Posts Tagged ‘Hostals’

Hostals de Calders

El camí ral de Manresa a Vic, en el seu tram que anava del Pont de Cabrianes fins a Moià, passant per Calders, tenia 3 hostals  preparats per a allotjar els viatgers i les cavalleries, menjar una mica, descansar, abeurar el bestiar i, si calia, passar-hi la nit.

Passat Sant Fruitós de Bages, just abans de creuar el riu Llobregat i començar la pujada cap a Les Tàpies i Calders, hi havia l’Hostal del Pont de Cabrianes. Aquest era situat al peu del camí i a tocar de l’antic pont romànic. D’aquí, també, sortia el camí que per Cabrianes i Sallent, anava cap a Berga. Per aquest motiu, com passava en els camins de l’època, era lloc de sovintejats conflictes i assalts. Així l’any 1609 Esteve Coromines, pagès i encarregat de l’hostal del Pont de Cabrianes, fa una denúncia davant el sotsveguer de Manresa per l’estada forçosa que va fer a casa seva el bandoler Perot Rocaguinarda :

“… Esteve Coromines pages habitant en el mas Bertran del pont de Cabrianes denuntie a vostra merce com anit vespre que ere dijous venint jo de assi del mercat de Manresa a ma casa que tinch al cap del pont de Cabrianes ahont tinch hostal, quan fuy arribat en dita ma casa que ere hora de toch de oratio, trobi dins de aquella a Perot Rocha Guinart, ab setze o deset homens que anaven ab ell y digueren a ma muller abans que jo vingues que volien sopar y que havien menester una bestia, y axi feren anar a sercar lo bestiar y quant fou vingut prengueren una primada y la mataren, que jo com arribi ja trobi que la cuijan y soparen; y sopat me digueren que comptas lo que havien gastat, y jo li digui que non volia res, y me digui quem dexas de axo, que ell me volia pagar, y axi me dona un doblo que jo li demani per lo que havia gastat, y axi sen devalaren y prengueren pa altra volta y pagaren, y anaren sen, y jo no viu per hon ni quin cami feren perque ells me digueren que tencas; y jo no y se res mes…”

Després de passar per la casa de Les Tàpies, que en algunes èpoques també havia fet la funció d’hostal, encara que no de forma regular, i sent ja a  Calders, hi hagué de sempre l’Hostal de Calders, topònim que es manté encara, i que servia tant per donar allotjament i servei als viatgers com als propis habitants del poble. Fins ben entrat el segle XX, a més a més de fer de botiga on podia trobar-s’hi de tot, va continuar exercint la seva activitat fundacional com ho era la de donar repòs, menjar i aixopluc als viatjants i a les seves cavalleries.

Sortint de Calders, i fins a Moià, hi hagué lHostal de La Grossa. La dita popular “De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders,una hora hi és” fa palès que aquest hostal estava situat just a mig camí de Calders a Moià. Encara a dia d’avui, a l’entrar a l’esquerra, es poden veure les cavalleries de l’hostal. El lloc fou sempre un punt estratègic, tant a l’antiguitat (recordem el megàlit que existí en el lloc) com a l’època moderna en establir-s’hi en el lloc el comandament general del baró d’Eroles durant la guerra del francès.

De l’antiguitat de l’existència d’un hostal en aquest lloc proper a La Grossa i la seva relació amb l’antic megàlit, el folklorista Joan Amades en va recollir una llegenda: “Al lloc on avui s’alça el megàlit hi havia hagut un famós hostal on tenien un llit que per mitjà d’un ressort es plegava i tancava deixant mort i aixafant el pobre que hi dormia. Quan acudia a l’hostal algun viatger que, a judici dels hostalers, portava diners, li donaven posada a l’habitació on hi havia el terrible llit. Quan el vianant dormia tocaven el ressort del llit i es plegava. Tiraven les despulles del viatger dintre el forn de coure el pa i així feien desaparèixer tot rastre del crim. Un jorn acudí a l’hostal un fadrí jove i ben plantat que tenia el port d’home ric. La serventa va sentir compassió pel que l’hi havia de passar i va prevenir-ho del perill que corria. Convingueren fugir tots dos sense que els hostalers ho advertessin. Van donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l’hostal. La justícia manà destruir l’hostal, del qual no deixà sinó una pedra: la que forma el megalit, per a senyal.

Un cop arribats a Moià, els traginers i viatgers del camí ral s’allotjaven al Poble Nou, on fins no fa pas gaires anys hi havia la Fonda Remei, a la cruïlla de les 4 carreteres per anar a Vic, Manresa, L’Estany o Castellterçol.

L’Hostal de Calders, ubicat des de segles al peu del camí ral (actual carrer Raval), fent cantonada amb el Call de l’Hostal en una imatge des de La Figuereta a començaments dels anys 1960.

La tartana de Joan Pons, que enllaçava Manresa amb Vic per Calders, a l’entrada del Poble Nou de Moià (actual Avinguda de la Vila)  l’any 1910

Read Full Post »