Posts Tagged ‘fàbrica’

2012 001

La Fàbrica o colònia de Bellveí,  situada entre el Molí del Castell i el del Blanquer, va fundar-se l’any 1890 per iniciativa de Miquel Vila, de la casa de Bellveí, casat amb Anna Solervicens, pubilla del Mas Solervicens, de Navarcles, i propietaris dels terrenys. La fàbrica aprofitava la resclosa d’un antic molí per fer funcionar una turbina hidràulica que donava 20 CV. La marxa del negoci, però, no va ser prou satisfactòria i l’any 1919 es traspassava la propietat de  la fàbrica a la nova societat dita “Centelles, Codó i Cia.”, al darrera de la qual hi intervenia, també, l’empresari manresà Joan Jorba i Rius.

Al costat de les petites naus de la fàbrica, una de telers i una de tint, si va intentar bastir una petita colònia obrera composta d’habitatges per a les famílies dels treballadors, botiga i altres serveis, que no va reeixir. L’any 1933 es va dissoldre la societat i el 1935 es va traslladar la maquinària a la fàbrica de Calders (inaugurada el 1925).

En aquesta imatge facilitada per Rosa Coll, i publicada a la Revista Ilustrada Jorba de l’any 1932, podem veure una vista aèria del conjunt d’edificis que configuraven aquesta instal·lació industrial tèxtil. A la part inferior dreta de la mateixa es pot observar el pont i la popular Font de Bellveí, amb les emblemàtiques taules rodones realitzades amb antigues pedres de molí.

Read Full Post »

Colònia Jorba

El 18 d’agost de 1905 el diari manresà “El Pla de Bages. Diari d’avisos, noticies y anuncis” obria la seva portada, en tota la seva amplada a quatre columnes, amb aquest dibuix del destacat artista Francesc Cuixart Barjau (Berga, 1875 – Manresa, 1927), aleshores professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. En la imatge, força realista, es pot veure el turó que tanca per la part superior a tot el recinte de la Colònia, part de la filera dels blocs de pisos i, en primer terme, una de les naus de la fàbrica al capdamunt de la  “pujada” des del cantó del riu.

El peu de la imatge ens informa que “…aquesta fabrica s’inaugurá l’any 1896; son moviment está impulsat per forsa hidráulica produida per un salt de 25 metres. A la metexa se fabriquen la major part de teixits de cotó que’s venen en els Grans Magatzems que dits senyors tenen en aquesta ciutat. Grans reformes y activitat obtindrá molt aviat aquesta fábrica ab el nou salt de 79 metres quina concesió acaben d’obtenir els seus amos  [fa referència al salt de la central de Viladecavalls, que encara no havia entrat en funcionament]…Una de les produccions d’aquesta fabrica son la varietat de classes de cotons cru i blanc, en totes amplades, especials pera llansols, y el ja popular “Industrial” marca “regulador” en totes ses classes…[…] La casa comercial P.Jorba y Fills fou fundada en 1869 y te fabricació propia desde 1872, siguent els seus fundadors don Pere Jorba Gasó y sa senyora esposa donya Teresa Rius…

 

Read Full Post »

Entre totes les diferents utilitats que l’aigua del riu Calders ha donat per al seu aprofitament industrial (molins, fàbriques, canals, centrals hidroelèctriques, etc.) n’hi ha una que és força singular i, a la vegada, excepcional. Es tracta d’un Molí o Fàbrica de Pólvora ubicat al tram final del riu, actualment terme municipal de Navarcles, però dins del terme municipal de Calders fins l’any 1927, a tocar del Llac de Navarcles, al lloc conegut com La Pólvora.

Seguint el relat  històric que en fa Llorenç Ferrer (“Les fàbriques de riu a Navarcles” .- Ed. CEB, Manresa 1994), trobem que la primera noticia d’aquesta activitat és de data 5 de gener de 1871 quan Joan Escaiola Casajoana, pagès i propietari, fa un establiment a Jaume Xipell Genescà, fabricant de pólvora, per 1,25 quarteres de terra, un tros de rial i la possibilitat de construir edificis destinats a la fabricació de pólvora.

L’any 1879, davant de les necessitats de més espai per fabricar pólvora, signe evident de que la producció havia engegat i anava bé, Escaiola establia 4,75 quarteres més de terreny. L’any 1889, Feliciana Badia Graner, vídua de Jaume Xipell redimia els censos emfitèutics que pesaven sobre la finca. Aquesta instal·lació era original i no reaprofitada, ja que segons Llorenç Ferrer “…no hi ha cap indici que el lloc escollit per construir un molí de pólvora fos utilitzat abans per un molí fariner o qualsevol altre instal·lació. Per tant, era un nou aprofitament de l’aigua del riu Calders en un indret relativament protegit per la producció de material explosiu com era la pólvora…”.

Tot i que hi ha constància d’una forta explosió de la fàbrica l’any 1877 i de queixes de veïns el 1881 pel perill que representava, no queda clara la cronologia i motius del seu tancament, ja que el 1893 va morir la vídua d’en Xipell i les seves tres filles van vendre els terrenys i drets a Joan Esquius, propietari de la fàbrica de Cal Tàpies, el salt hidràulic posterior al de La Pólvora, el qual sembla ser ja no va fer anar més la fàbrica però si va aprofitar els drets del salt hidràulic per a ampliar la potència de Cal Tàpies i, posteriorment, fer el subministrament elèctric al poble de Navarcles. També en aquests últims anys del segle XIX hi ha una referència al Butlletí Oficial de la Província, de data 28 d’octubre de 1892, en que “…el vecino de Calders, don Antonio Bosch, ha solicitado al gobierno civil de ésta provincia que se le conceda permiso para instalar en aquel pueblo una fábrica de pólvora…”. No sabem si aquest Bosch estava emparentat amb el també fabricant de pólvora instal·lat a Sant Fruitós de Bages (“Canals i Bosch”) i si aquesta sol·licitud correspondria a una ampliació de la ja existent fàbrica o bé a una nova instal·lació no reeixida. En qualsevol cas es tractaria d’una activitat industrial molt singular, esporàdica i de curta durada al nostre municipi.

L'edifici del Molí de la Pólvora, al riu Calders, als primers anys del segle XX (fotografia de Maria Obradors)

L’edifici del Molí de la Pólvora, al riu Calders, als primers anys del segle XX (fotografia de Maria Obradors)

Read Full Post »

Últims dies de la fàbrica Jorba

Imatge de l’interior de la Fàbrica Jorba de Calders, del mes de març de 1990, poc abans de ser tancada definitivament per Cardona i Cia., última empresa que va fer funcionar les velles naus industrials ubicades a l’entrada del poble. Les 4 naus originals van ser construïdes pels propietaris de la Colònia Jorba l’any 1924 i va funcionar sota la mateixa raó social fins el 1970. Anys més tard els terrenys i màquines van ser venudes a la fàmilia Ribera, de Manresa, els quals, a la vegada ho van vendre a l’esmentada Cardona i Cia., de Monistrol de Calders. En els moments més alts de treball va arribar a donar feina a 131 treballadors, fent-hi funcionar-hi fins a 175 telers, alguns de garrot, fabricats a Manlleu, com els de la fotografia.

Read Full Post »

Tot i que de tothom és conegut que a finals del segle XIX el riu Calders comença a tenir un cert aprofitament industrial en convertir alguns antics molins fariners d’origen medieval en les primeres fàbriques modernes de la vall, com ara la fàbrica Clarassó o la mateixa colònia Jorba, o més endavant a Bellveí, molts anys abans ja va haver-hi un primer intent de construir una fàbrica de teixits mitjançant una roda hidràulica vertical que aprofitaria la força del riu Calders.

Va ser un intent no reeixit que va anticipar-se a molts altres establiments industrials de Catalunya donada la seva antiguitat de projecte. És concretament en el consell de ministres del govern de Madrid del dia 18 de març de 1853 quant es tracta aquest tema i s’aprova la sol·licitud de “ D. Francisco Gamisans y Rusiñol, propietario del pueblo de Monistrol de Calders, para construir una fábrica cuya fuerza motriz sean las aguas del rio Calders…” La sol·licitud va se feta davant la reina Isabel II, que autoritza aquesta construcció en els terrenys propietat  de l’esmentat Francesc Gamisans, que estaven situades a Viladecavalls, just on anys més tard es construirà la colònia Jorba. Entre les condicions que se li exigeixen a l’autorització hi ha, entre altres, les de “…la presa se situará en el mismo lugar que marca el plano y su elevación sobre las aguas no excederá de siete pies castellanos..”. El mateix expedient ens dóna, també, informació de l’emplaçament i de l’existència d’anteriors aprofitaments hidràulics ja en desús “…el punto de desague o vuelta de las aguas al rio […] siempre que esté mas arriba de la presa destruïda del molino de D. Sebastian Tapias…” o bé per al reg d’horts existents “…el huerto situado en el Manso Manganell, el cual podrá regarse como se hace de antiguo ...”. Aquesta concessió atorgada a Francisco Gamisans tenia una durada de 5 anys, període en el qual havia de començar la construcció de l’esmentada fàbrica. En no haver-se iniciat aquestes obres, l’any 1858 se li va concedir una pròrroga de gairebé dos anys més que va finalitzar el 31 de desembre de 1859. Com que tampoc es va construir la fàbrica, el 5 de gener de 1860, el ministre de Fomento, a instància de la mateixa reina Isabel II, va aprovar “declarar caducada la referida autorización”.

Passats uns anys, a finals del segle XIX, Joan Gamisans, fill d’aquell Francesc Gamisans, i encara propietari dels terrenys del Gorg del Manganell, vendrà la propietat a Pere Jorba Gassó el qual si que tirarà endavant el projecte de construir-hi una fàbrica i posterior colònia.

Read Full Post »