Posts Tagged ‘corall’

El poble de Calders està situat damunt d’un potent estrat de roques calcàries originades per una antiquíssima barrera  d’esculls de corall datada al període Priabonià Inferior, dins de l’Eocè i l’era Cenozoica. Estem parlant, tot plegat, d’unes roques d’origen marí formades fa 35 milions d’anys. Estratigràficament el conjunt correspon al membre Tossa de calcàries, el més alt de la formació geològica Santa Maria de roques sedimentàries marines, en contacte ja per sota o bé amb la formació Cardona d’evaporites (de la qual forma part la muntanya de sal de Cardona) o bé amb la formació Artés de gresos, margues i altres tipus de roques sedimentàries de color rogenc (per exemple les lutites en forma de grans xaragalls rogencs sota Fussimanya, a tocar de la Gavarresa).Precisament l’àrea de Calders és on les calcàries esculloses de La Tossa estan més ben representades. La vall del riu Calders posa al descobert aquest estrat que, al ser més dur, es manté ressaltat al relleu. L’estrat combina capes de calcària nodulosa amb d’altres de gra més fi. Una altra particularitat és la seva riquesa en fòssils, particularment de coralls. [Text i fotos: Jordi Badia]

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

El poble de Calders situat damunt un gran estrat de roques calcàries

Un antic escull de corall va donar lloc a l'estrat calcari de Calders

Un antic escull de corall va donar lloc a l’estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Detall del potent estrat calcari de Calders

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d'Artés

Les lutites o xaragalls rogencs de la Gavarresa, a tocar d’Artés

 

 

 

 

Read Full Post »

Fa més de 40 milions d’anys, al període Eocè Superior, el lloc on actualment hi ha el poble de Calders formava part d’una llenca de mar que entrava des del Cantàbric. El progressiu tancament d’aquest mar interior va facilitar que es convertís en un gran llac, en una gran conca sedimentària i acabés per reblir-se completament donant lloc a l’anomenada Depressió Central Catalana.

Al centre d’aquesta Depressió es van dipositar, entre altres materials, les sals potàssiques (Cardona, Súria, Sallent, Balsareny) i als extrems els conglomerats formats per l’aport dels còdols que portaven els antics rius (Montserrat, Montcau, Sant Llorenç). Entre la plana i els extrems es va formar el que geològicament s’anomena Formació Tossa. En el cas de Calders, que es troba més alçat que el centre dela Depressió(Artés, on hi hauria el mar obert) i les muntanyes del Montcau-Sant Llorenç (on hi hauria la costa), es va formar un escull coral·lí, molt semblant als esculls coral·lins actuals. En aquest escull o barrera coral·lina, amb un clima tropical i aigües càlides i tranquil·les, van créixer petits organismes vegetals i animals que són exactament iguals als que, a dia d’avui, podem trobar als esculls coral·lins australians. Aquestes barreres de corall, disposades en forma successiva de mitja lluna, en retirar-se el mar, van transformar-se en roca calcària molt rica en fòssils, tant per quantitat com per diversitat.

Entre els millors afloraments d’aquestes calcàries coral·lines destaquen els del Malbalç, a Manresa, i els de Calders. Per això, ja l’any 1926, en el decurs del XIV Congrés Internacional de Geologia, que es va celebrar a Madrid, dos eminents geòlegs francesos van donar-ho a conèixer a la comunitat científica internacional.

Entre els fòssils més característics d’aquestes calcàries noduloses hi han coralls (Heliopora bellardi, Pattalophyllia bilobata i Goniopora elegans), eriçons de mar (Leiopedina tallavignesi), briozous (Retepora cellulosa) o moluscs (Crassatella, Diastema costellatum).

Read Full Post »