Archive for the ‘Segle XX’ Category

El “pin” del Club de Futbol.

Antiga insígnia de solapa, o "pin", del Club de Futbol Calders realitzat a començaments dels anys 1980 quant el camp de futbol encara estava situat entre la carretera i el camí de Trullàs.

Antiga insígnia de solapa, o “pin”, del Club de Futbol Calders realitzat a començaments dels anys 1980 quant el camp de futbol encara estava situat al Camp del Serra, entre la carretera i el camí de Trullàs.

Anuncis

Read Full Post »

Postal de la Plaça Major de Calders, encara per asfaltar i urbanitzar,  datada a l'entorn del 1970. Les teulades de l'església de Sant Vicenç encara no s'han restaurat i s'observen els atapeïts arbres del jardinet del monument als "caidos".

Postal de la Plaça Major de Calders, encara per asfaltar i urbanitzar, datada a l’entorn del 1970. Les teulades de l’església de Sant Vicenç encara no s’han restaurat i s’observen els atapeïts arbres del jardinet del monument als “caidos”.

Read Full Post »

La companyia de transports “La Vallesana” va fundar-se el 6 de març de 1914 amb aportacions de capital de diferents industrials i empresaris de Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall i el suport dels ajuntaments respectius per tal d’establir un servei d’autobús públic entre aquestes tres poblacions relligades per la carretera B-124. La companyia tenia les oficines al carrer Passeig, número 7, de Castellar del Vallès, i les cotxeres molt a prop, al carrer Passeig cantonada Mestre Ros. El mes d’abril de 1930 la companyia establia un nou servei directe entre Artés i Barcelona, per Calders, Monistrol de Calders, Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, seguint les actuals carreteres B-430, B-124, N-150 i C-17, amb un sol servei diari de baixada al matí cap a Barcelona i tornada a la tarda. El 7 de Juny del mateix any s’establiria un segon viatge, en aquest cas sortint al matí de Barcelona i tornant d’Artés a la tarda. Anys més tard la concessió de la línia s’ampliarà d’Artés fins a Sallent i, encara en una segona remodelació, la línia quedarà definitivament establerta entre Sallent i Sabadell per Artés, Calders, Monistrol i Sant Llorenç Savall.

Un dels primers vehicles històrics que va utilitzar aquesta popular companyia a la línia de Sabadell a Calders va ser un Òmnibus americà de la marca Dodge Brothers i que està conservat i preservat a la col·lecció de vehicles antics de l’empresa Sagalés. Aquest servei de “La Vallesana” va ser molt utilitzat per la població de Calders durant molts anys, fins que l’augment del nombre de vehicles privats i un cert abandonament del servei en aquesta línia van motivar la seva davallada fins a la pràctica desaparició a la dècada dels anys 1970. L’’any 1985 “La Vallesana” és comprada per l’empresa Martí i Renom  (Sarbus),  i s’integra a l’estructura d’aquesta companyia.  A dia d’avui “La Vallesana”, ara Sarbus, segueix donant servei d’una forma més simbòlica que pràctica a la línia Sabadell-Castellar del Vallès-Sant Llorenç Savall-Calders-Sallent amb un sol viatge anual (el primer diumenge de juliol) per al trajecte Sabadell-Calders-Sallent. Aquestes línies d’un sol viatge anual, existents encara en diferents indrets de Catalunya, tenen l’únic objectiu, normalment, de mantenir la concessió. Així que si voleu anar de Calders a Sallent o de Calders a Sabadell en transport públic i amb “La Vallesana”, recordeu que l’autobús passarà el primer diumenge de juliol (enguany el dia 7) cap a les 09.00 del matí en direcció a Sallent i cap a 2/4 d’11 de tornada a Sabadell. Ja sigui que aneu en una direcció o una altra, si voleu fer el viatge de retorn en la mateixa línia, però, haureu d’esperar a l’any següent.

Òmbibus de La Vallesana l'any 1927

Òmbibus de La Vallesana l’any 1927

Un dels primers vehicles  de "La Vallesana", l'any 1921 a Castellar del Vallès

Un dels primers vehicles de “La Vallesana”, l’any 1921 a Castellar del Vallès.

 

L'òmnibus Dodge Brothers, carrossat per l'empresa Caba, de Sabadell.

L’òmnibus Dodge Brothers, carrossat per l’empresa Caba, de Sabadell.

Bitllet de La Vallesana, entre Sabadell i Sallent, per Calders, del seu servei anual i únic de l'any 2007.

Bitllet de La Vallesana, entre Sabadell i Sallent, per Calders, del seu servei anual i únic de l’any 2007.

 

Read Full Post »

Els primers automòbils de Calders.

Els primers automòbils apareixen a Catalunya a finals del segle XIX. El primer que hi va circular va ser un Bonet, fabricat a Barcelona l’any 1889, una marca que no tindrà gaire futur. A partir d’aleshores comencen a haver-hi diferents intents, sense gaire èxit, per fabricar automòbils a Catalunya i, a la vegada, comencen a arribar els primers vehicles importats per la gent més benestant de l’època. Les marques més habituals seran Ford, Chevrolet, Berliet i Renault.

L’any 1907 la Diputació de Barcelona comença a matricular aquests vehicles que, amb volant a la dreta i circulant per l’esquerra, fins aleshores havien corregut per camins i carreteres de terra compactada amb grava sense gaires reglamentacions. Tots aquests primers vehicles pertanyien a industrials i empresaris catalans o bé a les primeres companyies de transport, sent el primer, el B-1, propietat del banquer Garriga Nogués.

El 1909 la mateixa Diputació de Barcelona comença a fer pagar l’impost de circulació als vehicles automòbils com a contraprestació al manteniment dels camins i carreteres. Per aquest motiu actualitza totes les matrícules i propietaris i en aquest primer llistat exhaustiu que es fa de propietari, matricula, marca, model i potència ja hi han 800 automòbils registrats a tota la província de Barcelona. Entre aquests pioners hi consta un vehicle matriculat a Calders. És el B-164, un Berliet francès de dos seients, propietat de Rafael Clarassó Noguera (l’amo de la fàbrica Clarassó, de Monistrol). Poc més tard, l’any 1914, aquest vehicle serà venut a Joaquim Armengol, propietari de la Ferreteria Armengol, de la carretera de Vic, de Manresa. Cal retenir, també, que en aquest llistat del 1909 surt el B-295, un Hispano Suïssa de 19 CV propietat de Sebastià Estevadeordal, de Moià, amb el que iniciarà el transport regular de viatgers i mercaderies (un ordinari) entre Manresa, Calders, Moià i Vic.

A l’Arxiu Municipal de Calders un dels primers registres d’automòbils del seu terme municipal és de l’any 1925, on hi consten els següents vehicles: el B-7720, un Ford de 18 CV propietat de Salvador Galobart Tatjé (de la Colònia Galobart); el B-15325, un Chevrolet de 18 CV, de Mansueto Morató, amb adreça al carrer Manresa 37; el B-19278, un Citroen de 10 CV, propietat d’Enrique Oriol Marés, amb adreça al carrer Maiola, 12 de Monistrol de Calders; una motocicleta amb sidecar, sense matricular, de Rafael Clarassó (de la Colònia Clarassó) i el camió B-15122, un Ford d’1 Tn, de Josep Reixac Estevanell, domiciliat al carrer Raval de Calders.

Un Berliet de 4 cilindres i 20 CV idèntic al primer que va circular per Calders en començar el segle XX.

Un Berliet de 4 cilindres, 20 CV, volant a la dreta  i dos seients idèntic al primer que va circular per Calders en començar el segle XX. Podeu veure que les suspensions són de ballesta i els llums independents d’oli, reminiscències dels sistemes utilitzats per carros i tartanes.

Read Full Post »

Serra 3

Com era habitual i freqüent en la societat de l’època, la religiositat i el catolicisme de les persones i les famílies es manifestava, a més a més d’individual i particularment, en expressions i esdeveniments públics i socials: professons, vetlles, rosaris, novenes, etc. i, també, en exercicis espirituals col·lectius. En aquesta imatge, podem veure un grup de calderins, de diferents edats, que van realitzar aquests exercicis espirituals amb Mossèn Tornamira cap a l’any 1929-1930. De tot el grup s’identifiquen a la fila superior: Ton Vila, Melcior (?), Josep Coromines, Josep Bosch, Joan Padrós, Bonaventura Roma, Pere Cortina, Josep Giró. A la fila del mig, Martí Saladelafont, Sebastià Illa, Joan Vilaró i Joan Vidal entre altres. Assentats, Just Carné, Francesc Ponsa, Francesc Vilaró, Just Serra, Emili Soler, Vicenç Cortina, Josep Ponsa i Amadeu Roma.

 

Read Full Post »

2012 001

La Fàbrica o colònia de Bellveí,  situada entre el Molí del Castell i el del Blanquer, va fundar-se l’any 1890 per iniciativa de Miquel Vila, de la casa de Bellveí, casat amb Anna Solervicens, pubilla del Mas Solervicens, de Navarcles, i propietaris dels terrenys. La fàbrica aprofitava la resclosa d’un antic molí per fer funcionar una turbina hidràulica que donava 20 CV. La marxa del negoci, però, no va ser prou satisfactòria i l’any 1919 es traspassava la propietat de  la fàbrica a la nova societat dita “Centelles, Codó i Cia.”, al darrera de la qual hi intervenia, també, l’empresari manresà Joan Jorba i Rius.

Al costat de les petites naus de la fàbrica, una de telers i una de tint, si va intentar bastir una petita colònia obrera composta d’habitatges per a les famílies dels treballadors, botiga i altres serveis, que no va reeixir. L’any 1933 es va dissoldre la societat i el 1935 es va traslladar la maquinària a la fàbrica de Calders (inaugurada el 1925).

En aquesta imatge facilitada per Rosa Coll, i publicada a la Revista Ilustrada Jorba de l’any 1932, podem veure una vista aèria del conjunt d’edificis que configuraven aquesta instal·lació industrial tèxtil. A la part inferior dreta de la mateixa es pot observar el pont i la popular Font de Bellveí, amb les emblemàtiques taules rodones realitzades amb antigues pedres de molí.

Read Full Post »

L’Associació Memòria i Història de Manresa, a través de la seva pàgina web www.memoria.cat acaba de digitalitzar i transcriure un quadern manuscrit on hi queden reflectits diferents informes sobre operacions militars consistents en la destrucció de ponts, línies de ferrocarrils, carreteres, etc a diferents pobles i llocs a l’entorn de Manresa durant el mes de gener de 1939, en plena retirada de les tropes republicanes. Aquest quadern pertanyia a la 1ª Companyia del Batalló de Sapadors del XVIIIè Cos d’Exèrcit Republicà (sota comandament del Tinent Coronel José Del Barrio, amb base d’instrucció a Pujalt) formada per uns 180 soldats que tenien com a missió obstaculitzar el ràpid avanç de les tropes franquistes i facilitar la retirada dels republicans.

Aquesta documentació va aparèixer a l’arxiu municipal de Roda de Ter i, gràcies a la transcripció feta pel seu arxiver Rafael Ginebra, es pot seguir el recorregut d’aquesta companyia, les accions realitzades, els enfrontaments amb els franquistes, les baixes de soldats, etc. La descripció del recorregut i activitats d’aquesta companyia s’inicia el dia 10 de gener de 1939 i acaba el dia 31 de gener. A través de la seva lectura podem saber que havien fet diverses voladures a carreteres principals, ponts i línies de ferrocarrils, especialment la línia de Manresa a Lleida. Provenien de Vilagrassa (Urgell) i arribaran fins, precisament, al Pont de Cabrianes, ja a terme de Calders, passant per Linyola, Ossó de Sió, Torroja, Estaràs, Calaf, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor.

El dia 24 de gener aquesta 1ª Companyia del Batalló de Sapadors s’instal·la al Km. 3’6 de “…la carretera de Artés, en una casa situada a la derecha…”. Aquell mateix dia es dediquen a instal·lar diferents artefactes explosius al Pont de Cabrianes “…que cruza sobre el Llobregat. Características: puente de mamposteria de 83’5 mts. de largo, 3’7 de ancho y una altura de 17 metros sobre el nivel del agua, 5 pilas que forman 6 hojas desiguales de una luz media de 11 m. […] Todas estas destrucciones han quedado cargadas y con los artificieros correspondientes preparados para dar fuego. Además y según sus órdenes verbales se hará cargo de dar fuego los artificieros Zapadores de la 27 División…

Tot i que ho anoten al quadern el dia 27, l’endemà, dia 25 de gener de 1939 faran volar el pont. La descripció que se’n fa és la següent: “Pongo en su conocimiento que según me comunica el oficial encargado de las destrucciones en la carretera de Manresa a Vich ha sido dado fuego a la destrucción preparada en el puente sobre el rio Llobregat correspondiente al kilómetro 6 Hm. 9 denominado “de Cabrianes” a las 16 horas 15 minutos del dia 25 y resultando satisfactorio. De los 6 arcos que contaba el puente han desaparecido 4 quedando 2 en pié. El hornillo marcado con el 1 en el gráfico adjunto y que tenia que provocar la caída del tercer arco, falló. El explosivo quemó sin llegar a estallar. Los dos estribos también han desaparecido”. Tota aquesta actuació es va fer  “…con presencia del enemigo…”.

La última anotació que consta al quadern és del dia 31 de gener i, precisament, és un afegit a l’informe de la voladura del Pont de Cabrianes on es diu “Contesto el informe del puente, no ha quedado como yo quería pero ha quedado bien. Han caydo los dos estrivos, y la parte del enemigo ha caydo dos tramos, las pilas an caydo mas de la mitad y la parte de aca unos tramos, asi es que a quedado para volar el tramo del medio, y si quieres que se vaya ha volar es imposible ya que los fachas estan alli en las mismas casas…”. Fa referència a la presència del soldats feixistes als habitatges del pont de Cabrianes i al fet de que l’arc central, tal i com el coneixem encara a dia d’avui, no va arribar a caure. Tot i endarrerir l’avanç de les tropes franquistes un parell de dies, el 28 de gener, al migdia, aquestes arribaven a Calders. La Companyia republicana de Sapadors seguirà camí cap a Vic i el dia 8 de febrer creuarà la frontera per La Vajol.

El Pont de Cabrianes, d'origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

El Pont de Cabrianes, d’origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

 

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939.

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939. (Tomàs González)

 

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »