Archive for the ‘Flora’ Category

Fa un cert temps l’amic Sergi Pich ens havia advertit de l’existència a Calders, a tocar d’una coneguda casa pairal, d’una bassa d’aigua on aquesta sempre era de color vermellós. Com que el fet no era gaire habitual i molt poc conegut, varem posar aquesta “descoberta” en coneixement de membres de la Institució Catalana d’Història Natural que, de seguida, es van mostrar molt interessats per aquesta singular bassa bo i manifestant l’interès científic que la mateixa podia tenir ja que són molt poques les que es coneixen amb aquestes característiques del color vermell. Una vegada fetes les pertinents analítiques i comparacions, el biòleg Jordi Badia destaca que l’esmentada bassa és d’un interès científic molt gran ja que solament a l’estany Cisó s’han trobat característiques similars a les de la bassa de Calders.

El mateix Badia ens explica que el color vermellós que agafa l’aigua, de forma permanent, es deu a uns bacteris fotòtrofs del sofre que s’adapten i viuen en aigua anòxica i que li donen aquest peculiar color. Aquests bacteris vermells dels sofre es caracteritzen per tenir un sistema fotosintètic diferent del de les plantes i dels cianobacteris. El seu pigment principal és la bacterioclorofil·la a, de color vermell, no cal dir-ho. A la seva fotosíntesi, els bacteris vermells del sofre no utilitzen com a donador d’hidrogen i d’electrons l’aigua (H2O) tal com fan les plantes, sinó l’àcid sulfhídric (H2S); en conseqüència tampoc desprenen oxigen (O2), sinó que dipositen sofre (S) o sulfats (SO4) minerals. Els bacteris vermells del sofre viuen en aigües completament anòxiques –és a dir sense oxigen-, quietes, il·luminades i amb aportació de matèria orgànica. De la descomposició de la matèria orgànica per mitjà d’altres bacteris residents al sediment en surt una petita quantitat d’àcid sulfhídric, un gas que es dissol a l’aigua i li dóna la característica pudor de font termal o d’ous podrits. A la bassa roja de Calders, la matèria orgànica prové de les fulles que cauen dels esponerosos llorers que l’envolten i amaguen i, també, dels desaigües del mas proper.

Aquesta antiga bassa, de paret de pedra, reprodueix a escala menor l’ecosistema bacterià de l’estany Cisó, proper al de Banyoles, i model estudiat intensament per limnòlegs i ecòlegs microbians. Aquests ecosistemes són una finestra als inicis de la vida en una Terra embolcallada d’una atmosfera sense oxigen, a l’eó Arqueà, fa 3.000 milions d’anys. La fotosíntesi, és a dir el mecanisme metabòlic per capturar l’energia de la llum solar, va ser inventat realment pels bacteris del sofre. Milers de milions d’anys més tard, quan l’àcid sulfhídric començava a escassejar, els cianobacteris van donar el pas d’utilitzar l’aigua, molt més abundosa a la Terra, com a inici de la cadena fotosintètica que coneixem ara. L’evolució hagués pogut seguir amb el model de fotosíntesi dels bacteris vermells del sofre com a camí de més èxit; llavors el color dominant avui als boscos i als prats no seria el verd de la clorofil·la, sinó el porpra que llueix la bassa roja de Calders.

La singular Bassa Roja de Calders, envoltada de vegetació (Foto: Sergi Pich)

El color vermellós d’aquesta Bassa es deu a uns bacteris que ens fan retrocedir fins als orígens de la vida damunt la Terra (Foto: Sergi Pich)

 

Anuncis

Read Full Post »