Archive for the ‘Geologia’ Category

El meandre abandonat del riu Calders.

Les restes de l’antic castell de Calders estan situades al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders. A la plana, en primer terme, no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que posteriorment va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera el castell. El turó del castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la formació “Tossa”, tan característiques de Calders (veure article publicat el 17 de gener de 2013 en aquest mateix Calidoscopi Calderí  https://calidoscopicalderi.wordpress.com/2013/01/17/lescull-de-roques-calcaries-de-calders/).

Va caldre un torrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A partir d’aquest meandre abandonat el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats –aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles. [Text i foto: Jordi Badia]

1

Read Full Post »

L’octubre de l’any 1941 un grup d’estudiosos de la secció de “Artes y Ciencias”del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, entre els que hi figurava l’eminent geòleg manresà Valentí Masachs, van fer una excursió científica a la part baixa del riu Calders. Entre les seves anotacions de camp esmenten, com es pot veure en el document original adjunt, la “descoberta” que van fer d’una sepultura en cista, amb el cadàver i una moneda inclosa, i la gran varietat de fòssils de la zona.

DSC00617

Read Full Post »

Calders-Anoia

La riera de Calders és una successió de meandres en una vall encaixada a la roca de color gris clar de l’Eocè marí, en bona part d’origen coral·lí. Al tram de Viladecavalls, al penya-segat enfront de la font Calda, s’observa un inesperat canvi lateral de roca eocènica a sediment quaternari, continental i rogenc. El contrast de colors ressalta la discordança. Els sediments rogencs mostren estratificació horitzontal a la part central, resultat d’una deposició tranquil·la, però inclinada a l’extrem en contacte amb la roca eocènica, amb aspecte de col·luvions.

Aquests sediments rogencs, continentals i moderns situats enmig de la roca dura marina han de provenir d’una antiga vall fluvial, actualment obturada. Efectivament, estem davant d’un particular fenomen de captura fluvial, en el qual el mateix riu que perd el tributari és el que el capta des d’un altre punt. Els sediments rogencs corresponen a una antiga desembocadura del torrent d’Anoia que arribava a la riera de Calders en perpendicular pel nord des de la zona d’El Canadell. Però fa centenars de milers d’anys, el torrent d’Anoia va ser captat per la pròpia riera de Calders des d’uns 2 quilòmetres de recorregut avall, prop del penya-segat de la central hidroelèctrica Jorba, després de la volta per l’enèsim meandre. L’erosió remuntant d’un petit torrent que desembocava allà va arribar a captar i reconduir el torrent més gran d’Anoia. Però la distància en línia recta entre les dues confluències, l’abandonada i l’actual, no és pas tan llarga; el torrent d’Anoia només canvia la direcció nord sud als seus 500 metres finals quan, degut a la captura, bruscament gira cap a l’oest. El fenomen va ser possible justament perquè la riera de Calders s’entreté en meandres. La petita vall abandonada pel torrent d’Anoia, reblerta de sediments dipositats per la riera de Calders quan circulava a una cota més alta, conserva encara en part l’antic relleu. [Text i fotos: Jordi Badia]

Calders-Anoia2

Calders-Calda

Read Full Post »

El poble de Calders està situat damunt d’un potent estrat de roques calcàries originades per una antiquíssima barrera  d’esculls de corall datada al període Priabonià Inferior, dins de l’Eocè i l’era Cenozoica. Estem parlant, tot plegat, d’unes roques d’origen marí formades fa 35 milions d’anys. Estratigràficament el conjunt correspon al membre Tossa de calcàries, el més alt de la formació geològica Santa Maria de roques sedimentàries marines, en contacte ja per sota o bé amb la formació Cardona d’evaporites (de la qual forma part la muntanya de sal de Cardona) o bé amb la formació Artés de gresos, margues i altres tipus de roques sedimentàries de color rogenc (per exemple les lutites en forma de grans xaragalls rogencs sota Fussimanya, a tocar de la Gavarresa).Precisament l’àrea de Calders és on les calcàries esculloses de La Tossa estan més ben representades. La vall del riu Calders posa al descobert aquest estrat que, al ser més dur, es manté ressaltat al relleu. L’estrat combina capes de calcària nodulosa amb d’altres de gra més fi. Una altra particularitat és la seva riquesa en fòssils, particularment de coralls. [Text i fotos: Jordi Badia]

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

Un antic escull de corall va donar lloc a l'estrat calcari de Calders

Un antic escull de corall va donar lloc a l’estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d'Artés

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d’Artés

 

 

 

 

Read Full Post »