Archive for the ‘Història Medieval’ Category

Tot i que hi ha constància del poblament del territori de Calders amb anterioritat, els primers documents escrits on hi surt la referència al topònim Calders són uns pergamins del segle XI. El pergamí (el nom del qual ve de l’antiga ciutat de Pèrgam, a l’actual Turquia) era fet de pell curada de vaca, ovella o cabra i va ser el sistema més utilitzat durant l’edat mitjana per a escriure-hi els documents oficials.

El municipi de Calders conserva en propietat una col·lecció de 148 pergamins complets i 8 de fragmentats. Aquests són els documents escrits més antics que fan referència a Calders, la majoria dels segles XI a XIII. El document més antic és de l’any 1016 i en ell s’hi esmenta la donació d’una vinya a Sant Pere de Viladecavalls, a tocar del riu Calders. La majoria d’aquests documents fan referència a llegats i deixes testamentàries que permeten seguir amb notable fidelitat els masos, topònims i pertinences de la gent de Calders al llarg dels segles XI fins als últims anys del segle XV.

Pergamins 1

Imatge de dos dels pergamins que fan referència als orígens del poble de Calders

Imatge de dos dels pergamins que fan referència als orígens del poble de Calders

Read Full Post »

El castell de Calders

El castell de Calders està emplaçat al cim d’un turó de forma cònica que s’aixeca al centre de l’antic meandre abandonat del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, o de l’homenatge, de planta circular i parcialment esfondrada, per una muralla que ressegueix tot el perímetre del recinte, amb un baluard quadrat, i per les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria com a construccions medievals originals. També es conserven les restes d’una construcció molt posterior (segles XVII-XVIII), segurament una masoveria, amb una cisterna excavada a la roca. El castell està documentat des de l’any 956 i l’església des del 965, tot i que la construcció actual podria datar-se del segle XI. El castell de Calders, declarat Bé d’Interès Nacional (BCIN) des de l’any 1949, tenia la funció de defensar el terme de Calders amb un domini senyorial que pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d’Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.

Pel que fa a l’antiga església de Santa Maria, aquesta es troba situada a l’extrem d’una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d’un mur transversal que els unia, en un estat molt deficient. Originàriament era la capella del castell i apareix citada el 1028 i el 1048. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme.

 Per saber-ne més podeu consultar:-BENET i CLARÀ, Albert: “L’origen de la família Calders”, a Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30.; -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: “Castell de Calders”, a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525.; -PLADEVALL, Antoni: “Calders”, a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188.; -SERRA, Roser: “Els segles medievals (S. IX-XV)”, a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.; -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.

1

3

2

Read Full Post »

A través dels primers fogatges realitzats a Catalunya, entenent per fogatge la relació de focs o famílies que havien de contribuir mitjançant impost al manteniment de la Cort del General o Generalitat, podem descobrir moltes dades històriques dels nostres pobles. Des del nombre de famílies i població que hi havia en un lloc a la distribució de termes parroquials que existien. Igualment, com és ara el cas, podem determinar quins eren els masos habitats que hi havia en una època determinada i quina era la seva denominació o toponímia original. Val a dir, però, que aquestes relacions no són del tot exhaustives i fiables al 100 % ja que el fogatge en ser un impost final no recollia els focs o famílies exemptes de pagament ni aquelles que intentaven i obtenien el seu alliberament fiscal. És, per tant, una aproximació o estimació dels focs o famílies existents, ja que quants menys habitants hi hagués en un fogatge menys havien de pagar. Lo òptim estava en tenir un foc i no sortir reflectit en el fogatge. Per tant, tot i que aquestes dades no son exactes, ja que podrien haver-hi més masos dels que la llista dóna, si que permeten fer una aproximació als masos de Calders esmentats en dos dels fogatges més ben documentats que tenim: els de 1497 i el de 1553.

Pel cas de Calders, en el quadre adjunt, distribuïts en les 4 parròquies de l’antic terme, podeu veure quins eren aquests masos, amb la grafia original més antiga i, en els exemples que s’han pogut documentar la data de la primera referència escrita que es té coneixement.

Parròquia i nom original segons primer citació

Nom actual

Any de 1ª referència

Fogatge 1497

Fogatge 1553

St Vicenç de Calders  

980

Si

Si

Castell

El Castell

956

Si

No

Sta. Mª. del Castell

Sta. Mª. del Castell

1028

 

 

Erola

L’Erola

1147

Si

Si

Guàrdia

La Guàrdia

1091

Si

Si

Molí

Molí del Castell

 

Si

Si

Paloma

???

 

Si

Si

Pui

El Puig

 

Si

Si

Sanctamans

Sant Amanç

1360

Si

Si

Truyas

Trullàs

 

No

Si

Raixat

Reixac

 

No

Si

Vila

La Vila

 

No

Si

Vilaterzana

Vilaterçana

 

No

Si

St Andreu de Calders

 

1105

 

 

Blanquer

El Blanquer

1136

Si

Si

Comella

Comelles

1112

Si

Si

Alzina

Rubió

 

No

Si

Faulet

???

 

No

Si

Gras

???

 

No

Si

Serra de Melera

Serramelera

 

No

Si

Manyosa

???

 

No

Si

Moliner

Molí del Blanquer

1126

No

Si

Oller

???

 

No

Si

Torre

???

 

No

Si

Riudemores

???

1039

Si

No

St Pere de Viladecavalls

 

1043

 

 

Canadel – Canadella

El Canadell

1185

Si

Si

Esquilles

???

 

Si

No

Golovart

El Galobart

1120

Si

No

Loler

L’Oller

1188

Si

Si

Manganel

Manganell

1154

Si

Si

Nangla

L’Angle

1090

Si

Si

Olivera

Les Oliveres

1161

Si

Si

Soler

El Soler

1100

Si

No

Strada

L’Estrada

1138

Si

Si

Tapia

Les Tàpies

 

Si

Si

Bassa

???

 

No

Si

Cingles

Les Quingles

 

No

Si

Luciá

Llucià

 

No

Si

Teixidor

???

 

No

Si

Vila

???

 

No

Si

Vilasecha

???

 

No

Si

Truyars???

 

 

 

 

Noguera???

 

 

 

 

Poal???

 

 

 

 

Bertran???

 

 

 

 

Coll ??

 

1179

 

 

Casaldeu ??

 

1180

 

 

Mas Joan ??

 

1192

 

 

St Feliu de Monistrol St Feliu de Monistrol

1017

 

 

Bosch

El Bosc de Mussarra

1112

Si

Si

Coma

La Coma

 

Si

Si

Hocet Sobirà

L’Otzet

 

Si

No

Hocet Jussá

L’Otzetó

 

Si

No

Hom

L’Om

 

Si

Si

Macia

???

 

Si

No

Pahisa – Paysa

La Païssa

 

Si

Si

Rosinyol

El Rossinyol

 

Si

Si

Rubió

Rubió

 

Si

Si

Agulló

???

 

No

Si

Moragas

Saladic

 

No

Si

Musara

Mussarra

 

No

Si

Pujol

???

 

No

Si

Solá

El Solà

 

No

Si

Guardiola

Mas Guardiola

 

No

Si

 

1

Read Full Post »

Just al lloc conegut com el Pont de Cabrianes conflueixen en aquell punt del riu Llobregat fins a 5 termes municipals: Sallent, Sant Fruitós de Bages, Artés, Navarcles i Calders. L’indret ha estat, des dels temps més antics, un lloc clau per a passar el riu degut a la seva bona situació topogràfica, en el congost d’Olzinelles, i, a la vegada, per la coincidència amb la traça de l’antic camí ral de Manresa a Vic. Aquesta importància ens la referma el fet de que hi ha constància, com a mínim, de l’existència de quatre ponts en aquell paratge.

La construcció d’un pont en aquell indret on s’acaba el nostre terme municipal pel seu cantó de ponent, va anar à càrrec de la ciutat de Manresa perquè fins allà és on arribava, a l’alta edat mitjana, el seu terme i eren els propis manresans els més interessats a tenir-hi un bon pas de riu. Es cita l’existència d’un pont de pedra en aquest lloc l’any 1086 i s’esmenten diverses donacions de diferents senyors d’indrets propers (Guillem de Calders, Ramon Arnau de Viladecavalls, etc.) i del monestir de Sant Benet de Bages, al llarg de gairebé dos segles per al seu manteniment i consolidació.

Pel que sembla, aquell primer pont deuria ensorrar-se perquè l’any 1313 surt documentada la construcció d’un segon pont. Per l’anàlisi de les restes que encara queden es pot observar que del primer pont, l’esmentat el segle XI,en queda un petit tros del tallaaigües d’un pilar situat sota el tercer arc del tercer pont i uns pocs carreus del pilar de l’esquerra de l’arc central, adossats al corresponent pilar del pont actual, i gairebé a tocar de l’aigua. Aquest primer pont sembla ser que solament tindria tres ulls.

El segon pont, també medieval, és el que a meitats del segle XIX encara existia i que segons una descripció de Magí Canyelles era “molt antic, fabricat amb cinc arcs molt grans, el qual pont té de llarg setanta canes” (109 metres). Aquest tenia silueta triangular, asimètric en la distribució dels pendents i irregular en la planta, ja que la seva traça no era ben lineal. Els pilars tenen els tallaaigües aguts. Aquest pont tenia una alçada d’uns 20 metres, una amplada de 3’40 m. i la llum de l’arc major era de 17 m. L’aparell era fet amb carreus grans, rectangulars i disposats en filades.

A principis del segle XX aquest pont medieval va ser molt modificat, convertint-se en un tercer pont molt renovat. Es va suprimir  el seu doble pendent anivellant-lo i fent-lo pla, avinentesa que es va aprofitar per a refer gran part del pont. El 26 de gener de 1939, a les acaballes de la guerra civil, el pont va ser volat per les tropes republicanes en retirada i solament en va quedar dret els pilars i el tercer arc.

El pont no va ser reconstruït, sinó que s’optà per fer un quart pont, l’actual, uns pocs metres riu avall, mitjançant l’aprofitament de la mà d’obra d’un dels Batallons Disciplinaris de Treball que es van crear amb presoners de guerra. D’aquest batalló, i de la construcció de l’actual pont, en donarem més informació en un proper

Bona part de les dades són extretes de “Els ponts medievals del Bages”, de Xavier Sitjes i Molins (Manresa, 1988)

Alçat del segon pont de Cabrianes (X.Sitjes)

El tercer pont de Cabrianes abans del 1939 (Miquel Casajoana)

L’actual pont de Cabrianes

Read Full Post »