Archive for the ‘Festes’ Category

Calidoscopi-Carnestoltes 1905

Aquesta és una de les imatges més antigues que es coneixen de Calders. Està datada abans de l’any 1906 i correspon a una senzilla “rua” de Carnestoltes al carrer del Raval, just abans del Call de l’Hostal i al davant de Cal Planes. Fixeu-vos en el desnivell del carrer, que segueix la inclinació de la roca viva, i les disfresses estrafolàries del grup, amb 3 persones, alguna d’elles identificada, amb instruments (guitarra, acordió diatònic i timbal).

Read Full Post »

A finals del segle XIX i començaments del segle XX el municipi de Calders tenia diferents establiments industrials que també es veien afectats per la forta conflictivitat social entre obrers i propietaris d’aquelles fàbriques. De les diferents circumstàncies d’agitació social que es va viure en aquells anys, esmentem la curiosa “vaga” que el mes de gener de 1895 es va produir a la fàbrica del Galobart. Les cròniques de l’època esmenten que el dia 22 d’aquell mes de gener, festa de Sant Vicenç i festa major d’hivern, algunes treballadores de Calders van quedar en situació de “…huelga forzosa en la que han quedado algunas operarias de Calders” i que va originar un “…gran descontento entre los moradores de éste vecindario por la huelga parcial ocurrida en la colonia Galovart, situada en nuestro término municipal”. Els fets es relaten de la següent manera “Ayer, dia de San Vicente, patrón del pueblo y fiesta tradicional hace muchos años, los encargados de la colonia no quisieron que hicieran fiesta las operarias de Calders, a pesar de que éste permiso ha sido otorgado todos los años. La autoridad local en vista de ésta novedad se personó en las primeras horas de la madrugada en la fábrica para persuadir a los encargados para que concedieran ese permiso, pero no lo logró”.

Davant de la situació de força en la que la propietat de l’empresa va situar-se “…se produjo una ligera agitación en los ánimos y a la una de la tarde resolvieron los padres de algunas operarias de Calders ir a buscarlas a la misma fábrica. Salieron todos de ésta a las tres y media  llegando a las fiestas del pueblo a las cinco en punto. La noticia ens fa veure que del Galobart al poble hi anaven sempre a peu, que hi estaven una hora i mitja i que les anomenades “operaries” haurien de ser molt jovenetes ja que són els pares els que van a buscar-les a la fàbrica. L’endemà al migdia, amb un intent de recuperar la normalitat “…entraban las operarias a ocupar sus puestos de trabajo y no les fué franqueada la puerta. Quedan 50 operarias en la calle”. Davant de la greu situació d’acomiadament de 50 treballadores en un petit poble com Calders l’ajuntament va enviar el dia 26 una comissió formada per l’alcalde, el secretari i alguns regidors a intercedir directament amb el propietari, que vivia a Barcelona.

El dia 28, sis dies després de la festa de Sant Vicenç, l’amo de la fàbrica “…en compañia del párroco y demas personas de valía de la población” declaraven i acordaven que el següent dilluns “…a primera hora de la mañana se incorporaran a sus respectivos puestos las operarias que estavan en hualga parcial forzosa de la colonia Galovart”. Acabava així una vaga de gairebé una setmana motivada per una greu situació social i de forta conflictivitat social que va esclatar pel fet puntual, gairebé anecdòtic, de poder assistir als actes de la festa major d’hivern.

1

Read Full Post »

22 de gener: últim dia de la setmana dels barbuts i diada de Sant Vicenç, patró de Calders. S’acaben els actes de la festa major d’hivern amb la missa solemne, a la 1 del migdia, i la posterior cantada dels Goigs de Sant Vicenç.  A les 2, tradicional Escudellada al Centre Cívic.

Que tingueu tots una bona festa major.

Goigs Sant Vicenç

Read Full Post »

Fa més de 100 anys, a les acaballes del segle XIX, Calders ja celebrava la seva Festa Major el segon cap de setmana del mes de setembre. De la lectura dels diferents programes d’actes que van de 1895 a 1905 es pot observar com eren i es vivien aquelles festes. A primera impressió es pot veure que la Festa Major ja durava dos o tres dies, però amb un gran espai de temps entre els diferents actes que es celebraven, que consideraríem pocs a dia d’avui.  Entre aquests actes els majoritaris i més habituals eren els oficis religiosos (oficis solemnes, misses i rosaris) així com les cercaviles amb les autoritats locals. No hi havia cap activitat específica per a la quitxalla, tampoc cap competició esportiva i únicament els balls eren l’esdeveniment més popular i concorregut pel veïnat i també per gent de Manresa i comarca, ja que s’anunciava que  “…para mayor comodidad de los forasteros que quieran asistir á dichos festejos, saldrán de Manresa carruajes á la una de la tarde directamente á Calders,..” arribant-hi just a l’hora d’inici del concorregut ball de tarda.

De la informació que ens dóna la lectura d’aquells programes d’actes podem destacar, també, dos esdeveniments actualment desapareguts, que bé podríem esmentar com a elements del costumari popular, tradicional o etnogràfic. Es tracta del “Llevant de Taula” i el “Ball de Coques”. El “Llevant de Taula”, tal com esmenta Joan Amades, consistia en que “…a l’hora de dinar […] les pavordesses o pubilles vestides amb llurs millors gales, anaven a seguir tota la població de casa en casa. Portaven una bacina d’argent amb una imatge de la Verge o del sant patró. Entraven al menjador de les cases que visitaven i posaven la bacina enmig de la taula. Tots els comensals se sentien obligats a tirar-hi una moneda…”. Aquest era un arcaic sistema de finançament de les Festes que, amb els anys, va passar-se a fer públicament a la Plaça, abans de dinar, i no casa per casa. En els programes que van fins a l’any 1904 encara s’esmenta la realització d’aquest acte que anirà desapareixent en els anys posteriors. Pel que fa al Ball de Coques (escrit literalment “Vall de cocas”), s’esmenta la seva celebració en els programes de 1895 i 1896, desapareixent en els posteriors. Es tractava d’una ballada popular que es feia, amb tonada de jota, “…a la sortida d’ofici o al capvespre a la llum de les teieres o de les graelles, però sempre a la Plaça. El ball de coques es coneix amb aquest nom perquè el ballador obsequia la parella amb una coca, que pot haver estat comprada o aconseguida en una subhasta. En tot cas, es tracta d’una fórmula que combina galanteig i prestigi social –per al ballador que adquireix la coca i per a la balladora que la rep. Quan les coques són encantades o subhastades abans de cada dansada, el fet d’adquirir-la dóna dret a començar el ball amb la parella triada, molts cops amb la coca a la mà. Evidentment, per a qualsevol noia era un honor sortir del ball de plaça carregada de coques. O ballar la darrera dansa, després de la subhasta de l’última. […] No cal dir que el resultat econòmic del ball de coques era assegurat i que, durant molts anys, la subhasta o venda de les coques fou una font d’ingressos cabdal per als organitzadors de les festes…”

Els balls de tarda i vespre es celebraven habitualment al “Salon Torra, de la Plaza”, tot i que el 1899 s’esmenta que es va fer al “grandioso salón de Manuel Ponsa”. Les orquestres que venien a Calders si estaven tots els dies ja que participaven en tots els actes que es feien al llarg de la Festa. “Los Vilas”, de Sant Feliu de Codines, la famosa “Los Noys”, d’Olesa de Montserrat (fundada el 1835) i la més econòmica de “Los Masanas” eren les habituals en aquelles dates.

Resumint, doncs, un programa normal o habitual de Festa Major, en els últims anys del segle XIX, podia tenir els següents actes, espaiats en dos o tres dies: Al matí: “repique general de campanas anunciando la proximidad de la fiesta”, a continuació cercavila “con acompañamiento del magnifico ayuntamiento hasta la iglesia parroquial donde presidirá  el Solemne Oficio y donde acompañará la referida orquesta”. A la sortida de l’Ofici del primer dia  ”LLevant de Taula”. A les 4 de la tarda “Rosario cantado, acompañado por la referida orquesta”. A les cinc de la tarda començava el Ball de tarda. Després de sopar, a les 10 de la nit, es solia fer un nou cercavila, aquesta vegada sense les autoritats municipals, que acabava amb un “sarao, serenata y baile de noche”.. L’endemà es feia, si fa no fa el mateix, “…se verificarán, con poca diferencia, las mismas funciones que en el día anterior, así religiosas como profanas…” amb la diferència que l’Ofici del segon dia estava dedicat als difunts d’aquell any i que a la sortida del mateix es ballava el “Ball de les Coques”. L’any 1904 s’incorporen al programa d’actes una “tronada y salva de morteros” i, fins i tot, “excursiones a las distintas fuentes de las inmediaciones”, potser precedents arcaics de l’actual castells de focs i la caminada popular?.

Parelles de balladors, amb les coques protegides sota el braç,  a punt de començar el Ball de Coques en un poble de Catalunya l'any 1903.

Parelles de balladors, amb les coques protegides a la mà o sota el braç, a punt de començar el Ball de Coques en un poble de Catalunya l’any 1905.

Ball de Plaça en un poble de Catalunya l'any 1899

Ball de Plaça en un poble de Catalunya l’any 1899

 

Read Full Post »