Archive for the ‘Religiositat’ Category

Al final del carrer Moià, gairebé al davant de Cal Paloma, va existir fins l’any 1936 una capella dedicada a Sant Marc. Aquesta capella, que sembla havia tingut notable veneració per part de la població de Calders, celebrava una petita festa el dia de Sant Marc (25 d’abril) que consistia en una modesta processó que anava des de l’església parroquial, a la Plaça, fins al lloc on s’ubicava la capella, es feia un ofici de rogatives, es repartia el panet beneit i, alguns anys, fins i tot hi havia un petit ball popular.
Aquesta processó era continuadora de les antigues “tres processons” (també dites lledànies) que en el món rural es feien el dia de Sant Marc i que consistien en fer tres processons dedicades la primera a preservar les herbes, la segona la collita de grans i cereals i la tercera la vinya i els fruiters. Sant Marc era molt invocat en el món rural i agrari català com a protector de les collites davant de les plagues de llagosta o els temporals que podien malmetre la collita (recordeu la dita davant les fortes tempestes de “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”).
El juliol de 1936, iniciada ja la guerra civil, la imatge de la petita capella va desaparèixer i es va acabar el culte. Molts anys més tard, en el mateix lloc, va construir-s’hi un habitatge particular.

Plànol d'època amb l'esment del lloc on era la capella de Sant Marc.

Plànol d’època amb l’esment del lloc on era la capella de Sant Marc.

Foto 2

Anuncis

Read Full Post »

L’antiga església romànica de Sant Andreu de Calders és actualment un munt de ruïnes on solament queden dempeus les dues parets laterals. Tot i tenir el sostre esfondrat encara es poden observar alguns detalls del seu primitiu estil romànic a les parets i en part de l’absis, molt modificat posteriorment. El seu origen cal buscar-lo en la petita i dispersa població que hi havia a la vall del riu Calders, entre el terme del castell i el de Viladecavalls, i en els seus primers i antiquíssims masos. La primera referència que es coneix d’aquesta església és de l’any 1105, quant surt esmentada en un testament de Guillem Ramon de Calders on deixa testat que una vegada pagats tots els seus deutes, els diners que quedin es reparteixin entre les esglésies de Sant Pere de Vic, Sant Benet de Bages, Santa Maria de Segur i Sant Andreu de Calders. L’any 1193 torna a sortir esmentada en un nou testament, en aquest cas el de Pere de Calders.

La parròquia o termenal d’aquesta antiga església el formaven diferents masies de les quals, a dia d’avui, solament queden amb restes físiques les del Molí del Castell, Malniu, Comelles, Serramelera, Rubió, Bellveí, la Casa Gran de Bellveí i la mateixa rectoria de Sant Andreu. A meitats del segle XVII, quant es fa una profunda remodelació amb un estil que vol imitar el barroc, Sant Andreu ja consta com a església sufragània de la de Sant Vicenç entrant en un procés de decadència. L’any 1860, en el nomenclàtor del Bisbat de Vic ja surt esmentada solament com a capella, malgrat continuarà fent-s’hi missa de forma regular fins l’any 1875. Disposava originalment d’un altar major, dedicat a Sant Andreu, i dos altars secundaris dedicats a Sant Isidre i Santa Maria.

  • – Serra Coma, Roser “Els segles medievals s. IX-XIV”, dins de “Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès “ (Calders, 1999)
  • – Villegas, Francesc “El Romànic del Bages” (Manresa, 1982)

1

2

Read Full Post »

Serra 3

Com era habitual i freqüent en la societat de l’època, la religiositat i el catolicisme de les persones i les famílies es manifestava, a més a més d’individual i particularment, en expressions i esdeveniments públics i socials: professons, vetlles, rosaris, novenes, etc. i, també, en exercicis espirituals col·lectius. En aquesta imatge, podem veure un grup de calderins, de diferents edats, que van realitzar aquests exercicis espirituals amb Mossèn Tornamira cap a l’any 1929-1930. De tot el grup s’identifiquen a la fila superior: Ton Vila, Melcior (?), Josep Coromines, Josep Bosch, Joan Padrós, Bonaventura Roma, Pere Cortina, Josep Giró. A la fila del mig, Martí Saladelafont, Sebastià Illa, Joan Vilaró i Joan Vidal entre altres. Assentats, Just Carné, Francesc Ponsa, Francesc Vilaró, Just Serra, Emili Soler, Vicenç Cortina, Josep Ponsa i Amadeu Roma.

 

Read Full Post »