Posts Tagged ‘Pertegàs’

La masia de Serramelera.

Aquest antiquíssim mas del terme municipal de Calders es troba documentat des del 1329. Era un mas originalment modest, no arribava a les 50 quarteres, però que a la segona meitat del segle XIX s’havia convertit en una casa econòmicament important mitjançant una acurada estratègia de diferents enllaços matrimonials. L’any 1802, l’hereu del mas es casa amb la pubilla de la casa propera de Bellveí, unint-se les dues finques. L’any 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramelera i Pertegàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç, de Navarcles, augmentant encara més els termes de la propietat. D’aquesta manera es culminava la política d’unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des de mitjans del segle XX el mas es troba en ruïnes.
Tot i el seu origen medieval la part encara visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla, amb parets de maçoneria, cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó.

Imatge del mas Serramelera (Fotografia de Sergi Pich, any 2009)

Imatge del mas Serramelera (Fotografia de Sergi Pich, any 2009)

Anuncis

Read Full Post »

Les tombes de Pertegàs.

El jaciment arqueològic de Pertegàs, situat a prop del mas enrunat del mateix nom, era conegut parcialment fins l’any 2007 ja que existia una referència d’Antoni Daura, Joan Galobart i Jordi Piñero de l’any 1995 on solament es feia referència a l’existència de set tombes en cista de lloses col·locades paral·lelament, orientades est-oest, obertes i violades. Després de les campanyes d’excavació dels anys 2007 i 2008 el nombre de tombes identificades arriba gairebé a la trentena. En aquelles dues campanyes d’excavacions arqueològiques es va delimitar l’extensió del jaciment, es va acabar d’excavar les estructures identificades i es va documentar altres possibles restes arqueològiques presents en aquest jaciment i de les quals es desconeixen tant la seva filiació com la seva potència estratigràfica. Aquelles intervencions arqueològiques van permetre conèixer en profunditat una necròpolis que va aportar noves dades sobre el poblament entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana en aquesta zona.

Els treballs realitzats per l’equip format per dos arqueòlegs i una antropòloga van donar el seu fruit en poder localitzar i documentar un total de 27 tombes, algunes pertanyents a adults i d’altres a individus infantils. Les tombes estan formades per un retall inicial aproximadament rectangular efectuat en el sediment i en la roca mare, el qual és folrat en tots els seus laterals per grans lloses de pedra que conformen una caixa mortuòria, falcada a vegades amb terra i petites pedres. També es va poder constatar la reutilització de diverses tombes, tal i com ho demostra la presència, normalment als peus del darrer enterrament, de les restes d’altres individus enterrats anteriorment.

Per la documentació de les restes òssies dipositades en l’interior de les tombes i pel material arqueològic localitzat, entre el que destaca un anell de bronze i una sivella de ferro pertanyent a un cinturó, la cronologia del jaciment es situaria en un ventall cronològic que podria situar-se entre els segles VI i IX, en època altmedieval, entre la fi del món romà i l’adveniment del feudalisme.

Pertegàs 1

Pertegàs2

Pertegàs 5

Pertegàs 4

Read Full Post »

L’octubre de l’any 1941 un grup d’estudiosos de la secció de “Artes y Ciencias”del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, entre els que hi figurava l’eminent geòleg manresà Valentí Masachs, van fer una excursió científica a la part baixa del riu Calders. Entre les seves anotacions de camp esmenten, com es pot veure en el document original adjunt, la “descoberta” que van fer d’una sepultura en cista, amb el cadàver i una moneda inclosa, i la gran varietat de fòssils de la zona.

DSC00617

Read Full Post »

Aproximadament cap a 1654 es va redactar una consueta (recull d’obligacions, béns, possessions, costums, tradicions, censos, delmes, etc. ) de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. La parròquia de Sant Pere de Viladecavalls és una de les tres parròquies que actualment formarien l’antic terme de Calders: Sant Vicenç de Calders, Sant Feliu de Monistrol de Calders i Sant Pere de Viladecavalls de Calders, a la part de ponent del municipi, sense oblidar la primerenca i aleshores ja desapareguda de Sant Andreu de Calders.

En aquesta consueta, entre molta altra informació, surten reflectits bona part dels masos i cases que existien a meitats del segle XVII a l’esmentada parròquia de Sant Pere. En aquesta relació, a més a més de saber que és el que havien de pagar cada any a la parròquia (formatges, llana, grans, llet, vi, etc.) també hi trobem referències a algunes cases avui completament desaparegudes i sense cap referència toponímica a més a més d’observar quines eren les cases grans o principals, la majoria de les quals han subsistit, i les cases més petites o secundàries que, generalment, depenien o estaven vinculades a les primeres. D’acord amb la transcripció literal que Josep Galobart i Soler va fer l’any 2007, en el número 15 de la revista “Miscel·lània Litúrgica Catalana” , podem establir els següents masos principals, escrits seguint l’ortografia original, i, entre parèntesi, els masos que estaven adscrits i depenien del primer:

Mas Llucia (Mas Riera i Mas Llucianes); Mas Estrada (Mas Tovars); Mas Oliveres (Mas Novell); Mas Angla (Mas Gras); Mas Golovart (Mas Joan); Mas Oller (Mas Casaldeu); Mas Quingles (Mas Poal); Mas Canadell (Mas Robiol);          Mas Manganell (Mas Trullas); Mas Hom; Mas Puigmartí; Mas Soler Jover; Mas Montpedrós; Mas Vilasecha; Mas Tapias; Mas Pertegas; Mas Noguera; Mas Casademunt; Mas Blanquer; Molí d’en Vilaró (dit d’en Grau); Molí d’en Gatia (dit del Pont); la casa de Joana Quingles i la casa de la Rectoria de Sant Pere de Viladecavalls.

Read Full Post »