Posts Tagged ‘La Grossa’

Hostals de Calders

El camí ral de Manresa a Vic, en el seu tram que anava del Pont de Cabrianes fins a Moià, passant per Calders, tenia 3 hostals  preparats per a allotjar els viatgers i les cavalleries, menjar una mica, descansar, abeurar el bestiar i, si calia, passar-hi la nit.

Passat Sant Fruitós de Bages, just abans de creuar el riu Llobregat i començar la pujada cap a Les Tàpies i Calders, hi havia l’Hostal del Pont de Cabrianes. Aquest era situat al peu del camí i a tocar de l’antic pont romànic. D’aquí, també, sortia el camí que per Cabrianes i Sallent, anava cap a Berga. Per aquest motiu, com passava en els camins de l’època, era lloc de sovintejats conflictes i assalts. Així l’any 1609 Esteve Coromines, pagès i encarregat de l’hostal del Pont de Cabrianes, fa una denúncia davant el sotsveguer de Manresa per l’estada forçosa que va fer a casa seva el bandoler Perot Rocaguinarda :

“… Esteve Coromines pages habitant en el mas Bertran del pont de Cabrianes denuntie a vostra merce com anit vespre que ere dijous venint jo de assi del mercat de Manresa a ma casa que tinch al cap del pont de Cabrianes ahont tinch hostal, quan fuy arribat en dita ma casa que ere hora de toch de oratio, trobi dins de aquella a Perot Rocha Guinart, ab setze o deset homens que anaven ab ell y digueren a ma muller abans que jo vingues que volien sopar y que havien menester una bestia, y axi feren anar a sercar lo bestiar y quant fou vingut prengueren una primada y la mataren, que jo com arribi ja trobi que la cuijan y soparen; y sopat me digueren que comptas lo que havien gastat, y jo li digui que non volia res, y me digui quem dexas de axo, que ell me volia pagar, y axi me dona un doblo que jo li demani per lo que havia gastat, y axi sen devalaren y prengueren pa altra volta y pagaren, y anaren sen, y jo no viu per hon ni quin cami feren perque ells me digueren que tencas; y jo no y se res mes…”

Després de passar per la casa de Les Tàpies, que en algunes èpoques també havia fet la funció d’hostal, encara que no de forma regular, i sent ja a  Calders, hi hagué de sempre l’Hostal de Calders, topònim que es manté encara, i que servia tant per donar allotjament i servei als viatgers com als propis habitants del poble. Fins ben entrat el segle XX, a més a més de fer de botiga on podia trobar-s’hi de tot, va continuar exercint la seva activitat fundacional com ho era la de donar repòs, menjar i aixopluc als viatjants i a les seves cavalleries.

Sortint de Calders, i fins a Moià, hi hagué lHostal de La Grossa. La dita popular “De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders,una hora hi és” fa palès que aquest hostal estava situat just a mig camí de Calders a Moià. Encara a dia d’avui, a l’entrar a l’esquerra, es poden veure les cavalleries de l’hostal. El lloc fou sempre un punt estratègic, tant a l’antiguitat (recordem el megàlit que existí en el lloc) com a l’època moderna en establir-s’hi en el lloc el comandament general del baró d’Eroles durant la guerra del francès.

De l’antiguitat de l’existència d’un hostal en aquest lloc proper a La Grossa i la seva relació amb l’antic megàlit, el folklorista Joan Amades en va recollir una llegenda: “Al lloc on avui s’alça el megàlit hi havia hagut un famós hostal on tenien un llit que per mitjà d’un ressort es plegava i tancava deixant mort i aixafant el pobre que hi dormia. Quan acudia a l’hostal algun viatger que, a judici dels hostalers, portava diners, li donaven posada a l’habitació on hi havia el terrible llit. Quan el vianant dormia tocaven el ressort del llit i es plegava. Tiraven les despulles del viatger dintre el forn de coure el pa i així feien desaparèixer tot rastre del crim. Un jorn acudí a l’hostal un fadrí jove i ben plantat que tenia el port d’home ric. La serventa va sentir compassió pel que l’hi havia de passar i va prevenir-ho del perill que corria. Convingueren fugir tots dos sense que els hostalers ho advertessin. Van donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l’hostal. La justícia manà destruir l’hostal, del qual no deixà sinó una pedra: la que forma el megalit, per a senyal.

Un cop arribats a Moià, els traginers i viatgers del camí ral s’allotjaven al Poble Nou, on fins no fa pas gaires anys hi havia la Fonda Remei, a la cruïlla de les 4 carreteres per anar a Vic, Manresa, L’Estany o Castellterçol.

L’Hostal de Calders, ubicat des de segles al peu del camí ral (actual carrer Raval), fent cantonada amb el Call de l’Hostal en una imatge des de La Figuereta a començaments dels anys 1960.

La tartana de Joan Pons, que enllaçava Manresa amb Vic per Calders, a l’entrada del Poble Nou de Moià (actual Avinguda de la Vila)  l’any 1910

Read Full Post »

Al terme de Calders s’ha esmentat, de sempre, l’existència d’un antic megàlit desaparegut i conegut com a Dolmen de la Grossa. Aquest era situat prop de l’actual Hostal de la Grossa, i va ser destruït en fer-se la carretera de Manresa a Vic l’any 1852. Es tractava d’un sepulcre monumental col·lectiu que pot datar-se en plena Edat del Bronze, cap a l’any 2.500 abans de Crist. Del mateix, fins ara, se’n coneixia solament la seva existència per un dibuix que va publicar Antoni de Bofarull l’any 1876.

El dibuix d’aquest megàlit, però, el va copiar i modificar Bofarull sense citar-ne la procedència, esdevenint una còpia amb més difusió que no pas l’original. L’original, realment va realitzar-lo en Josep Puiggarí i Llobet, l’any 1850, havent-lo vist en primera persona perquè encara existia en aquella data. Aquest dibuix d’en Puiggarí va publicar-se el 1865 a la revista de Madrid El Museo Universal, havent-se mantingut, fins fa ben poc, en l’oblit més absolut, excepte per Antoni de Bofarull, que en va plagiar el mateix. El mateix Puiggarí situa i descriu aquest dolmen “a media legua de La Grossa. Constaba de tres grandes pedruscos sosteniendo otro en forma de tabla agujereada hacia el centro para recoger la sangre victimaria en los sacrificios cruentos”. Amb aquesta descripció hom veu que en Puiggarí, tot i haver estat membre de la Comissió de monuments de Barcelona, no era un expert en arqueologia, i si en art i un dels primers historiadors de la moda. Potser per això Puiggarí va fer més incidència en el vestit del model repenjat al Dolmen que no pas en el mateix Dolmen. Cosa que si va fer Bofarull, arqueòleg, filòleg i novel·lista reconegut.

A dalt el dibuix del dolmen fet per Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903) l’any 1850 i publicat el 1865. A sota el dibuix fet per Antoni de Bofarull i Brocà (1821-1892) a partir de l’anterior. En aquest desapareix el personatge amb barretina i manta, però es manté la resta de l’escenari, fins i tot els arbres i la traça de les muntanyes.

Read Full Post »