Archive for the ‘Territori i Paisatge’ Category

El poble de Calders està situat damunt d’un potent estrat de roques calcàries originades per una antiquíssima barrera  d’esculls de corall datada al període Priabonià Inferior, dins de l’Eocè i l’era Cenozoica. Estem parlant, tot plegat, d’unes roques d’origen marí formades fa 35 milions d’anys. Estratigràficament el conjunt correspon al membre Tossa de calcàries, el més alt de la formació geològica Santa Maria de roques sedimentàries marines, en contacte ja per sota o bé amb la formació Cardona d’evaporites (de la qual forma part la muntanya de sal de Cardona) o bé amb la formació Artés de gresos, margues i altres tipus de roques sedimentàries de color rogenc (per exemple les lutites en forma de grans xaragalls rogencs sota Fussimanya, a tocar de la Gavarresa).Precisament l’àrea de Calders és on les calcàries esculloses de La Tossa estan més ben representades. La vall del riu Calders posa al descobert aquest estrat que, al ser més dur, es manté ressaltat al relleu. L’estrat combina capes de calcària nodulosa amb d’altres de gra més fi. Una altra particularitat és la seva riquesa en fòssils, particularment de coralls. [Text i fotos: Jordi Badia]

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

Un antic escull de corall va donar lloc a l'estrat calcari de Calders

Un antic escull de corall va donar lloc a l’estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d'Artés

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d’Artés

 

 

 

 

Read Full Post »

Fa un cert temps l’amic Sergi Pich ens havia advertit de l’existència a Calders, a tocar d’una coneguda casa pairal, d’una bassa d’aigua on aquesta sempre era de color vermellós. Com que el fet no era gaire habitual i molt poc conegut, varem posar aquesta “descoberta” en coneixement de membres de la Institució Catalana d’Història Natural que, de seguida, es van mostrar molt interessats per aquesta singular bassa bo i manifestant l’interès científic que la mateixa podia tenir ja que són molt poques les que es coneixen amb aquestes característiques del color vermell. Una vegada fetes les pertinents analítiques i comparacions, el biòleg Jordi Badia destaca que l’esmentada bassa és d’un interès científic molt gran ja que solament a l’estany Cisó s’han trobat característiques similars a les de la bassa de Calders.

El mateix Badia ens explica que el color vermellós que agafa l’aigua, de forma permanent, es deu a uns bacteris fotòtrofs del sofre que s’adapten i viuen en aigua anòxica i que li donen aquest peculiar color. Aquests bacteris vermells dels sofre es caracteritzen per tenir un sistema fotosintètic diferent del de les plantes i dels cianobacteris. El seu pigment principal és la bacterioclorofil·la a, de color vermell, no cal dir-ho. A la seva fotosíntesi, els bacteris vermells del sofre no utilitzen com a donador d’hidrogen i d’electrons l’aigua (H2O) tal com fan les plantes, sinó l’àcid sulfhídric (H2S); en conseqüència tampoc desprenen oxigen (O2), sinó que dipositen sofre (S) o sulfats (SO4) minerals. Els bacteris vermells del sofre viuen en aigües completament anòxiques –és a dir sense oxigen-, quietes, il·luminades i amb aportació de matèria orgànica. De la descomposició de la matèria orgànica per mitjà d’altres bacteris residents al sediment en surt una petita quantitat d’àcid sulfhídric, un gas que es dissol a l’aigua i li dóna la característica pudor de font termal o d’ous podrits. A la bassa roja de Calders, la matèria orgànica prové de les fulles que cauen dels esponerosos llorers que l’envolten i amaguen i, també, dels desaigües del mas proper.

Aquesta antiga bassa, de paret de pedra, reprodueix a escala menor l’ecosistema bacterià de l’estany Cisó, proper al de Banyoles, i model estudiat intensament per limnòlegs i ecòlegs microbians. Aquests ecosistemes són una finestra als inicis de la vida en una Terra embolcallada d’una atmosfera sense oxigen, a l’eó Arqueà, fa 3.000 milions d’anys. La fotosíntesi, és a dir el mecanisme metabòlic per capturar l’energia de la llum solar, va ser inventat realment pels bacteris del sofre. Milers de milions d’anys més tard, quan l’àcid sulfhídric començava a escassejar, els cianobacteris van donar el pas d’utilitzar l’aigua, molt més abundosa a la Terra, com a inici de la cadena fotosintètica que coneixem ara. L’evolució hagués pogut seguir amb el model de fotosíntesi dels bacteris vermells del sofre com a camí de més èxit; llavors el color dominant avui als boscos i als prats no seria el verd de la clorofil·la, sinó el porpra que llueix la bassa roja de Calders.

La singular Bassa Roja de Calders, envoltada de vegetació (Foto: Sergi Pich)

El color vermellós d’aquesta Bassa es deu a uns bacteris que ens fan retrocedir fins als orígens de la vida damunt la Terra (Foto: Sergi Pich)

 

Read Full Post »

La calderina Font Calda, a més a més d’abastir d’aigua al municipi de Navarcles, també va ser, en el seu dia, objecte d’estudi per fer arribar el seu cabal fins al poble de Sant Fruitós de Bages. Efectivament, el 12 de març de 1927 l’alcalde de Sant Fruitós de Bages, Josep Sala, presentava al seu Ple municipal el projecte de portada d’aigües de la Font Calda de Calders fins a St. Fruitós dient: “…estas aguas estan situadas a 7 kilómetros del pueblo y son necesarias para su traslado 240.000 pesetas para que se pudiese llevar a cabo y si el pueblo supiera darse cuenta del enorme beneficio que  este gigantesco proyecto representa, de la higiene que infundiria al servicio de las aguas potables, no debería negar su apoyo que podrá traducirse, a lo sumo, en una peseta anual por habitante. El manantial de Fontcalda da 50 litros de agua por habitante y unos 32.400 litros por hora o unas 388 plumas por dia y que el pueblo no gasta ni unas cien…

Tot i que el projecte va ser aprovat per la Diputació de Barcelona i per la División Hidràulica del Pirineo Oriental, la forta tensió política local que es vivia en aquell municipi durant la Dictadura de Primo de Rivera, va fer que els contribuents boicotegessin el projecte i s’hagués d’aparcar la seva execució. El problema de l’abastament d’aigua potable al poble de Sant Fruitós quedarà resolt definitivament l’any 1933 quant l’alcalde, Àngel Tañà, aconseguia que la Junta de la Sèquia de Manresa autoritzés el proveïment del poble mitjançant l’aprofitament del pas de l’antic canal medieval pel sector de Sant Iscle i l’Agulla.

Read Full Post »

El riu Calders és l’únic curs d’aigua al Moianès que té un cabal regular al llarg de tot l’any. Com ja hem esmentat en anteriors noticies, recull bona part de l’aigua de rius, torrents i rieres dels municipis de Collsuspina, L’Estany, Moià, Castellcir, Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Calders i Navarcles i, tot i que el seu cabal sigui més o menys regular al llarg de l’any, les èpoques en que hi ha forts temporals d’aigua a les capçaleres d’aquells torrents,  degut a la seva sinuositat i al fet d’anar encaixonat entre altes cingleres, ràpidament fa augmentar el seu cabal. Si aquelles tempestes i pluges són persistents, especialment a la tardor, poden provocar fortes rierades a la part central i baixa del seu recorregut.

Al llarg de la història hi ha documentades diferents rierades de grans proporcions i amb greus danys i desperfectes. Entre aquestes, una de les més importants es va produir l’any 1766. Una altra va ser la del mes d’abril de 1856, en que “…los caminos y carreteras estan intransitables, siendo un continuo peligro para viajeros y carruajes. Uno de los coches correo al pasar la riera de Calders se vió en inminente peligro, tanto que solo pudieron salvarse milagrosamente el conductor y el postillón. En cuanto al coche y a las caballerías fueron arrastrados por la impetuosa riera” (“La Iberia”, 4.4.1856)

Els dies 7, 8 i 9 d’octubre de 1863 hi ha constància d’unes riuades generalitzades a tota el centre de Catalunya, amb més d’una vintena de morts a Vic. Al riu Calders aquella riuada “…se llevó el molino de Brotons con todos sus habitantes, el molino de Bellveí junto con un rebaño y destrozó cuantas fábricas y molinos se opusieron a su paso. Según dicen los naturales del país esta inundación ha excedido en 10 palmos  a la mayor que se recuerda, la que aconteció en 1766”. (El Clamor Público”, 21.10.1863)

El dia 11 de novembre de 1907, el diari “El Siglo Futuro” dóna la noticia de la riuada de començaments d’aquell mes de novembre, coneixent, però, que ja n’hi havia hagut una altra el 23 d’octubre del mateix any. “…el dia 6 en Calders y Vila de Cavalls se produjeron unas graves inundiaciones. Al anochecer un fuerte temporal se desencadenó en los montes de Monistrol, originando el desbordamiento de los rios Om i Rubió y del Calders. Este inundó parte de una calle (de Monistrol). No hubo desgracias personales pero si grandes destrozos en la presa de aguas y en las fábricas de Sallés y Juvé (?) a consecuencia de los cuales quedaron sin trabajo unos 120 obreros ascendiendo los daños sufridos ya a 150.000 pesetas”.

Hi ha, també, referències a una gran riuada el 29 de setembre de 1913, la “riuada de Sant Miquel”, la de l’any 1917, la del 1962, la del 1971, la del 1982, etc., sent, però, la més propera i una de les que va comportar conseqüències més greus, la del 9 i 10 d’octubre de 1994 en que una gran riuada es va emportar ponts, arbres, camins, línies elèctriques, la central hidroelèctrica de Viladecavalls, etc. i es va tenir de lamentar la pèrdua del monitor de la casa de colònies d’El Xaloc, Jesús Xinxó Escriche, de 23 anys d’edat, que va desaparèixer engolit per la força del riu Calders just en el moment en que era damunt l’antiga passera metàl·lica de la Colònia Jorba.

L’antiga passera metàl·lica de la Colònia Jorba, on era situat el monitor de la casa de colònies El Xaloc, a la part alta de la imatge, en el moment de l’arribada d’una gran onada del riu Calders, l’octubre del 1994, que va ocasionar-li la seva mort.

Read Full Post »

Pedalades

A través de la col·laboració de l’entitat Calders Bike us oferim els “tracks” i el recorregut de dues de les primeres pedalades amb bicicleta de muntanya que des d’ara podreu trobar en una de les pestanyes superiors del butlletí o bé a través de l’enllaç

https://calidoscopicalderi.wordpress.com/per-pedalar

Read Full Post »

Just al punt més elevat del turó d’El Puig podeu observar una columna de formigó d’un metre quadrat i  3 metres d’alçada, culminada per un pilar cilíndric, també de formigó, de 30 cm. de diàmetre i 1,18 metres d’alçada pintat tot de blanc. Es tracta d’un vèrtex geodèsic de primer ordre, o de primera categoria, que enllaça amb altres vèrtexs situats, també, en llocs elevats i de gran visibilitat.

Un vèrtex geodèsic és una fita o senyal geogràfica on al seu damunt s’hi instal·la, puntualment, un teodolit o diferent instrumental topogràfic per a triangular el territori, combinat amb altres vèrtexs, per tal de cartografiar, mesurar i acotar el terreny. Els vèrtexs geodèsics, a Catalunya, poden ser de primer, de segon o de tercer ordre. Els de primer ordre, com el d’El Puig, són els de millor precisió i formen triangles amb altres vèrtexs de primera categòria situats a unes distàncies mitjanes de 40 Km. Els de segon ordre tenen unes distàncies de 15 a 20 Km., mentre que els de tercer ordre oscil·len entre els 5 i els 10 Km.

El vèrtex geodèsic d’El Puig va ser instal·lat  el 17 d’octubre de 1978, està situat a 568,92 metres sobre el nivell del mar i la seva trigonometria va ser modificada el 1985 i el 2004. Actualment enllaça, entre altres, amb els vèrtexs de primer i segon nivell de Rodors (Moià), Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina), Montcau (Sant Llorenç Savall), La Mola (Matadepera), La Rodoreda (Santa Maria d’Oló), El Cogulló (Sallent), Santmartí (Sant Fruitós de Bages) i Sant Feliu Sasserra.

Read Full Post »

Caminades

Gràcies a la col·laboració d’en LLuís Len actualment s’està procedint a resseguir i actualitzar totes les caminades populars que s’han fet a Calders des de l’any 1989. Podeu trobar els “tracks” i el recorregut de les tres primeres caminades en una de les pestanyes superiors del butlletí o bé a través de l’enllaç

https://calidoscopicalderi.wordpress.com/caminades/

Read Full Post »

L’aigua ha estat de sempre un bé escàs. A la comarca del Moianès, a més a més, no hi ha cap riu cabalós, però si moltes fonts i nombrosos corrents d’aigua irregulars. De totes les aigües superficials del Moianès, que es reparteixen gairebé en la seva totalitat entre les conques del Llobregat i del Besòs, el riu Calders és l’únic corrent natural d’aigua amb un cabal continuat i regular al llarg de tot l’any. De fet la conca hidrogràfica del riu Calders és la més important i extensa de tot el Moianès i l’únic riu, pròpiament dit.

L’afluent més important del Calders neix a Collsuspina, travessa tota la part central del Moianès i rep diferents noms segons el seu tram: rieres de Fontscalents, de Santa Coloma, de la Fàbrega, de Marfà i Golarda. Aquesta última, en ajuntar-se a Monistrol amb la riera de Sant Joan, forma, pròpiament, el riu Calders. Des d’aquí, i fins a la seva desembocadura al Llobregat, dins el terme de Navarcles, el riu resta encaixonat formant abruptes meandres al llarg de més de 22 quilòmetres.

A més a més de les rieres abans esmentades, aboquen les seves aigües a la conca del riu Calders, el riu Sec, les rieres de Castellnou, de l’Om, de la Roca, del Criac, de l’Espluga, de Sant Joan i del Marcet, els torrents Mal, Sec, de les Graus, del Rossinyol, de Coll Jovà, de les Fraus o de l’Otzet, de Vilanova, del Gai, de la Querosa, Fondo, de Bellveí, de Rubió, de la Deu i de Solervicens o de Navarcles, entre les més destacades a més a més d’altres torrents i rieres molt més irregulars.

La conca hidrogràfica del riu Calders té una superfície de 182 Km2, inclou la totalitat dels termes de Moià i Monistrol i bona part dels de Calders, Navarcles, Granera, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina i L’Estany. El seu punt més alt és al Puig Rodors (1000 m.) i el punt més baix és a la desembocadura de tota la conca, en clara forma d’embut, a Navarcles (250 m.)

Read Full Post »

Fa més de 40 milions d’anys, al període Eocè Superior, el lloc on actualment hi ha el poble de Calders formava part d’una llenca de mar que entrava des del Cantàbric. El progressiu tancament d’aquest mar interior va facilitar que es convertís en un gran llac, en una gran conca sedimentària i acabés per reblir-se completament donant lloc a l’anomenada Depressió Central Catalana.

Al centre d’aquesta Depressió es van dipositar, entre altres materials, les sals potàssiques (Cardona, Súria, Sallent, Balsareny) i als extrems els conglomerats formats per l’aport dels còdols que portaven els antics rius (Montserrat, Montcau, Sant Llorenç). Entre la plana i els extrems es va formar el que geològicament s’anomena Formació Tossa. En el cas de Calders, que es troba més alçat que el centre dela Depressió(Artés, on hi hauria el mar obert) i les muntanyes del Montcau-Sant Llorenç (on hi hauria la costa), es va formar un escull coral·lí, molt semblant als esculls coral·lins actuals. En aquest escull o barrera coral·lina, amb un clima tropical i aigües càlides i tranquil·les, van créixer petits organismes vegetals i animals que són exactament iguals als que, a dia d’avui, podem trobar als esculls coral·lins australians. Aquestes barreres de corall, disposades en forma successiva de mitja lluna, en retirar-se el mar, van transformar-se en roca calcària molt rica en fòssils, tant per quantitat com per diversitat.

Entre els millors afloraments d’aquestes calcàries coral·lines destaquen els del Malbalç, a Manresa, i els de Calders. Per això, ja l’any 1926, en el decurs del XIV Congrés Internacional de Geologia, que es va celebrar a Madrid, dos eminents geòlegs francesos van donar-ho a conèixer a la comunitat científica internacional.

Entre els fòssils més característics d’aquestes calcàries noduloses hi han coralls (Heliopora bellardi, Pattalophyllia bilobata i Goniopora elegans), eriçons de mar (Leiopedina tallavignesi), briozous (Retepora cellulosa) o moluscs (Crassatella, Diastema costellatum).

Read Full Post »

« Newer Posts