Posts Tagged ‘Font Calda’

L’octubre de l’any 1941 un grup d’estudiosos de la secció de “Artes y Ciencias”del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, entre els que hi figurava l’eminent geòleg manresà Valentí Masachs, van fer una excursió científica a la part baixa del riu Calders. Entre les seves anotacions de camp esmenten, com es pot veure en el document original adjunt, la “descoberta” que van fer d’una sepultura en cista, amb el cadàver i una moneda inclosa, i la gran varietat de fòssils de la zona.

DSC00617

Read Full Post »

Calders-Anoia

La riera de Calders és una successió de meandres en una vall encaixada a la roca de color gris clar de l’Eocè marí, en bona part d’origen coral·lí. Al tram de Viladecavalls, al penya-segat enfront de la font Calda, s’observa un inesperat canvi lateral de roca eocènica a sediment quaternari, continental i rogenc. El contrast de colors ressalta la discordança. Els sediments rogencs mostren estratificació horitzontal a la part central, resultat d’una deposició tranquil·la, però inclinada a l’extrem en contacte amb la roca eocènica, amb aspecte de col·luvions.

Aquests sediments rogencs, continentals i moderns situats enmig de la roca dura marina han de provenir d’una antiga vall fluvial, actualment obturada. Efectivament, estem davant d’un particular fenomen de captura fluvial, en el qual el mateix riu que perd el tributari és el que el capta des d’un altre punt. Els sediments rogencs corresponen a una antiga desembocadura del torrent d’Anoia que arribava a la riera de Calders en perpendicular pel nord des de la zona d’El Canadell. Però fa centenars de milers d’anys, el torrent d’Anoia va ser captat per la pròpia riera de Calders des d’uns 2 quilòmetres de recorregut avall, prop del penya-segat de la central hidroelèctrica Jorba, després de la volta per l’enèsim meandre. L’erosió remuntant d’un petit torrent que desembocava allà va arribar a captar i reconduir el torrent més gran d’Anoia. Però la distància en línia recta entre les dues confluències, l’abandonada i l’actual, no és pas tan llarga; el torrent d’Anoia només canvia la direcció nord sud als seus 500 metres finals quan, degut a la captura, bruscament gira cap a l’oest. El fenomen va ser possible justament perquè la riera de Calders s’entreté en meandres. La petita vall abandonada pel torrent d’Anoia, reblerta de sediments dipositats per la riera de Calders quan circulava a una cota més alta, conserva encara en part l’antic relleu. [Text i fotos: Jordi Badia]

Calders-Anoia2

Calders-Calda

Read Full Post »

La calderina Font Calda, a més a més d’abastir d’aigua al municipi de Navarcles, també va ser, en el seu dia, objecte d’estudi per fer arribar el seu cabal fins al poble de Sant Fruitós de Bages. Efectivament, el 12 de març de 1927 l’alcalde de Sant Fruitós de Bages, Josep Sala, presentava al seu Ple municipal el projecte de portada d’aigües de la Font Calda de Calders fins a St. Fruitós dient: “…estas aguas estan situadas a 7 kilómetros del pueblo y son necesarias para su traslado 240.000 pesetas para que se pudiese llevar a cabo y si el pueblo supiera darse cuenta del enorme beneficio que  este gigantesco proyecto representa, de la higiene que infundiria al servicio de las aguas potables, no debería negar su apoyo que podrá traducirse, a lo sumo, en una peseta anual por habitante. El manantial de Fontcalda da 50 litros de agua por habitante y unos 32.400 litros por hora o unas 388 plumas por dia y que el pueblo no gasta ni unas cien…

Tot i que el projecte va ser aprovat per la Diputació de Barcelona i per la División Hidràulica del Pirineo Oriental, la forta tensió política local que es vivia en aquell municipi durant la Dictadura de Primo de Rivera, va fer que els contribuents boicotegessin el projecte i s’hagués d’aparcar la seva execució. El problema de l’abastament d’aigua potable al poble de Sant Fruitós quedarà resolt definitivament l’any 1933 quant l’alcalde, Àngel Tañà, aconseguia que la Junta de la Sèquia de Manresa autoritzés el proveïment del poble mitjançant l’aprofitament del pas de l’antic canal medieval pel sector de Sant Iscle i l’Agulla.

Read Full Post »