Les parròquies i masies més antigues del lloc de Calders.

A través dels primers fogatges realitzats a Catalunya, entenent per fogatge la relació de focs o famílies que havien de contribuir mitjançant impost al manteniment de la Cort del General o Generalitat, podem descobrir moltes dades històriques dels nostres pobles. Des del nombre de famílies i població que hi havia en un lloc a la distribució de termes parroquials que existien. Igualment, com és ara el cas, podem determinar quins eren els masos habitats que hi havia en una època determinada i quina era la seva denominació o toponímia original. Val a dir, però, que aquestes relacions no són del tot exhaustives i fiables al 100 % ja que el fogatge en ser un impost final no recollia els focs o famílies exemptes de pagament ni aquelles que intentaven i obtenien el seu alliberament fiscal. És, per tant, una aproximació o estimació dels focs o famílies existents, ja que quants menys habitants hi hagués en un fogatge menys havien de pagar. Lo òptim estava en tenir un foc i no sortir reflectit en el fogatge. Per tant, tot i que aquestes dades no son exactes, ja que podrien haver-hi més masos dels que la llista dóna, si que permeten fer una aproximació als masos de Calders esmentats en dos dels fogatges més ben documentats que tenim: els de 1497 i el de 1553.

Pel cas de Calders, en el quadre adjunt, distribuïts en les 4 parròquies de l’antic terme, podeu veure quins eren aquests masos, amb la grafia original més antiga i, en els exemples que s’han pogut documentar la data de la primera referència escrita que es té coneixement.

Parròquia i nom original segons primer citació	Nom actual	Any de 1ª referència	Fogatge 1497	Fogatge 1553
St Vicenç de Calders		980	Si	Si
Castell	El Castell	956	Si	No
Sta. Mª. del Castell	Sta. Mª. del Castell	1028
Erola	L’Erola	1147	Si	Si
Guàrdia	La Guàrdia	1091	Si	Si
Molí	Molí del Castell		Si	Si
Paloma	???		Si	Si
Pui	El Puig		Si	Si
Sanctamans	Sant Amanç	1360	Si	Si
Truyas	Trullàs		No	Si
Raixat	Reixac		No	Si
Vila	La Vila		No	Si
Vilaterzana	Vilaterçana		No	Si
St Andreu de Calders		1105
Blanquer	El Blanquer	1136	Si	Si
Comella	Comelles	1112	Si	Si
Alzina	Rubió		No	Si
Faulet	???		No	Si
Gras	???		No	Si
Serra de Melera	Serramelera		No	Si
Manyosa	???		No	Si
Moliner	Molí del Blanquer	1126	No	Si
Oller	???		No	Si
Torre	???		No	Si
Riudemores	???	1039	Si	No
St Pere de Viladecavalls		1043
Canadel – Canadella	El Canadell	1185	Si	Si
Esquilles	???		Si	No
Golovart	El Galobart	1120	Si	No
Loler	L’Oller	1188	Si	Si
Manganel	Manganell	1154	Si	Si
Nangla	L’Angle	1090	Si	Si
Olivera	Les Oliveres	1161	Si	Si
Soler	El Soler	1100	Si	No
Strada	L’Estrada	1138	Si	Si
Tapia	Les Tàpies		Si	Si
Bassa	???		No	Si
Cingles	Les Quingles		No	Si
Luciá	Llucià		No	Si
Teixidor	???		No	Si
Vila	???		No	Si
Vilasecha	???		No	Si
Truyars???
Noguera???
Poal???
Bertran???
Coll ??		1179
Casaldeu ??		1180
Mas Joan ??		1192
St Feliu de Monistrol	St Feliu de Monistrol	1017
Bosch	El Bosc de Mussarra	1112	Si	Si
Coma	La Coma		Si	Si
Hocet Sobirà	L’Otzet		Si	No
Hocet Jussá	L’Otzetó		Si	No
Hom	L’Om		Si	Si
Macia	???		Si	No
Pahisa – Paysa	La Païssa		Si	Si
Rosinyol	El Rossinyol		Si	Si
Rubió	Rubió		Si	Si
Agulló	???		No	Si
Moragas	Saladic		No	Si
Musara	Mussarra		No	Si
Pujol	???		No	Si
Solá	El Solà		No	Si
Guardiola	Mas Guardiola		No	Si

 

Read Full Post »

La masia de La Guàrdia

Fotografia de la familia Centellas datada cap a l’any 1960, aproximadament. Correspon a una imatge de l’antiga masia de La Guàrdia, documentada des del segle XI, abans de la urbanització del sector. Actualment conserva la façana principal incorporada a l’interior de l’actual restaurant després d’afegir-hi un cos avançat de nova construcció en començar els anys 1970. El camí que s’endevina a la dreta correspondria a l’actual carrer Montardo, que antigament era el Camí del Grau, tradicional lloc d’accés i comunicació entre la masia i el nucli del poble de Calders.

Read Full Post »

Masies i cases de Viladecavalls de Calders l’any 1654

Aproximadament cap a 1654 es va redactar una consueta (recull d’obligacions, béns, possessions, costums, tradicions, censos, delmes, etc. ) de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. La parròquia de Sant Pere de Viladecavalls és una de les tres parròquies que actualment formarien l’antic terme de Calders: Sant Vicenç de Calders, Sant Feliu de Monistrol de Calders i Sant Pere de Viladecavalls de Calders, a la part de ponent del municipi, sense oblidar la primerenca i aleshores ja desapareguda de Sant Andreu de Calders.

En aquesta consueta, entre molta altra informació, surten reflectits bona part dels masos i cases que existien a meitats del segle XVII a l’esmentada parròquia de Sant Pere. En aquesta relació, a més a més de saber que és el que havien de pagar cada any a la parròquia (formatges, llana, grans, llet, vi, etc.) també hi trobem referències a algunes cases avui completament desaparegudes i sense cap referència toponímica a més a més d’observar quines eren les cases grans o principals, la majoria de les quals han subsistit, i les cases més petites o secundàries que, generalment, depenien o estaven vinculades a les primeres. D’acord amb la transcripció literal que Josep Galobart i Soler va fer l’any 2007, en el número 15 de la revista “Miscel·lània Litúrgica Catalana” , podem establir els següents masos principals, escrits seguint l’ortografia original, i, entre parèntesi, els masos que estaven adscrits i depenien del primer:

Mas Llucia (Mas Riera i Mas Llucianes); Mas Estrada (Mas Tovars); Mas Oliveres (Mas Novell); Mas Angla (Mas Gras); Mas Golovart (Mas Joan); Mas Oller (Mas Casaldeu); Mas Quingles (Mas Poal); Mas Canadell (Mas Robiol);          Mas Manganell (Mas Trullas); Mas Hom; Mas Puigmartí; Mas Soler Jover; Mas Montpedrós; Mas Vilasecha; Mas Tapias; Mas Pertegas; Mas Noguera; Mas Casademunt; Mas Blanquer; Molí d’en Vilaró (dit d’en Grau); Molí d’en Gatia (dit del Pont); la casa de Joana Quingles i la casa de la Rectoria de Sant Pere de Viladecavalls.

Read Full Post »

Topònims calderins en una delimitació de la parròquia de Sant Vicenç de Calders

L’any 1855, en una època en que s’estan delimitant els termes municipals de la nova societat liberal, el Bisbe de Vic, Antoni Palau i Térmens (1853-1857), encarrega la realització d’un “Expediente de arreglo del Archiprestazgo de Moià”, és a dir una delimitació i oficialització dels límits de les diferents parròquies que configuren, i per Calders encara ara, l’arxiprestat de Moià, a fi i efecte d’actualitzar aquests límits, però, a la vegada, deixar clara constància i defensar uns termes eclesiàstics molts més antics que els civils que, molt sovint, no coincidiran.

Pel cas de l’antic terme de Calders, queden ben clars i definits quines són les termes de les tres parròquies que el formaven: Sant Vicenç de Calders, Sant Pere de Viladecavalls i Sant Feliu de Monistrol, i que tot seguit es transcriu literalment per a les dues primeres.

En aquesta transcripció reduïda, hom pot observar diferents topònims prou coneguts, però altres del tot desconeguts i que, a meitats del segle XIX, pel que sembla, encara eren ben presents.

Sant Vicenç de Calders

Empieza la línea divisoria en la casa Torrecabota y su capilla, quedando esta de la parroquia de Artés, sigue hacia el norte hasta el camino del Manso Ribatallada y llega al Collet de Ribatallada. Continua por la cima de la sierra hasta el Manso Berenguer, baja hasta el torrente y sube en línea recta por los mansos Ruca y Vilarmau hasta llegar cerca de la cima de la sierra opuesta, sigue hasta llegar al barranco Xorba; atraviesa este torrente en línea recta y va siguiendo hasta el bosque Xorba; baja hasta el extremo del llano Horta del Gros, da la vuelta por el pie de la Serra del Pastor hasta la serreta de la Cabrasa, y tocando a la fuente del mismo nombre, sube hasta la casa Hortas de la Grossa,, y sigue el camino hasta el Manso Grosa hasta el pie de dicha casa y su capilla, quedando esta a la izquierda y la casa a mano derecha; se inclina hacia el sur hasta las heredades de Vilatersana y Moratona y hasta la cima de Puigdugaina y baja hasta encontrar el lindero del Manso Coma, al que sigue, y después el del manso Vilatersana hasta llegar a la cúspide la Tirulena; sube en línea recta y da la vuelta a la Rovira de Santamans. Desde este punto baja al torrente que está debajo la casa del Vilar cuyo curso sigue hasta el rio, lo atraviesa y sube por la extremidad de la Singlera Grossa hasta lo mas alto de la sierra de las Abrinas. Sigue la sierra hasta las heredades de los mansos Pujol y Bellveí, después el lindero hasta el torrente de la Musarra, y hasta el racó gran de Musarra Sigue hasta encontrar el camino de Monistrol a Navarcles, y luego hasta los linderos de los mansos Bellvehí Musarra y Rubió hasta encontrar el Serrat Romá. Continua por el camino recto de Artés al collado de Serrarols y siguiendo hacia abajo hasta el Manso Blanquer, atraviesa el rio en línea recta y va a encontrar el camino de Rubió a Viladecavalls por el que va a encontrar el rio, y del rio al torrente Granoya. Por este torrente sube hasta el lindero de los mansos Serramalera y Canadell siguiendo por los viñedos hasta el Manso Marimons continua hasta el camino real que va de Artés a Barcelona, por éste llega mas allá del campo de la Ferma, y por la loba o albardilla va a encontrar al lindero Torrecabota, punto de partida.

Read Full Post »