Posts Tagged ‘Navarcles’

Entre totes les diferents utilitats que l’aigua del riu Calders ha donat per al seu aprofitament industrial (molins, fàbriques, canals, centrals hidroelèctriques, etc.) n’hi ha una que és força singular i, a la vegada, excepcional. Es tracta d’un Molí o Fàbrica de Pólvora ubicat al tram final del riu, actualment terme municipal de Navarcles, però dins del terme municipal de Calders fins l’any 1927, a tocar del Llac de Navarcles, al lloc conegut com La Pólvora.

Seguint el relat  històric que en fa Llorenç Ferrer (“Les fàbriques de riu a Navarcles” .- Ed. CEB, Manresa 1994), trobem que la primera noticia d’aquesta activitat és de data 5 de gener de 1871 quan Joan Escaiola Casajoana, pagès i propietari, fa un establiment a Jaume Xipell Genescà, fabricant de pólvora, per 1,25 quarteres de terra, un tros de rial i la possibilitat de construir edificis destinats a la fabricació de pólvora.

L’any 1879, davant de les necessitats de més espai per fabricar pólvora, signe evident de que la producció havia engegat i anava bé, Escaiola establia 4,75 quarteres més de terreny. L’any 1889, Feliciana Badia Graner, vídua de Jaume Xipell redimia els censos emfitèutics que pesaven sobre la finca. Aquesta instal·lació era original i no reaprofitada, ja que segons Llorenç Ferrer “…no hi ha cap indici que el lloc escollit per construir un molí de pólvora fos utilitzat abans per un molí fariner o qualsevol altre instal·lació. Per tant, era un nou aprofitament de l’aigua del riu Calders en un indret relativament protegit per la producció de material explosiu com era la pólvora…”.

Tot i que hi ha constància d’una forta explosió de la fàbrica l’any 1877 i de queixes de veïns el 1881 pel perill que representava, no queda clara la cronologia i motius del seu tancament, ja que el 1893 va morir la vídua d’en Xipell i les seves tres filles van vendre els terrenys i drets a Joan Esquius, propietari de la fàbrica de Cal Tàpies, el salt hidràulic posterior al de La Pólvora, el qual sembla ser ja no va fer anar més la fàbrica però si va aprofitar els drets del salt hidràulic per a ampliar la potència de Cal Tàpies i, posteriorment, fer el subministrament elèctric al poble de Navarcles. També en aquests últims anys del segle XIX hi ha una referència al Butlletí Oficial de la Província, de data 28 d’octubre de 1892, en que “…el vecino de Calders, don Antonio Bosch, ha solicitado al gobierno civil de ésta provincia que se le conceda permiso para instalar en aquel pueblo una fábrica de pólvora…”. No sabem si aquest Bosch estava emparentat amb el també fabricant de pólvora instal·lat a Sant Fruitós de Bages (“Canals i Bosch”) i si aquesta sol·licitud correspondria a una ampliació de la ja existent fàbrica o bé a una nova instal·lació no reeixida. En qualsevol cas es tractaria d’una activitat industrial molt singular, esporàdica i de curta durada al nostre municipi.

L'edifici del Molí de la Pólvora, al riu Calders, als primers anys del segle XX (fotografia de Maria Obradors)

L’edifici del Molí de la Pólvora, al riu Calders, als primers anys del segle XX (fotografia de Maria Obradors)

Read Full Post »

L’1 de gener de 1820, el general espanyol Rafael del Riego, que estava al comandament de les tropes que havien d’embarcar a Cadis per anar a reprimir els moviments independentistes de les colònies sud-americanes, es revolta a Cabezas de San Juan (Sevilla) i proclama la Constitució Liberal de Cadis del 1812, obligant a jurar fidelitat a aquella Constitució liberal al rei Ferran VII. Tot i el jurament, aquest i els seus partidaris absolutistes iniciaran un seguit d’insurreccions, complots i sublevacions per anar minant les forces governamentals de l’anomenat Trienni Liberal. Finalment, el juny de 1822, una d’aquestes sublevacions aconsegueix conquerir La Seu d’Urgell i instal·lar-hi l’anomenada “Regencia de Urgel”. El Baró d’Eroles, destacat militar absolutista nascut a Talarn, es nomenat “Generalísimo de los Ejércitos Realistas en Cataluña” aconseguint estendre la insurrecció contra el govern liberal a tota la zona interior del país.

Per fer front a aquest control absolutista del centre de Catalunya, el govern liberal de Madrid envia a Catalunya al cruel general navarrès Espoz y Mina amb la finalitat de “reconquerir” tot el territori controlat pel Baró d’Eroles. És en aquesta situació i circumstàncies quant el mes de novembre de 1822 té lloc, a l’entorn de Calders, uns importants moviments i enfrontaments militars entre les forces liberals i les absolutistes.  El diari “El Universal”, editat a Madrid i de tendència progressista, en la seva edició del 14 de desembre de 1822 dóna compte del relat que el general Antonio Rotten fa al seu superior, Espoz y Mina, dels fets que s’havien produït un mes abans i que ell havia contemplat des del seu quarter general establert a Calders: “ …El dia immediato de mi arribo a Manresa procedente de Cervera, salí con los batallones de Canarias, Galicia, Córdova, Cazadores del Partido y 21 caballos de la Constitución, con un total de 1.100 hombres, subdivididos en dos columnas para atacar las facciones del Caragol [és el renom del manresà Agustí Saperas, guerriller ultrareialista, posteriorment carlí], del Jep dels Estanys [renom de Josep Busoms, fill de Vallcebre, i, també, futur guerriller carlí] y de Navarcles, que habiendo reunido unos 2.000 miserables supe que tenian posición en Artés y sus immediaciones con intención de circumbalar  a Manresa validos de mi ausencia. En efecto, desde el cerro de Calders divisé ayer a las once del dia que unos 800 facciosos desfilaban de Artés con dirección a los montes de Oló. Immediatamente los seguí cortando por mi izquierda y mandando que la otra columna se dirigiese por la derecha a ocupar el camino del Estany cayendo sobre Oló. Igual dirección di a los miqueletes de Berga y una partida de voluntarios de Sallent, que habian salido en combinación para cortar la retirada de Artés para Berga.

     El resultado fué perseguirlos hasta la Ubaga del Solergibert, sin dar a la tropa, que andaba desde las 7 de la mañana, mas que un corto descanso. En ninguna posición aguardaron, pués huian precipitadamente, despavoridos, trepando por los montes sin seguir senda ni camino. Solo las guerrillas pudieron dispararles algunos tiros, y como eran ya las 4 de la tarde resolví, mientras que la otra columna seguía su camino hacia Oló, hacer una marcha de flanco, y atravesando un profundo valle y la cuesta de Calders dirigirme a ésta villa. Éste movimiento me proporcionó de que hallándose ”Caragol” con unos 500 hombres en éste punto descuidado [Calders], pues ignoraba mi marcha, fué atacado por mi vanguardia, causándoles tal dispersión, que hasta algunos tiraron los fusiles; tomaron varias direcciones, pero ya eran las 7 de la noche y aún los perseguian los Cazadores del Partido, Con motivo de la oscuridad de la noche no puede saberse la pérdida que tuvieron. Por nuestra parte no hubo novedad. Hoy serán perseguidos con el solo fruto de causarles una considerable baja por los muchos que les desertan aprovechando la dispersión. Me consta que el terror pánico les acompaña siempre y hallo por imposible el que aguarden choque alguno. En Moyá, 10 de noviembre de 1822. General Antonio Rotten

Tot i l’inicial victòria de les tropes liberals d’Espoz y Mina, el mes d’abril de 1823 van travessar els Pirineus les tropes franceses conegudes com “Cent Mil fills de Sant Lluís”, que derrotaran als liberals i tornaran a implantar l’absolutisme monàrquic de Ferran VII. Aquesta Guerra Reialista de 1820-1823 va ser la primera de les guerres civils que es produiran al llarg dels segles XIX i XX.

Tropes liberals d’Espoz y Mina a Catalunya durant la guerra civil de 1820-1823

Read Full Post »

La calderina Font Calda, a més a més d’abastir d’aigua al municipi de Navarcles, també va ser, en el seu dia, objecte d’estudi per fer arribar el seu cabal fins al poble de Sant Fruitós de Bages. Efectivament, el 12 de març de 1927 l’alcalde de Sant Fruitós de Bages, Josep Sala, presentava al seu Ple municipal el projecte de portada d’aigües de la Font Calda de Calders fins a St. Fruitós dient: “…estas aguas estan situadas a 7 kilómetros del pueblo y son necesarias para su traslado 240.000 pesetas para que se pudiese llevar a cabo y si el pueblo supiera darse cuenta del enorme beneficio que  este gigantesco proyecto representa, de la higiene que infundiria al servicio de las aguas potables, no debería negar su apoyo que podrá traducirse, a lo sumo, en una peseta anual por habitante. El manantial de Fontcalda da 50 litros de agua por habitante y unos 32.400 litros por hora o unas 388 plumas por dia y que el pueblo no gasta ni unas cien…

Tot i que el projecte va ser aprovat per la Diputació de Barcelona i per la División Hidràulica del Pirineo Oriental, la forta tensió política local que es vivia en aquell municipi durant la Dictadura de Primo de Rivera, va fer que els contribuents boicotegessin el projecte i s’hagués d’aparcar la seva execució. El problema de l’abastament d’aigua potable al poble de Sant Fruitós quedarà resolt definitivament l’any 1933 quant l’alcalde, Àngel Tañà, aconseguia que la Junta de la Sèquia de Manresa autoritzés el proveïment del poble mitjançant l’aprofitament del pas de l’antic canal medieval pel sector de Sant Iscle i l’Agulla.

Read Full Post »