Archive for the ‘Cultura popular’ Category

Calders homenatja Calders

El diumenge 21 de juny de 1992 el poble de Calders va homenatjar l’escriptor barceloní Pere Calders i Rossinyol (1912-1994). Aquesta coincidència onomàstica, que va reunir per primera vegada el poble de Calders i l’escriptor del mateix nom, va servir, a la vegada, per estrenar i iniciar el Llibre d’Or del poble de Calders amb la primera signatura realitzada per l’eminent escriptor.

Els actes van començar a l’edifici de l’ajuntament amb la recepció per part del consistori local, l’estrena i signatura de l’esmentat Llibre d’Or i la visita a l’exposició commemorativa realitzada pels mestres i alumnes de l’escola del poble. Posteriorment, al Centre Cívic, es va realitzar l’acte de reconeixement amb intervenció de diferents personalitats i l’entrega a l’homenatjat de la primera “Figuereta”, escultura-insígnia de referència i reconeixement del municipi a les personalitats més destacades.

A la tarda, amb posterioritat al dinar oficial, es va desenvolupar l’acte de fi del curs escolar al mateix Centre Cívic de Calders.

Primera signatura al Llibre d'Or de Calders per part de l'escriptor Pere Calders en presència de l'alcalde Ton Cabra i del regidor de Cultura Esteve Castells (21.6.1992)

Primera signatura al Llibre d’Or de Calders per part de l’escriptor Pere Calders en presència de l’alcalde Ton Cabra i del regidor de Cultura Esteve Castells (21.6.1992)

Read Full Post »

Al final del carrer Moià, gairebé al davant de Cal Paloma, va existir fins l’any 1936 una capella dedicada a Sant Marc. Aquesta capella, que sembla havia tingut notable veneració per part de la població de Calders, celebrava una petita festa el dia de Sant Marc (25 d’abril) que consistia en una modesta processó que anava des de l’església parroquial, a la Plaça, fins al lloc on s’ubicava la capella, es feia un ofici de rogatives, es repartia el panet beneit i, alguns anys, fins i tot hi havia un petit ball popular.
Aquesta processó era continuadora de les antigues “tres processons” (també dites lledànies) que en el món rural es feien el dia de Sant Marc i que consistien en fer tres processons dedicades la primera a preservar les herbes, la segona la collita de grans i cereals i la tercera la vinya i els fruiters. Sant Marc era molt invocat en el món rural i agrari català com a protector de les collites davant de les plagues de llagosta o els temporals que podien malmetre la collita (recordeu la dita davant les fortes tempestes de “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”).
El juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, la imatge de la petita capella va desaparèixer i es va acabar el culte. Molts anys més tard, en el mateix lloc, va construir-s’hi un habitatge particular.

Plànol d'època amb l'esment del lloc on era la capella de Sant Marc.

Plànol d’època amb l’esment del lloc on era la capella de Sant Marc.

Foto 2

Read Full Post »

Calidoscopi-Carnestoltes 1905

Aquesta és una de les imatges més antigues que es coneixen de Calders. Està datada abans de l’any 1906 i correspon a una senzilla “rua” de Carnestoltes al carrer del Raval, just abans del Call de l’Hostal i al davant de Cal Planes. Fixeu-vos en el desnivell del carrer, que segueix la inclinació de la roca viva, i les disfresses estrafolàries del grup, amb 3 persones, alguna d’elles identificada, amb instruments (guitarra, acordió diatònic i timbal).

Read Full Post »

L’ajuntament de Manresa, en la seva sessió plenària del passat dia 19 de desembre va aprovar, entre altres temes, Designar amb el nom de Carrer de Calders el nou vial, continuació del carrer d’Artés, situat entre la carretera de Vic i la Pujada Roja, segons es grafia en el plànol adjunt”.

Aquest acord es va aprovar amb l’informe favorable dels serveis tècnics locals, l’informe de l’historiador local manresà Francesc Comas, argumentat en la nomenclatura de diferents pobles de la comarca del Bages en la zona en qüestió i, també, amb l’aprovació de l’Associació de veïns de Vic-Remei, barri manresà al qual pertany el nou vial. En els propers dies l’ajuntament de Manresa té prevista la instal·lació “…de les corresponents plaques i retolacions que corresponguin al passatge esmentat, per part dels serveis tècnics municipals corresponents”.

12

Read Full Post »

Els carrers Calders.

A diferents localitats catalanes i d’arreu del món hi ha carrers de major o menor importància que porten com a identificador el topònim de Calders. En alguns casos fa referència directa al nostre poble, en altres al destacat llinatge català que té els seus orígens al castell de Calders i, en altres casos, al mateix significat toponímic del seu origen, caldera o també “aigua calenta” (aqua calda), aplicat en l’idioma original del lloc.

Així trobem carrers Calders que fan referència al nostre poble a Moià, Navarcles a Ciutat de Mallorca, etc. També carrers Calders que fan referència al llinatge dels Calders a la ciutat de Barcelona (on hi havia hagut fins fa pocs anys l’emblemàtic i popular Hostal de la Bona Sort); a Sabadell (en referència a Joan de Calders, que al segle XV va fer diferents establiments i censals als actuals carrers Fortuny i Raval), a Sant Feliu de Llobregat, etc.

També hi carrers i carreteres Calders a West Melton, al districte Selwyn de Nova Zelanda, a la ciutat de Germiston, a Sud-àfrica, a Castletown, al nord d’Escòcia o a la ciutat de Liverpool, a Anglaterra, entre altres.

Liverpool

Liverpool

Sud-àfrica

Sud-àfrica

Hostal de la Bona Sort al carrer Calders de Barcelona (any 1950)

Hostal de la Bona Sort al carrer Calders de Barcelona (any 1950)

Navarcles

Navarcles

Moià

Moià

El carrer Calders a Ciutat de Mallorca

El carrer Calders a Ciutat de Mallorca

Nova Zelanda

Nova Zelanda

 

Read Full Post »

Imatge de Néstor Almendros i Cuyàs (1930-1992), calderí d'adopció per part de mare, en el moment de rebre l'any 1979 l'Òscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles (USA) a la millor fotografia en la pel·lícula "Dies de cel", de Terrence Malick. A més a més d'aquest Òscar, el primer que rebia un català, Néstor Almendros, que està enterrat al nostre cementiri municipal, va estar nominat també en 4 altres ocasions per la fotografia de les pel·lícules "Kramer contra Kramer" (1979), "El llac blau" (1980) i "La decisió de Sophie" (1982).

Imatge de Néstor Almendros i Cuyàs (1930-1992), calderí d’adopció per part de mare, en el moment de rebre l’any 1978 l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles (USA) a la millor fotografia en la pel·lícula “Dies de cel”, de Terence Malick. A més a més d’aquest Òscar, el primer que rebia un català, Néstor Almendros, que està enterrat al cementiri municipal de Calders, va estar nominat també en 3 altres ocasions per la fotografia de les pel·lícules “Kramer contra Kramer” (1979), “El llac blau” (1980) i “La decisió de Sophie” (1982).

Read Full Post »

Joan Ginesta i Bou

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l'alcalde impulsor de dues obres d'especial transcendència: la portada d'aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic a Calders i Monistrol de Calders. El secretari municipal era en Lluís Bover i Güell.

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l’alcalde impulsor de dues obres d’especial transcendència: la portada d’aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic, amb el finançament de l’industrial Rafael Clarasó i Noguera.

Read Full Post »

Older Posts »