Posts Tagged ‘guerra civil’

Amb posterioritat a l’acabament de la guerra civil (1936-1939) el nou govern franquista va instar a tots els jutjats de districte a investigar tots els fets violents que van produir-se a la reraguarda republicana, molt especialment els que van tenir lloc en els primers moments revolucionaris de l’any 1936. Aquests informes judicials, realitzats per a gairebé tots els municipis, tenien un important gruix d’interrogatoris fets solament a les persones víctimes directes d’aquella violència o bé a les persones del municipi qualificades com a “afectas” al nou règim. És a dir, una àmplia i detallada informació facilitada solament per una de les parts. En el cas de Calders, aquesta “Causa General de la revolución marxista en Barcelona y su provincia” i solament per al seu municipi conté 145 pàgines de declaracions, informacions i requeriments realitzats a calderins “de tota la vida” que podien informar, confirmar o desmentir els fets violents i revolucionaris que es van produir al poble a partir del 18 de juliol de 1936. L’instructor de la mateixa va ser el fiscal del Jutjat de Manresa Eugenio Carballo Morales ajudat pel secretari municipal Ramon Grau Badia.

El resum de tot aquest important gruix d’informació es resumeix en tres quadres o gràfics, que s’adjunten, que fan referència a persones residents a Calders assassinades o desaparegudes pels fets revolucionaris del 1936; persones no residents a Calders però assassinades al seu terme municipal i inscrites al llibre de defuncions del registre civil local i un tercer quadre amb altres fets delictius d’especial rellevància (crema d’esglésies, robatoris, etc.).Cada un dels quadres dóna informació de l’edat, filiació, ofici, adreça, lloc de l’assassinat o desaparició, etc. de totes les persones implicades així com dels suposats autors dels delictes.

El primer quadre es resumeix en 6 persones residents a Calders assassinades: l’alcalde Ernest Santamans, i el secretari municipal Francesc Arau, morts a la carretera de Monistrol; tres capellans (Jaume Tornamira, Marià Gros i Josep Feu) morts a Argentona i un civil (Fruitós Picanyol) mort a Barcelona. En el segon quadre es fa referència a 7 persones no residents a Calders assassinades al seu terme municipal: el secretari de l’ajuntament de Moià (Carles Rius), dos religiosos (Evarist Morató, de Moià, i Manuel Peypoch, de Manresa), un veí d’Artés (Eduard Berenguer) i tres veïns de Navarcles (Joan Galceran, Jaume Casals i Sebastià Singla). Finalment en el tercer quadre es fa referència a la crema i saqueig de l’església parroquial de Sant Vicenç, de la de Sant Pere de Viladecavalls i al saqueig d’altres capelles, oratoris i domicilis particulars (La Grossa, Sant Andreu, etc.)

A.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.EspañaA.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.EspañaA.H.N. Sección Fondos Contemporáneos Causa GeneralSubdirección General de los Archivos EstatalesMinisterio de Cultura.España

Read Full Post »

L’Associació Memòria i Història de Manresa, a través de la seva pàgina web www.memoria.cat acaba de digitalitzar i transcriure un quadern manuscrit on hi queden reflectits diferents informes sobre operacions militars consistents en la destrucció de ponts, línies de ferrocarrils, carreteres, etc a diferents pobles i llocs a l’entorn de Manresa durant el mes de gener de 1939, en plena retirada de les tropes republicanes. Aquest quadern pertanyia a la 1ª Companyia del Batalló de Sapadors del XVIIIè Cos d’Exèrcit Republicà (sota comandament del Tinent Coronel José Del Barrio, amb base d’instrucció a Pujalt) formada per uns 180 soldats que tenien com a missió obstaculitzar el ràpid avanç de les tropes franquistes i facilitar la retirada dels republicans.

Aquesta documentació va aparèixer a l’arxiu municipal de Roda de Ter i, gràcies a la transcripció feta pel seu arxiver Rafael Ginebra, es pot seguir el recorregut d’aquesta companyia, les accions realitzades, els enfrontaments amb els franquistes, les baixes de soldats, etc. La descripció del recorregut i activitats d’aquesta companyia s’inicia el dia 10 de gener de 1939 i acaba el dia 31 de gener. A través de la seva lectura podem saber que havien fet diverses voladures a carreteres principals, ponts i línies de ferrocarrils, especialment la línia de Manresa a Lleida. Provenien de Vilagrassa (Urgell) i arribaran fins, precisament, al Pont de Cabrianes, ja a terme de Calders, passant per Linyola, Ossó de Sió, Torroja, Estaràs, Calaf, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor.

El dia 24 de gener aquesta 1ª Companyia del Batalló de Sapadors s’instal·la al Km. 3’6 de “…la carretera de Artés, en una casa situada a la derecha…”. Aquell mateix dia es dediquen a instal·lar diferents artefactes explosius al Pont de Cabrianes “…que cruza sobre el Llobregat. Características: puente de mamposteria de 83’5 mts. de largo, 3’7 de ancho y una altura de 17 metros sobre el nivel del agua, 5 pilas que forman 6 hojas desiguales de una luz media de 11 m. […] Todas estas destrucciones han quedado cargadas y con los artificieros correspondientes preparados para dar fuego. Además y según sus órdenes verbales se hará cargo de dar fuego los artificieros Zapadores de la 27 División…

Tot i que ho anoten al quadern el dia 27, l’endemà, dia 25 de gener de 1939 faran volar el pont. La descripció que se’n fa és la següent: “Pongo en su conocimiento que según me comunica el oficial encargado de las destrucciones en la carretera de Manresa a Vich ha sido dado fuego a la destrucción preparada en el puente sobre el rio Llobregat correspondiente al kilómetro 6 Hm. 9 denominado “de Cabrianes” a las 16 horas 15 minutos del dia 25 y resultando satisfactorio. De los 6 arcos que contaba el puente han desaparecido 4 quedando 2 en pié. El hornillo marcado con el 1 en el gráfico adjunto y que tenia que provocar la caída del tercer arco, falló. El explosivo quemó sin llegar a estallar. Los dos estribos también han desaparecido”. Tota aquesta actuació es va fer  “…con presencia del enemigo…”.

La última anotació que consta al quadern és del dia 31 de gener i, precisament, és un afegit a l’informe de la voladura del Pont de Cabrianes on es diu “Contesto el informe del puente, no ha quedado como yo quería pero ha quedado bien. Han caydo los dos estrivos, y la parte del enemigo ha caydo dos tramos, las pilas an caydo mas de la mitad y la parte de aca unos tramos, asi es que a quedado para volar el tramo del medio, y si quieres que se vaya ha volar es imposible ya que los fachas estan alli en las mismas casas…”. Fa referència a la presència del soldats feixistes als habitatges del pont de Cabrianes i al fet de que l’arc central, tal i com el coneixem encara a dia d’avui, no va arribar a caure. Tot i endarrerir l’avanç de les tropes franquistes un parell de dies, el 28 de gener, al migdia, aquestes arribaven a Calders. La Companyia republicana de Sapadors seguirà camí cap a Vic i el dia 8 de febrer creuarà la frontera per La Vajol.

El Pont de Cabrianes, d'origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

El Pont de Cabrianes, d’origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

 

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939.

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939. (Tomàs González)

 

Read Full Post »