Posts Tagged ‘masies’

A través dels primers fogatges realitzats a Catalunya, entenent per fogatge la relació de focs o famílies que havien de contribuir mitjançant impost al manteniment de la Cort del General o Generalitat, podem descobrir moltes dades històriques dels nostres pobles. Des del nombre de famílies i població que hi havia en un lloc a la distribució de termes parroquials que existien. Igualment, com és ara el cas, podem determinar quins eren els masos habitats que hi havia en una època determinada i quina era la seva denominació o toponímia original. Val a dir, però, que aquestes relacions no són del tot exhaustives i fiables al 100 % ja que el fogatge en ser un impost final no recollia els focs o famílies exemptes de pagament ni aquelles que intentaven i obtenien el seu alliberament fiscal. És, per tant, una aproximació o estimació dels focs o famílies existents, ja que quants menys habitants hi hagués en un fogatge menys havien de pagar. Lo òptim estava en tenir un foc i no sortir reflectit en el fogatge. Per tant, tot i que aquestes dades no son exactes, ja que podrien haver-hi més masos dels que la llista dóna, si que permeten fer una aproximació als masos de Calders esmentats en dos dels fogatges més ben documentats que tenim: els de 1497 i el de 1553.

Pel cas de Calders, en el quadre adjunt, distribuïts en les 4 parròquies de l’antic terme, podeu veure quins eren aquests masos, amb la grafia original més antiga i, en els exemples que s’han pogut documentar la data de la primera referència escrita que es té coneixement.

Parròquia i nom original segons primer citació

Nom actual

Any de 1ª referència

Fogatge 1497

Fogatge 1553

St Vicenç de Calders  

980

Si

Si

Castell

El Castell

956

Si

No

Sta. Mª. del Castell

Sta. Mª. del Castell

1028

 

 

Erola

L’Erola

1147

Si

Si

Guàrdia

La Guàrdia

1091

Si

Si

Molí

Molí del Castell

 

Si

Si

Paloma

???

 

Si

Si

Pui

El Puig

 

Si

Si

Sanctamans

Sant Amanç

1360

Si

Si

Truyas

Trullàs

 

No

Si

Raixat

Reixac

 

No

Si

Vila

La Vila

 

No

Si

Vilaterzana

Vilaterçana

 

No

Si

St Andreu de Calders

 

1105

 

 

Blanquer

El Blanquer

1136

Si

Si

Comella

Comelles

1112

Si

Si

Alzina

Rubió

 

No

Si

Faulet

???

 

No

Si

Gras

???

 

No

Si

Serra de Melera

Serramelera

 

No

Si

Manyosa

???

 

No

Si

Moliner

Molí del Blanquer

1126

No

Si

Oller

???

 

No

Si

Torre

???

 

No

Si

Riudemores

???

1039

Si

No

St Pere de Viladecavalls

 

1043

 

 

Canadel – Canadella

El Canadell

1185

Si

Si

Esquilles

???

 

Si

No

Golovart

El Galobart

1120

Si

No

Loler

L’Oller

1188

Si

Si

Manganel

Manganell

1154

Si

Si

Nangla

L’Angle

1090

Si

Si

Olivera

Les Oliveres

1161

Si

Si

Soler

El Soler

1100

Si

No

Strada

L’Estrada

1138

Si

Si

Tapia

Les Tàpies

 

Si

Si

Bassa

???

 

No

Si

Cingles

Les Quingles

 

No

Si

Luciá

Llucià

 

No

Si

Teixidor

???

 

No

Si

Vila

???

 

No

Si

Vilasecha

???

 

No

Si

Truyars???

 

 

 

 

Noguera???

 

 

 

 

Poal???

 

 

 

 

Bertran???

 

 

 

 

Coll ??

 

1179

 

 

Casaldeu ??

 

1180

 

 

Mas Joan ??

 

1192

 

 

St Feliu de Monistrol St Feliu de Monistrol

1017

 

 

Bosch

El Bosc de Mussarra

1112

Si

Si

Coma

La Coma

 

Si

Si

Hocet Sobirà

L’Otzet

 

Si

No

Hocet Jussá

L’Otzetó

 

Si

No

Hom

L’Om

 

Si

Si

Macia

???

 

Si

No

Pahisa – Paysa

La Païssa

 

Si

Si

Rosinyol

El Rossinyol

 

Si

Si

Rubió

Rubió

 

Si

Si

Agulló

???

 

No

Si

Moragas

Saladic

 

No

Si

Musara

Mussarra

 

No

Si

Pujol

???

 

No

Si

Solá

El Solà

 

No

Si

Guardiola

Mas Guardiola

 

No

Si

 

1

Anuncis

Read Full Post »

Fotografia de la familia Centellas datada cap a l’any 1960, aproximadament. Correspon a una imatge de l’antiga masia de La Guàrdia, documentada des del segle XI, abans de la urbanització del sector. Actualment conserva la façana principal incorporada a l’interior de l’actual restaurant després d’afegir-hi un cos avançat de nova construcció en començar els anys 1970. El camí que s’endevina a la dreta correspondria a l’actual carrer Montardo, que antigament era el Camí del Grau, tradicional lloc d’accés i comunicació entre la masia i el nucli del poble de Calders.

Read Full Post »

Aproximadament cap a 1654 es va redactar una consueta (recull d’obligacions, béns, possessions, costums, tradicions, censos, delmes, etc. ) de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. La parròquia de Sant Pere de Viladecavalls és una de les tres parròquies que actualment formarien l’antic terme de Calders: Sant Vicenç de Calders, Sant Feliu de Monistrol de Calders i Sant Pere de Viladecavalls de Calders, a la part de ponent del municipi, sense oblidar la primerenca i aleshores ja desapareguda de Sant Andreu de Calders.

En aquesta consueta, entre molta altra informació, surten reflectits bona part dels masos i cases que existien a meitats del segle XVII a l’esmentada parròquia de Sant Pere. En aquesta relació, a més a més de saber que és el que havien de pagar cada any a la parròquia (formatges, llana, grans, llet, vi, etc.) també hi trobem referències a algunes cases avui completament desaparegudes i sense cap referència toponímica a més a més d’observar quines eren les cases grans o principals, la majoria de les quals han subsistit, i les cases més petites o secundàries que, generalment, depenien o estaven vinculades a les primeres. D’acord amb la transcripció literal que Josep Galobart i Soler va fer l’any 2007, en el número 15 de la revista “Miscel·lània Litúrgica Catalana” , podem establir els següents masos principals, escrits seguint l’ortografia original, i, entre parèntesi, els masos que estaven adscrits i depenien del primer:

Mas Llucia (Mas Riera i Mas Llucianes); Mas Estrada (Mas Tovars); Mas Oliveres (Mas Novell); Mas Angla (Mas Gras); Mas Golovart (Mas Joan); Mas Oller (Mas Casaldeu); Mas Quingles (Mas Poal); Mas Canadell (Mas Robiol);          Mas Manganell (Mas Trullas); Mas Hom; Mas Puigmartí; Mas Soler Jover; Mas Montpedrós; Mas Vilasecha; Mas Tapias; Mas Pertegas; Mas Noguera; Mas Casademunt; Mas Blanquer; Molí d’en Vilaró (dit d’en Grau); Molí d’en Gatia (dit del Pont); la casa de Joana Quingles i la casa de la Rectoria de Sant Pere de Viladecavalls.

Read Full Post »

L’any 1855, en una època en que s’estan delimitant els termes municipals de la nova societat liberal, el Bisbe de Vic, Antoni Palau i Térmens (1853-1857), encarrega la realització d’un “Expediente de arreglo del Archiprestazgo de Moià”, és a dir una delimitació i oficialització dels límits de les diferents parròquies que configuren, i per Calders encara ara, l’arxiprestat de Moià, a fi i efecte d’actualitzar aquests límits, però, a la vegada, deixar clara constància i defensar uns termes eclesiàstics molts més antics que els civils que, molt sovint, no coincidiran.

Pel cas de l’antic terme de Calders, queden ben clars i definits quines són les termes de les tres parròquies que el formaven: Sant Vicenç de Calders, Sant Pere de Viladecavalls i Sant Feliu de Monistrol, i que tot seguit es transcriu literalment per a les dues primeres.

En aquesta transcripció reduïda, hom pot observar diferents topònims prou coneguts, però altres del tot desconeguts i que, a meitats del segle XIX, pel que sembla, encara eren ben presents.

Sant Vicenç de Calders

Empieza la línea divisoria en la casa Torrecabota y su capilla, quedando esta de la parroquia de Artés, sigue hacia el norte hasta el camino del Manso Ribatallada y llega al Collet de Ribatallada. Continua por la cima de la sierra hasta el Manso Berenguer, baja hasta el torrente y sube en línea recta por los mansos Ruca y Vilarmau hasta llegar cerca de la cima de la sierra opuesta, sigue hasta llegar al barranco Xorba; atraviesa este torrente en línea recta y va siguiendo hasta el bosque Xorba; baja hasta el extremo del llano Horta del Gros, da la vuelta por el pie de la Serra del Pastor hasta la serreta de la Cabrasa, y tocando a la fuente del mismo nombre, sube hasta la casa Hortas de la Grossa,, y sigue el camino hasta el Manso Grosa hasta el pie de dicha casa y su capilla, quedando esta a la izquierda y la casa a mano derecha; se inclina hacia el sur hasta las heredades de Vilatersana y Moratona y hasta la cima de Puigdugaina y baja hasta encontrar el lindero del Manso Coma, al que sigue, y después el del manso Vilatersana hasta llegar a la cúspide la Tirulena; sube en línea recta y da la vuelta a la Rovira de Santamans. Desde este punto baja al torrente que está debajo la casa del Vilar cuyo curso sigue hasta el rio, lo atraviesa y sube por la extremidad de la Singlera Grossa hasta lo mas alto de la sierra de las Abrinas. Sigue la sierra hasta las heredades de los mansos Pujol y Bellveí, después el lindero hasta el torrente de la Musarra, y hasta el racó gran de Musarra Sigue hasta encontrar el camino de Monistrol a Navarcles, y luego hasta los linderos de los mansos Bellvehí Musarra y Rubió hasta encontrar el Serrat Romá. Continua por el camino recto de Artés al collado de Serrarols y siguiendo hacia abajo hasta el Manso Blanquer, atraviesa el rio en línea recta y va a encontrar el camino de Rubió a Viladecavalls por el que va a encontrar el rio, y del rio al torrente Granoya. Por este torrente sube hasta el lindero de los mansos Serramalera y Canadell siguiendo por los viñedos hasta el Manso Marimons continua hasta el camino real que va de Artés a Barcelona, por éste llega mas allá del campo de la Ferma, y por la loba o albardilla va a encontrar al lindero Torrecabota, punto de partida.

Read Full Post »