Posts Tagged ‘Artés’

El_Bosquet_003

Sota la casa d’El Reguant, dins de l’actual terme municipal d’Artés, al límit amb el de Calders, però formant part de la parròquia de Sant Vicenç de Calders, havia existit fins a la dècada dels anys 1960 una casa de pagès anomenada El Bosquet. D’antiga tradició, aquesta casa va donar lloc als topònims encara actuals de El Bosquet, la Baga del Bosquet i el camí del Bosquet, que des de la casa d’El Reguant va a trobar el camí de La Vall, ja a la fondalada de la riera de Malrubí.

L’esmentada casa, per la seva proximitat, formava part de la parròquia de Calders i, de sempre, els seus estadants havien anat a escola a Calders. El 30 d’abril de 1934, els propietaris de les cases d’El Bosquet, La Ponça, El Mas, Ribatellada i Vilarmau van sol·licitar formalment la seva separació del terme municipal d’Artés i la seva adscripció al terme municipal de Calders fonamentant-ho els seus propietaris en que “…les cases i terrenys de la seva propietat i residència  estan molt mes aprop del casc de la població de Calders que nó del d’aquesta Vila i aixís ademés de la inmensa dificultat que tenim per obtenir cap servei dels que pot i deu prestar el municipi nostre, hi ha el gros inconvenient de que ni els nostres fills no tenen possibilitats d’assisitir a les Escoles d’aquesta població…”. Signaven la sol·licitud, per a la casa d’El Bosquet, Anton Saladelafont Cases com a propietari i Ignasi Trulls Vilarmau com a masover. El febrer de 1935, tornen a insistir i a reclamar la seva agregació a Calders i l’ajuntament de Calders ho accepta el mes de maig del mateix 1935, però no així el d’Artés. Aquest fet de no haver-se posat d’acord els dos municipis juntament amb l’esclat de la guerra civil el juliol de 1936 va abandonar aquesta proposta.

La casa d’El Bosquet va ser enderrocada totalment a finals dels anys 1960. Actualment gairebé no en queda cap rastre.

Plànol de l'expedient d'agregació de 5 cases d'Artés a Calders, entre elles El Bosquet, de l'any 1935.

Plànol de l’expedient d’agregació de 5 cases d’Artés a Calders, entre elles El Bosquet, de l’any 1935.

Anuncis

Read Full Post »

L’1 de gener de 1820, el general espanyol Rafael del Riego, que estava al comandament de les tropes que havien d’embarcar a Cadis per anar a reprimir els moviments independentistes de les colònies sud-americanes, es revolta a Cabezas de San Juan (Sevilla) i proclama la Constitució Liberal de Cadis del 1812, obligant a jurar fidelitat a aquella Constitució liberal al rei Ferran VII. Tot i el jurament, aquest i els seus partidaris absolutistes iniciaran un seguit d’insurreccions, complots i sublevacions per anar minant les forces governamentals de l’anomenat Trienni Liberal. Finalment, el juny de 1822, una d’aquestes sublevacions aconsegueix conquerir La Seu d’Urgell i instal·lar-hi l’anomenada “Regencia de Urgel”. El Baró d’Eroles, destacat militar absolutista nascut a Talarn, es nomenat “Generalísimo de los Ejércitos Realistas en Cataluña” aconseguint estendre la insurrecció contra el govern liberal a tota la zona interior del país.

Per fer front a aquest control absolutista del centre de Catalunya, el govern liberal de Madrid envia a Catalunya al cruel general navarrès Espoz y Mina amb la finalitat de “reconquerir” tot el territori controlat pel Baró d’Eroles. És en aquesta situació i circumstàncies quant el mes de novembre de 1822 té lloc, a l’entorn de Calders, uns importants moviments i enfrontaments militars entre les forces liberals i les absolutistes.  El diari “El Universal”, editat a Madrid i de tendència progressista, en la seva edició del 14 de desembre de 1822 dóna compte del relat que el general Antonio Rotten fa al seu superior, Espoz y Mina, dels fets que s’havien produït un mes abans i que ell havia contemplat des del seu quarter general establert a Calders: “ …El dia immediato de mi arribo a Manresa procedente de Cervera, salí con los batallones de Canarias, Galicia, Córdova, Cazadores del Partido y 21 caballos de la Constitución, con un total de 1.100 hombres, subdivididos en dos columnas para atacar las facciones del Caragol [és el renom del manresà Agustí Saperas, guerriller ultrareialista, posteriorment carlí], del Jep dels Estanys [renom de Josep Busoms, fill de Vallcebre, i, també, futur guerriller carlí] y de Navarcles, que habiendo reunido unos 2.000 miserables supe que tenian posición en Artés y sus immediaciones con intención de circumbalar  a Manresa validos de mi ausencia. En efecto, desde el cerro de Calders divisé ayer a las once del dia que unos 800 facciosos desfilaban de Artés con dirección a los montes de Oló. Immediatamente los seguí cortando por mi izquierda y mandando que la otra columna se dirigiese por la derecha a ocupar el camino del Estany cayendo sobre Oló. Igual dirección di a los miqueletes de Berga y una partida de voluntarios de Sallent, que habian salido en combinación para cortar la retirada de Artés para Berga.

     El resultado fué perseguirlos hasta la Ubaga del Solergibert, sin dar a la tropa, que andaba desde las 7 de la mañana, mas que un corto descanso. En ninguna posición aguardaron, pués huian precipitadamente, despavoridos, trepando por los montes sin seguir senda ni camino. Solo las guerrillas pudieron dispararles algunos tiros, y como eran ya las 4 de la tarde resolví, mientras que la otra columna seguía su camino hacia Oló, hacer una marcha de flanco, y atravesando un profundo valle y la cuesta de Calders dirigirme a ésta villa. Éste movimiento me proporcionó de que hallándose ”Caragol” con unos 500 hombres en éste punto descuidado [Calders], pues ignoraba mi marcha, fué atacado por mi vanguardia, causándoles tal dispersión, que hasta algunos tiraron los fusiles; tomaron varias direcciones, pero ya eran las 7 de la noche y aún los perseguian los Cazadores del Partido, Con motivo de la oscuridad de la noche no puede saberse la pérdida que tuvieron. Por nuestra parte no hubo novedad. Hoy serán perseguidos con el solo fruto de causarles una considerable baja por los muchos que les desertan aprovechando la dispersión. Me consta que el terror pánico les acompaña siempre y hallo por imposible el que aguarden choque alguno. En Moyá, 10 de noviembre de 1822. General Antonio Rotten

Tot i l’inicial victòria de les tropes liberals d’Espoz y Mina, el mes d’abril de 1823 van travessar els Pirineus les tropes franceses conegudes com “Cent Mil fills de Sant Lluís”, que derrotaran als liberals i tornaran a implantar l’absolutisme monàrquic de Ferran VII. Aquesta Guerra Reialista de 1820-1823 va ser la primera de les guerres civils que es produiran al llarg dels segles XIX i XX.

Tropes liberals d’Espoz y Mina a Catalunya durant la guerra civil de 1820-1823

Read Full Post »