Posts Tagged ‘parròquia’

L’antic retaule barroc que hi havia a l’altar major de l’església de Sant Vicenç de Calders, va ser encarregat a l’escultor Miquel Vidal i a l’entallador Jacint Posa l’any 1630. En aquella època era molt habitual que es distingís el treball entre escultors i fusters, o millor dit “retaulistes”, ja que a més a més de fusters, tenien unes aptituds i precisions a l’hora de fer la decoració del retaule, que un simple fuster no tenia.

Cal tenir present que l’església parroquial de Calders va ser ampliada i reformada, amb la fesomia actual, durant els primers anys del segle XVII. Així, el 1602 s’inicien les obres de la nova volta; el 1614 ja es construïen les primeres capelles laterals sent especialment remarcable la de Sant Jaume, on també existí un petit retaule barroc obra del calderí Salvador Gros, fill de La Grossa. A més a més d’aquest, tots els laterals de l’església eren ocupats per capelles amb diferents advocacions, i cada un d’ells amb el seu corresponent altar.

Hi havia, també, confessionaris, tabernacle, pal·li, etc. El treball de realització de l’altar major va durar més de 10 anys i va realitzar-se amb la contribució econòmica de la major part de gent del poble i amb les aportacions i contribucions especials de les cases i famílies més destacades.

El 22 de juliol del 1936, a instàncies de l’anomenat Comitè de Milícies Antifeixistes, l’altar barroc de Calders, juntament amb altres ornaments i mobiliari de l’església, va ser destruït i cremat a la Plaça. Tenia aquell altar una estructura de tres nivells ocupant tota l’alçada de la nau. El primer i segon nivells es dividien, a la vegada en cinc cartel·les horitzontals. A la part baixa, a la part central, hi havia el sagrari, i a cada banda dues imatges de sants i dues pintures alternades. Al damunt, presidia la imatge de Sant Vicenç, igualment amb imatges i pintures  de sants a banda i banda i a la part superior un  sant crist amb dues predel·les pintades, una a cada banda, que feien referència a la vida de Sant Vicenç. Precisament aquestes dues predel·les van poder ser salvades de la destrucció i, després de ser convenientment restaurades, actualment es conserven a la sagristia de l’església.

Fotografia del 1924 en que es pot veure la totalitat de l’altar barroc. Les dues predel·les de la part superior, a banda i banda del Sant Crist, són les úniques peces que es van salvar de la seva destrucció l’any 1936.

Anuncis

Read Full Post »

Aproximadament cap a 1654 es va redactar una consueta (recull d’obligacions, béns, possessions, costums, tradicions, censos, delmes, etc. ) de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. La parròquia de Sant Pere de Viladecavalls és una de les tres parròquies que actualment formarien l’antic terme de Calders: Sant Vicenç de Calders, Sant Feliu de Monistrol de Calders i Sant Pere de Viladecavalls de Calders, a la part de ponent del municipi, sense oblidar la primerenca i aleshores ja desapareguda de Sant Andreu de Calders.

En aquesta consueta, entre molta altra informació, surten reflectits bona part dels masos i cases que existien a meitats del segle XVII a l’esmentada parròquia de Sant Pere. En aquesta relació, a més a més de saber que és el que havien de pagar cada any a la parròquia (formatges, llana, grans, llet, vi, etc.) també hi trobem referències a algunes cases avui completament desaparegudes i sense cap referència toponímica a més a més d’observar quines eren les cases grans o principals, la majoria de les quals han subsistit, i les cases més petites o secundàries que, generalment, depenien o estaven vinculades a les primeres. D’acord amb la transcripció literal que Josep Galobart i Soler va fer l’any 2007, en el número 15 de la revista “Miscel·lània Litúrgica Catalana” , podem establir els següents masos principals, escrits seguint l’ortografia original, i, entre parèntesi, els masos que estaven adscrits i depenien del primer:

Mas Llucia (Mas Riera i Mas Llucianes); Mas Estrada (Mas Tovars); Mas Oliveres (Mas Novell); Mas Angla (Mas Gras); Mas Golovart (Mas Joan); Mas Oller (Mas Casaldeu); Mas Quingles (Mas Poal); Mas Canadell (Mas Robiol);          Mas Manganell (Mas Trullas); Mas Hom; Mas Puigmartí; Mas Soler Jover; Mas Montpedrós; Mas Vilasecha; Mas Tapias; Mas Pertegas; Mas Noguera; Mas Casademunt; Mas Blanquer; Molí d’en Vilaró (dit d’en Grau); Molí d’en Gatia (dit del Pont); la casa de Joana Quingles i la casa de la Rectoria de Sant Pere de Viladecavalls.

Read Full Post »

L’any 1855, en una època en que s’estan delimitant els termes municipals de la nova societat liberal, el Bisbe de Vic, Antoni Palau i Térmens (1853-1857), encarrega la realització d’un “Expediente de arreglo del Archiprestazgo de Moià”, és a dir una delimitació i oficialització dels límits de les diferents parròquies que configuren, i per Calders encara ara, l’arxiprestat de Moià, a fi i efecte d’actualitzar aquests límits, però, a la vegada, deixar clara constància i defensar uns termes eclesiàstics molts més antics que els civils que, molt sovint, no coincidiran.

Pel cas de l’antic terme de Calders, queden ben clars i definits quines són les termes de les tres parròquies que el formaven: Sant Vicenç de Calders, Sant Pere de Viladecavalls i Sant Feliu de Monistrol, i que tot seguit es transcriu literalment per a les dues primeres.

En aquesta transcripció reduïda, hom pot observar diferents topònims prou coneguts, però altres del tot desconeguts i que, a meitats del segle XIX, pel que sembla, encara eren ben presents.

Sant Vicenç de Calders

Empieza la línea divisoria en la casa Torrecabota y su capilla, quedando esta de la parroquia de Artés, sigue hacia el norte hasta el camino del Manso Ribatallada y llega al Collet de Ribatallada. Continua por la cima de la sierra hasta el Manso Berenguer, baja hasta el torrente y sube en línea recta por los mansos Ruca y Vilarmau hasta llegar cerca de la cima de la sierra opuesta, sigue hasta llegar al barranco Xorba; atraviesa este torrente en línea recta y va siguiendo hasta el bosque Xorba; baja hasta el extremo del llano Horta del Gros, da la vuelta por el pie de la Serra del Pastor hasta la serreta de la Cabrasa, y tocando a la fuente del mismo nombre, sube hasta la casa Hortas de la Grossa,, y sigue el camino hasta el Manso Grosa hasta el pie de dicha casa y su capilla, quedando esta a la izquierda y la casa a mano derecha; se inclina hacia el sur hasta las heredades de Vilatersana y Moratona y hasta la cima de Puigdugaina y baja hasta encontrar el lindero del Manso Coma, al que sigue, y después el del manso Vilatersana hasta llegar a la cúspide la Tirulena; sube en línea recta y da la vuelta a la Rovira de Santamans. Desde este punto baja al torrente que está debajo la casa del Vilar cuyo curso sigue hasta el rio, lo atraviesa y sube por la extremidad de la Singlera Grossa hasta lo mas alto de la sierra de las Abrinas. Sigue la sierra hasta las heredades de los mansos Pujol y Bellveí, después el lindero hasta el torrente de la Musarra, y hasta el racó gran de Musarra Sigue hasta encontrar el camino de Monistrol a Navarcles, y luego hasta los linderos de los mansos Bellvehí Musarra y Rubió hasta encontrar el Serrat Romá. Continua por el camino recto de Artés al collado de Serrarols y siguiendo hacia abajo hasta el Manso Blanquer, atraviesa el rio en línea recta y va a encontrar el camino de Rubió a Viladecavalls por el que va a encontrar el rio, y del rio al torrente Granoya. Por este torrente sube hasta el lindero de los mansos Serramalera y Canadell siguiendo por los viñedos hasta el Manso Marimons continua hasta el camino real que va de Artés a Barcelona, por éste llega mas allá del campo de la Ferma, y por la loba o albardilla va a encontrar al lindero Torrecabota, punto de partida.

Read Full Post »