continuadora de les antigues “tres processons” (també dites lledànies) que en el món rural es feien el dia de Sant Marc i que consistien en fer tres processons dedicades la primera a preservar les herbes, la segona la collita de grans i cereals i la tercera la vinya i els fruiters. Sant Marc era molt invocat en el món rural i agrari català com a protector de les collites davant de les plagues de llagosta o els temporals que podien malmetre la collita (recordeu la dita davant les fortes tempestes de “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”).
El juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, la imatge de la petita capella va desaparèixer i es va acabar el culte. Molts anys més tard, en el mateix lloc, va construir-s’hi un habitatge particular.

Plànol d'època amb l'esment del lloc on era la capella de Sant Marc.

Plànol d’època amb l’esment del lloc on era la capella de Sant Marc.

Foto 2

Read Full Post »

Calidoscopi-Carnestoltes 1905

Aquesta és una de les imatges més antigues que es coneixen de Calders. Està datada abans de l’any 1906 i correspon a una senzilla “rua” de Carnestoltes al carrer del Raval, just abans del Call de l’Hostal i al davant de Cal Planes. Fixeu-vos en el desnivell del carrer, que segueix la inclinació de la roca viva, i les disfresses estrafolàries del grup, amb 3 persones, alguna d’elles identificada, amb instruments (guitarra, acordió diatònic i timbal).

Read Full Post »

L’ajuntament de Manresa, en la seva sessió plenària del passat dia 19 de desembre va aprovar, entre altres temes, Designar amb el nom de Carrer de Calders el nou vial, continuació del carrer d’Artés, situat entre la carretera de Vic i la Pujada Roja, segons es grafia en el plànol adjunt”.

Aquest acord es va aprovar amb l’informe favorable dels serveis tècnics locals, l’informe de l’historiador local manresà Francesc Comas, argumentat en la nomenclatura de diferents pobles de la comarca del Bages en la zona en qüestió i, també, amb l’aprovació de l’Associació de veïns de Vic-Remei, barri manresà al qual pertany el nou vial. En els propers dies l’ajuntament de Manresa té prevista la instal·lació “…de les corresponents plaques i retolacions que corresponguin al passatge esmentat, per part dels serveis tècnics municipals corresponents”.

12

Read Full Post »

Els carrers Calders.

A diferents localitats catalanes i d’arreu del món hi ha carrers de major o menor importància que porten com a identificador el topònim de Calders. En alguns casos fa referència directa al nostre poble, en altres al destacat llinatge català que té els seus orígens al castell de Calders i, en altres casos, al mateix significat toponímic del seu origen, caldera o també “aigua calenta” (aqua calda), aplicat en l’idioma original del lloc.

Així trobem carrers Calders que fan referència al nostre poble a Moià, Navarcles a Ciutat de Mallorca, etc. També carrers Calders que fan referència al llinatge dels Calders a la ciutat de Barcelona (on hi havia hagut fins fa pocs anys l’emblemàtic i popular Hostal de la Bona Sort); a Sabadell (en referència a Joan de Calders, que al segle XV va fer diferents establiments i censals als actuals carrers Fortuny i Raval), a Sant Feliu de Llobregat, etc.

També hi carrers i carreteres Calders a West Melton, al districte Selwyn de Nova Zelanda, a la ciutat de Germiston, a Sud-àfrica, a Castletown, al nord d’Escòcia o a la ciutat de Liverpool, a Anglaterra, entre altres.

Liverpool

Liverpool

Sud-àfrica

Sud-àfrica

Hostal de la Bona Sort al carrer Calders de Barcelona (any 1950)

Hostal de la Bona Sort al carrer Calders de Barcelona (any 1950)

Navarcles

Navarcles

Moià

Moià

El carrer Calders a Ciutat de Mallorca

El carrer Calders a Ciutat de Mallorca

Nova Zelanda

Nova Zelanda

 

Read Full Post »

Imatge de Néstor Almendros i Cuyàs (1930-1992), calderí d'adopció per part de mare, en el moment de rebre l'any 1979 l'Òscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles (USA) a la millor fotografia en la pel·lícula "Dies de cel", de Terrence Malick. A més a més d'aquest Òscar, el primer que rebia un català, Néstor Almendros, que està enterrat al nostre cementiri municipal, va estar nominat també en 4 altres ocasions per la fotografia de les pel·lícules "Kramer contra Kramer" (1979), "El llac blau" (1980) i "La decisió de Sophie" (1982).

Imatge de Néstor Almendros i Cuyàs (1930-1992), calderí d’adopció per part de mare, en el moment de rebre l’any 1978 l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles (USA) a la millor fotografia en la pel·lícula “Dies de cel”, de Terence Malick. A més a més d’aquest Òscar, el primer que rebia un català, Néstor Almendros, que està enterrat al cementiri municipal de Calders, va estar nominat també en 3 altres ocasions per la fotografia de les pel·lícules “Kramer contra Kramer” (1979), “El llac blau” (1980) i “La decisió de Sophie” (1982).

Read Full Post »

Joan Ginesta i Bou

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l'alcalde impulsor de dues obres d'especial transcendència: la portada d'aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic a Calders i Monistrol de Calders. El secretari municipal era en Lluís Bover i Güell.

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l’alcalde impulsor de dues obres d’especial transcendència: la portada d’aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic, amb el finançament de l’industrial Rafael Clarasó i Noguera.

Read Full Post »

El “lascivo Camats”.

En els darrers temps i entre cert sector del periodisme i dels escriptors joves torna a esmentar-se sovint una cita anecdòtica del reconegut Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888- L’Ametlla del Vallès, 1973), periodista, escriptor i diplomàtic de carrera. Aquest, després de treballar a diferents diaris de prestigi (La Veu de Catalunya, La Publicitat, El Sol, etc.) va esdevenir, durant la guerra civil, agregat cultural de l’ambaixada republicana a París per, més tard, convertir-se en funcionari de les Nacions Unides, fet aquest que el va permetre viatjar per arreu del món. L’any 1974, de manera pòstuma, van editar-se les seves memòries fruit de les converses amb Josep Badia i Moret sota el títol “Seixanta anys d’anar pel món”, que va obtenir el premi Crítica de Serra d’Or.

Aquest llibre pòstum de memòries és esmentat, com s’ha dit, per escriptors i periodistes contemporanis (Jordi Puntí, Xavier Miret, Oriol Fuster, etc.) i, molt especialment, per un passatge que fa referència a un fet que entre la història i l’anècdota arriba a la notícia de successos de component sexual i que es produeix de ple a Calders. En efecte, Eugeni Xammar esmenta fent referència al seu pas per la redacció del diari “La Publicitat”  “…estava situat en un casalot del carrer de Barberà, on el diari tenia instal·lada la impremta, adjunta a una sala de redacció sòrdida […]. L’ornament principal d’aquesta sala era un quadret esquifit amb un marc elemental de fusta que guardava sota un vidre, cagat per les mosques, una gasetilla retallada ja feia molts anys d’un número del diari pertanyent encara al segle XIX i que textualment deia això: “En el kilómetro 14 de la carretera de Manresa a Vich la guardia civil detuvo ayer a un individuo llamado Camats que practicava actos deshonestos con una burra que no era de su propiedad. De haber estado presente el propietario de la burra mal lo hubiese pasado el lascivo Camats”. El “lascivo Camats” era considerat com un dels avantpassats de la redacció i gaudia de tots els respectes que li eren deguts. D’ençà que vaig descobrir la seva existència fins avui jo he estat un propagandista infatigable de “lascivo Camats” i durant els anys de la República, amb el plorat i enyorat Josep M. Planas (fa referència a l’eminent periodista nascut a Manresa el 1907 i assassinat a Barcelona el mes d’agost de 1936) vam concebre el projecte de bastir en un indret escaient del quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic un modest monument a la immortal memòria del “lascivo Camats”, obra per a la qual comptàvem amb el concurs desinteressat de l’escultor Dunyac”.(Josep Dunyac i Sala, escultor català nascut a Barcelona el 1886 i mort el 1957).

Aquesta coneguda referència, va succeir doncs, al Km. 14 de la carretera de Manresa a Vic, entre el Mont-ros i el Torrent Fondo, al terme municipal de Calders. Per la poca informació que en donaven els diaris de finals del segle XIX sabem que es tractava d’un pagès anomenat Josep Camats, “vecino del pueblo immediato al lugar de los hechos” i que, per tant, seria veí de Calders i que va “consumar” el seu delicte al seu propi terme, encara que la noticia original sembla escandalitzar-se més pel fet de que la burra no era seva que no pas pel propi fet de “l’acte deshonest”. Es desconeix qui era el propietari de la burra, però si encara voleu afegir-hi més morbositat a aquesta noticia cal saber que la casa pairal familiar d’Eugeni Xammar, Can Xammar de Dalt, a l’Ametlla del Vallès, on va morir, va ser venuda anys més tard a Joan Millet i Pagès, tiet de Fèlix Millet. Aquest últim va esdevenir-ne propietari i, la torre en qüestió, és la fampsa torre on en Fèlix Millet va fer-hi unes importants reformes i transformacions a compte de la Fundació Palau de la Música. Del “lascivo Camats” a l’espavilat Millet.

El quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic, arribant a Calders, lloc dels fets explicats per Eugeni Xammar.

El quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic, arribant a Calders, lloc dels fets explicats per Eugeni Xammar.

Read Full Post »

En acabar la guerra civil espanyola (1936-1939) un bon nombre de soldats i població civil del bàndol perdedor que a més a més de la pròpia derrota van haver de patir l’exili forçat a diferents països europeus, es van trobar, també, amb la persecució política i social de l’Europa feixista. Alguns d’ells varen ser internats de forma arbitrària en camps de concentració i en camps de treball i, finalment, en camps d’extermini.

Dins de la llarga llista de catalans que van viure i patir aquelles massives deportacions hi havia el calderí Secundí Pintó i Cortina, nascut el 8 de setembre de 1901 al carrer Raval. Era fill de Sebastià Pintó Vilavendrell, d’Artés, i de Maria Cortina Busquets, de Calders. Va ser fet presoner a finals de 1940 a França i internat al camp de presoners o stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria). El 29 de desembre de 1941 va ingressar al camp de treball i extermini de Mauthausen (Àustria), amb el nº de presoner 29693. El 8 de novembre de 1942 van traslladar-lo al camp d’extermini de Dachau (Alemanya). Malgrat totes aquestes circumstàncies, va ser un dels afortunats que va poder sobreviure. Va ser alliberat de Dachau el 19 d’abril de 1945 i va morir a Artés l’any 1982.

No tanta sort va tenir Rafael Catot i Salas, nascut a Monistrol de Calders el 10 de febrer de 1910. Va ser fet presoner i internat inicialment al camp de presoners V-D d’Estrasburg (França). El 13 de desembre de 1940 va ser deportat al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria), va ser registrat amb el nº de presoner 4696 i va morir a la cambra de gas l’11 de maig de 1942.

11

Read Full Post »

Aquest diumenge, 7 de juliol arribarà puntualment a Calders, com cada any, l’autobús de “La Vallesana”. Té prevista la sortida de Sabadell a 2/4 de 8 del matí, arribada a Calders cap a 2/4 de 9 i a Sallent a les 8.55.  Al cap de cinc minuts d’haver arribat a Sallent, a les 9 en punt, farà el retorn  en sentit invers passant per Calders a les 9.25, seguirà de nhou fins a Sabadell….i fins l’any vinent que repetirem la comedieta.

Podeu trobar més informació a https://calidoscopicalderi.wordpress.com/2013/03/23/lautobus-de-la-vallesana/

Bitllet de La Vallesana, entre Sabadell i Sallent, per Calders, del seu servei anual i únic de l'any 2007.

Bitllet de La Vallesana, entre Sabadell i Sallent, per Calders, del seu servei anual i únic de l’any 2007.

Read Full Post »

Older Posts »