Archive for the ‘Personatges’ Category

Calders homenatja Calders

El diumenge 21 de juny de 1992 el poble de Calders va homenatjar l’escriptor barceloní Pere Calders i Rossinyol (1912-1994). Aquesta coincidència onomàstica, que va reunir per primera vegada el poble de Calders i l’escriptor del mateix nom, va servir, a la vegada, per estrenar i iniciar el Llibre d’Or del poble de Calders amb la primera signatura realitzada per l’eminent escriptor.

Els actes van començar a l’edifici de l’ajuntament amb la recepció per part del consistori local, l’estrena i signatura de l’esmentat Llibre d’Or i la visita a l’exposició commemorativa realitzada pels mestres i alumnes de l’escola del poble. Posteriorment, al Centre Cívic, es va realitzar l’acte de reconeixement amb intervenció de diferents personalitats i l’entrega a l’homenatjat de la primera “Figuereta”, escultura-insígnia de referència i reconeixement del municipi a les personalitats més destacades.

A la tarda, amb posterioritat al dinar oficial, es va desenvolupar l’acte de fi del curs escolar al mateix Centre Cívic de Calders.

Primera signatura al Llibre d'Or de Calders per part de l'escriptor Pere Calders en presència de l'alcalde Ton Cabra i del regidor de Cultura Esteve Castells (21.6.1992)

Primera signatura al Llibre d’Or de Calders per part de l’escriptor Pere Calders en presència de l’alcalde Ton Cabra i del regidor de Cultura Esteve Castells (21.6.1992)

Anuncis

Read Full Post »

Imatge de Néstor Almendros i Cuyàs (1930-1992), calderí d'adopció per part de mare, en el moment de rebre l'any 1979 l'Òscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles (USA) a la millor fotografia en la pel·lícula "Dies de cel", de Terrence Malick. A més a més d'aquest Òscar, el primer que rebia un català, Néstor Almendros, que està enterrat al nostre cementiri municipal, va estar nominat també en 4 altres ocasions per la fotografia de les pel·lícules "Kramer contra Kramer" (1979), "El llac blau" (1980) i "La decisió de Sophie" (1982).

Imatge de Néstor Almendros i Cuyàs (1930-1992), calderí d’adopció per part de mare, en el moment de rebre l’any 1978 l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles (USA) a la millor fotografia en la pel·lícula “Dies de cel”, de Terence Malick. A més a més d’aquest Òscar, el primer que rebia un català, Néstor Almendros, que està enterrat al cementiri municipal de Calders, va estar nominat també en 3 altres ocasions per la fotografia de les pel·lícules “Kramer contra Kramer” (1979), “El llac blau” (1980) i “La decisió de Sophie” (1982).

Read Full Post »

Joan Ginesta i Bou

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l'alcalde impulsor de dues obres d'especial transcendència: la portada d'aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic a Calders i Monistrol de Calders. El secretari municipal era en Lluís Bover i Güell.

Fotografia de Joan Ginesta i Bou, alcalde de Calders durant el bienni 1914-1915. En aquests dos anys va ser l’alcalde impulsor de dues obres d’especial transcendència: la portada d’aigües, sota el patrocini de Joan Cuyàs i Sala, i la instal·lació del primer enllumenat públic, amb el finançament de l’industrial Rafael Clarasó i Noguera.

Read Full Post »

El “lascivo Camats”.

En els darrers temps i entre cert sector del periodisme i dels escriptors joves torna a esmentar-se sovint una cita anecdòtica del reconegut Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888- L’Ametlla del Vallès, 1973), periodista, escriptor i diplomàtic de carrera. Aquest, després de treballar a diferents diaris de prestigi (La Veu de Catalunya, La Publicitat, El Sol, etc.) va esdevenir, durant la guerra civil, agregat cultural de l’ambaixada republicana a París per, més tard, convertir-se en funcionari de les Nacions Unides, fet aquest que el va permetre viatjar per arreu del món. L’any 1974, de manera pòstuma, van editar-se les seves memòries fruit de les converses amb Josep Badia i Moret sota el títol “Seixanta anys d’anar pel món”, que va obtenir el premi Crítica de Serra d’Or.

Aquest llibre pòstum de memòries és esmentat, com s’ha dit, per escriptors i periodistes contemporanis (Jordi Puntí, Xavier Miret, Oriol Fuster, etc.) i, molt especialment, per un passatge que fa referència a un fet que entre la història i l’anècdota arriba a la notícia de successos de component sexual i que es produeix de ple a Calders. En efecte, Eugeni Xammar esmenta fent referència al seu pas per la redacció del diari “La Publicitat”  “…estava situat en un casalot del carrer de Barberà, on el diari tenia instal·lada la impremta, adjunta a una sala de redacció sòrdida […]. L’ornament principal d’aquesta sala era un quadret esquifit amb un marc elemental de fusta que guardava sota un vidre, cagat per les mosques, una gasetilla retallada ja feia molts anys d’un número del diari pertanyent encara al segle XIX i que textualment deia això: “En el kilómetro 14 de la carretera de Manresa a Vich la guardia civil detuvo ayer a un individuo llamado Camats que practicava actos deshonestos con una burra que no era de su propiedad. De haber estado presente el propietario de la burra mal lo hubiese pasado el lascivo Camats”. El “lascivo Camats” era considerat com un dels avantpassats de la redacció i gaudia de tots els respectes que li eren deguts. D’ençà que vaig descobrir la seva existència fins avui jo he estat un propagandista infatigable de “lascivo Camats” i durant els anys de la República, amb el plorat i enyorat Josep M. Planas (fa referència a l’eminent periodista nascut a Manresa el 1907 i assassinat a Barcelona el mes d’agost de 1936) vam concebre el projecte de bastir en un indret escaient del quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic un modest monument a la immortal memòria del “lascivo Camats”, obra per a la qual comptàvem amb el concurs desinteressat de l’escultor Dunyac”.(Josep Dunyac i Sala, escultor català nascut a Barcelona el 1886 i mort el 1957).

Aquesta coneguda referència, va succeir doncs, al Km. 14 de la carretera de Manresa a Vic, entre el Mont-ros i el Torrent Fondo, al terme municipal de Calders. Per la poca informació que en donaven els diaris de finals del segle XIX sabem que es tractava d’un pagès anomenat Josep Camats, “vecino del pueblo immediato al lugar de los hechos” i que, per tant, seria veí de Calders i que va “consumar” el seu delicte al seu propi terme, encara que la noticia original sembla escandalitzar-se més pel fet de que la burra no era seva que no pas pel propi fet de “l’acte deshonest”. Es desconeix qui era el propietari de la burra, però si encara voleu afegir-hi més morbositat a aquesta noticia cal saber que la casa pairal familiar d’Eugeni Xammar, Can Xammar de Dalt, a l’Ametlla del Vallès, on va morir, va ser venuda anys més tard a Joan Millet i Pagès, tiet de Fèlix Millet. Aquest últim va esdevenir-ne propietari i, la torre en qüestió, és la fampsa torre on en Fèlix Millet va fer-hi unes importants reformes i transformacions a compte de la Fundació Palau de la Música. Del “lascivo Camats” a l’espavilat Millet.

El quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic, arribant a Calders, lloc dels fets explicats per Eugeni Xammar.

El quilòmetre 14 de la carretera de Manresa a Vic, arribant a Calders, lloc dels fets explicats per Eugeni Xammar.

Read Full Post »

En acabar la guerra civil espanyola (1936-1939) un bon nombre de soldats i població civil del bàndol perdedor que a més a més de la pròpia derrota van haver de patir l’exili forçat a diferents països europeus, es van trobar, també, amb la persecució política i social de l’Europa feixista. Alguns d’ells varen ser internats de forma arbitrària en camps de concentració i en camps de treball i, finalment, en camps d’extermini.

Dins de la llarga llista de catalans que van viure i patir aquelles massives deportacions hi havia el calderí Secundí Pintó i Cortina, nascut el 8 de setembre de 1901 al carrer Raval. Era fill de Sebastià Pintó Vilavendrell, d’Artés, i de Maria Cortina Busquets, de Calders. Va ser fet presoner a finals de 1940 a França i internat al camp de presoners o stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria). El 29 de desembre de 1941 va ingressar al camp de treball i extermini de Mauthausen (Àustria), amb el nº de presoner 29693. El 8 de novembre de 1942 van traslladar-lo al camp d’extermini de Dachau (Alemanya). Malgrat totes aquestes circumstàncies, va ser un dels afortunats que va poder sobreviure. Va ser alliberat de Dachau el 19 d’abril de 1945 i va morir a Artés l’any 1982.

No tanta sort va tenir Rafael Catot i Salas, nascut a Monistrol de Calders el 10 de febrer de 1910. Va ser fet presoner i internat inicialment al camp de presoners V-D d’Estrasburg (França). El 13 de desembre de 1940 va ser deportat al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria), va ser registrat amb el nº de presoner 4696 i va morir a la cambra de gas l’11 de maig de 1942.

11

Read Full Post »

Serra 3

Com era habitual i freqüent en la societat de l’època, la religiositat i el catolicisme de les persones i les famílies es manifestava, a més a més d’individual i particularment, en expressions i esdeveniments públics i socials: professons, vetlles, rosaris, novenes, etc. i, també, en exercicis espirituals col·lectius. En aquesta imatge, podem veure un grup de calderins, de diferents edats, que van realitzar aquests exercicis espirituals amb Mossèn Tornamira cap a l’any 1929-1930. De tot el grup s’identifiquen a la fila superior: Ton Vila, Melcior (?), Josep Coromines, Josep Bosch, Joan Padrós, Bonaventura Roma, Pere Cortina, Josep Giró. A la fila del mig, Martí Saladelafont, Sebastià Illa, Joan Vilaró i Joan Vidal entre altres. Assentats, Just Carné, Francesc Ponsa, Francesc Vilaró, Just Serra, Emili Soler, Vicenç Cortina, Josep Ponsa i Amadeu Roma.

 

Read Full Post »

Jaume Gros Serra

El periòdic “El Siglo Futuro”, editat a Madrid i amb el subtítol Diario Católico, el dia 10 de setembre de 1933 donava la noticia de la mort de Jaume Gros Serra, del mas La Grossa, de Calders. La noticia de la seva mort ens permet conèixer qui va ser aquest veterà carlí, membre d’una destacada nissaga de combatents carlins i, a la vegada, germà de Marià Gros, capellà assassinat a Calders en els primers dies de la guerra civil de 1936-1939.

En Calders (Barcelona) ha muerto como un Santo […], el glorioso veterano carlista de ochenta y ocho años de edad, don Jaime Gros y Serra.[…].

Nacido en Calders en septiembre de 1846, a los veintiséis años abandonó la casa paterna para ingresar en las fuerzas carlistas al mando de don Juan Castells, siguiéndole después sus otros dos hermanos, mientras su casa y sus padres quedaban expuestos a las mil tropelías y atrocidades de que fueron objeto por parte de las fuerzas liberales y republicanas. Al siguiente día de entrar en filas tomó parte en la entrada de Tarrasa y fue nombrado teniente de la segunda compañía. Incorporado después al cuarto batallón de Caballería, a las órdenes de don Felipe Muxé, fue nombrado en 1874 capitán de la cuarta compañía tomando parte en los sitios y ataques de Berga, Manresa, Igualada, Puigcerda, Vich, Caldas de Mombuy, etc.y en las acciones de Sallent, Torre de Oristá, Prats de Llusanés y Agramunt.

Don Jaime Gros era sobrino de don Antonio Gros, coronel jefe de la caballería de don Rafael Tristany, conocido con el nombre de “el Ton de la Grossa”, y muy estimado por los entonces Príncipes Don Alfonso Carlos y Doña María de las Nieves. Después de la guerra don Jaime Gros se retiró a su casa, dedicándose al cuidado de sus padres y a reparar su hacienda […]. El día 11 del actual se celebrará en su parroquia de Calders (Barcelona) solemnes funerales por su alma. Reciban sus hermanos, don Carlos y reverendo don Mariano, así como también sus demás parientes nuestro mas sentido pésame….”

Read Full Post »