Posts Tagged ‘Colònia Jorba’

Colònia Jorba

El 18 d’agost de 1905 el diari manresà “El Pla de Bages. Diari d’avisos, noticies y anuncis” obria la seva portada, en tota la seva amplada a quatre columnes, amb aquest dibuix del destacat artista Francesc Cuixart Barjau (Berga, 1875 – Manresa, 1927), aleshores professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. En la imatge, força realista, es pot veure el turó que tanca per la part superior a tot el recinte de la Colònia, part de la filera dels blocs de pisos i, en primer terme, una de les naus de la fàbrica al capdamunt de la  “pujada” des del cantó del riu.

El peu de la imatge ens informa que “…aquesta fabrica s’inaugurá l’any 1896; son moviment está impulsat per forsa hidráulica produida per un salt de 25 metres. A la metexa se fabriquen la major part de teixits de cotó que’s venen en els Grans Magatzems que dits senyors tenen en aquesta ciutat. Grans reformes y activitat obtindrá molt aviat aquesta fábrica ab el nou salt de 79 metres quina concesió acaben d’obtenir els seus amos  [fa referència al salt de la central de Viladecavalls, que encara no havia entrat en funcionament]…Una de les produccions d’aquesta fabrica son la varietat de classes de cotons cru i blanc, en totes amplades, especials pera llansols, y el ja popular “Industrial” marca “regulador” en totes ses classes…[…] La casa comercial P.Jorba y Fills fou fundada en 1869 y te fabricació propia desde 1872, siguent els seus fundadors don Pere Jorba Gasó y sa senyora esposa donya Teresa Rius…

 

Read Full Post »

Tot i que de tothom és conegut que a finals del segle XIX el riu Calders comença a tenir un cert aprofitament industrial en convertir alguns antics molins fariners d’origen medieval en les primeres fàbriques modernes de la vall, com ara la fàbrica Clarassó o la mateixa colònia Jorba, o més endavant a Bellveí, molts anys abans ja va haver-hi un primer intent de construir una fàbrica de teixits mitjançant una roda hidràulica vertical que aprofitaria la força del riu Calders.

Va ser un intent no reeixit que va anticipar-se a molts altres establiments industrials de Catalunya donada la seva antiguitat de projecte. És concretament en el consell de ministres del govern de Madrid del dia 18 de març de 1853 quant es tracta aquest tema i s’aprova la sol·licitud de “ D. Francisco Gamisans y Rusiñol, propietario del pueblo de Monistrol de Calders, para construir una fábrica cuya fuerza motriz sean las aguas del rio Calders…” La sol·licitud va se feta davant la reina Isabel II, que autoritza aquesta construcció en els terrenys propietat  de l’esmentat Francesc Gamisans, que estaven situades a Viladecavalls, just on anys més tard es construirà la colònia Jorba. Entre les condicions que se li exigeixen a l’autorització hi ha, entre altres, les de “…la presa se situará en el mismo lugar que marca el plano y su elevación sobre las aguas no excederá de siete pies castellanos..”. El mateix expedient ens dóna, també, informació de l’emplaçament i de l’existència d’anteriors aprofitaments hidràulics ja en desús “…el punto de desague o vuelta de las aguas al rio […] siempre que esté mas arriba de la presa destruïda del molino de D. Sebastian Tapias…” o bé per al reg d’horts existents “…el huerto situado en el Manso Manganell, el cual podrá regarse como se hace de antiguo ...”. Aquesta concessió atorgada a Francisco Gamisans tenia una durada de 5 anys, període en el qual havia de començar la construcció de l’esmentada fàbrica. En no haver-se iniciat aquestes obres, l’any 1858 se li va concedir una pròrroga de gairebé dos anys més que va finalitzar el 31 de desembre de 1859. Com que tampoc es va construir la fàbrica, el 5 de gener de 1860, el ministre de Fomento, a instància de la mateixa reina Isabel II, va aprovar “declarar caducada la referida autorización”.

Passats uns anys, a finals del segle XIX, Joan Gamisans, fill d’aquell Francesc Gamisans, i encara propietari dels terrenys del Gorg del Manganell, vendrà la propietat a Pere Jorba Gassó el qual si que tirarà endavant el projecte de construir-hi una fàbrica i posterior colònia.

Read Full Post »