Posts Tagged ‘Pont de Cabrianes’

L’Associació Memòria i Història de Manresa, a través de la seva pàgina web www.memoria.cat acaba de digitalitzar i transcriure un quadern manuscrit on hi queden reflectits diferents informes sobre operacions militars consistents en la destrucció de ponts, línies de ferrocarrils, carreteres, etc a diferents pobles i llocs a l’entorn de Manresa durant el mes de gener de 1939, en plena retirada de les tropes republicanes. Aquest quadern pertanyia a la 1ª Companyia del Batalló de Sapadors del XVIIIè Cos d’Exèrcit Republicà (sota comandament del Tinent Coronel José Del Barrio, amb base d’instrucció a Pujalt) formada per uns 180 soldats que tenien com a missió obstaculitzar el ràpid avanç de les tropes franquistes i facilitar la retirada dels republicans.

Aquesta documentació va aparèixer a l’arxiu municipal de Roda de Ter i, gràcies a la transcripció feta pel seu arxiver Rafael Ginebra, es pot seguir el recorregut d’aquesta companyia, les accions realitzades, els enfrontaments amb els franquistes, les baixes de soldats, etc. La descripció del recorregut i activitats d’aquesta companyia s’inicia el dia 10 de gener de 1939 i acaba el dia 31 de gener. A través de la seva lectura podem saber que havien fet diverses voladures a carreteres principals, ponts i línies de ferrocarrils, especialment la línia de Manresa a Lleida. Provenien de Vilagrassa (Urgell) i arribaran fins, precisament, al Pont de Cabrianes, ja a terme de Calders, passant per Linyola, Ossó de Sió, Torroja, Estaràs, Calaf, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor.

El dia 24 de gener aquesta 1ª Companyia del Batalló de Sapadors s’instal·la al Km. 3’6 de “…la carretera de Artés, en una casa situada a la derecha…”. Aquell mateix dia es dediquen a instal·lar diferents artefactes explosius al Pont de Cabrianes “…que cruza sobre el Llobregat. Características: puente de mamposteria de 83’5 mts. de largo, 3’7 de ancho y una altura de 17 metros sobre el nivel del agua, 5 pilas que forman 6 hojas desiguales de una luz media de 11 m. […] Todas estas destrucciones han quedado cargadas y con los artificieros correspondientes preparados para dar fuego. Además y según sus órdenes verbales se hará cargo de dar fuego los artificieros Zapadores de la 27 División…

Tot i que ho anoten al quadern el dia 27, l’endemà, dia 25 de gener de 1939 faran volar el pont. La descripció que se’n fa és la següent: “Pongo en su conocimiento que según me comunica el oficial encargado de las destrucciones en la carretera de Manresa a Vich ha sido dado fuego a la destrucción preparada en el puente sobre el rio Llobregat correspondiente al kilómetro 6 Hm. 9 denominado “de Cabrianes” a las 16 horas 15 minutos del dia 25 y resultando satisfactorio. De los 6 arcos que contaba el puente han desaparecido 4 quedando 2 en pié. El hornillo marcado con el 1 en el gráfico adjunto y que tenia que provocar la caída del tercer arco, falló. El explosivo quemó sin llegar a estallar. Los dos estribos también han desaparecido”. Tota aquesta actuació es va fer  “…con presencia del enemigo…”.

La última anotació que consta al quadern és del dia 31 de gener i, precisament, és un afegit a l’informe de la voladura del Pont de Cabrianes on es diu “Contesto el informe del puente, no ha quedado como yo quería pero ha quedado bien. Han caydo los dos estrivos, y la parte del enemigo ha caydo dos tramos, las pilas an caydo mas de la mitad y la parte de aca unos tramos, asi es que a quedado para volar el tramo del medio, y si quieres que se vaya ha volar es imposible ya que los fachas estan alli en las mismas casas…”. Fa referència a la presència del soldats feixistes als habitatges del pont de Cabrianes i al fet de que l’arc central, tal i com el coneixem encara a dia d’avui, no va arribar a caure. Tot i endarrerir l’avanç de les tropes franquistes un parell de dies, el 28 de gener, al migdia, aquestes arribaven a Calders. La Companyia republicana de Sapadors seguirà camí cap a Vic i el dia 8 de febrer creuarà la frontera per La Vajol.

El Pont de Cabrianes, d'origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

El Pont de Cabrianes, d’origen medieval, abans de la seva voladura (Miquel Casajona)

 

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939.

El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939. (Tomàs González)

 

Anuncis

Read Full Post »

A meitats del segle XIX es va preveure la construcció d’una carretera que unís Palamós amb Tarragona passant per Manresa, Vic i Girona. Un primer “Eix Transversal” que segons la memòria del projecte “está llamada a tener una grandísima importancia comercial y estratégica”. Per aquest motiu l’any 1851 van començar-se amb molta rapidesa i activitat les obres de construcció d’aquesta carretera en el seu tram de Manresa a Vic, per Calders i Moià, que havia de substituir l’antiquíssim camí ral que arribava a Calders pel Pont de Cabrianes i Les Tàpies.

L’explanació de la nova carretera estava pràcticament acabada a finals del 1853 però quedava executar la construcció de l’obra més important i monumental d’aquesta nova infraestructura: el pont de Navarcles sobre el riu Llobregat. A començament del 1854 l’enginyer José Álvarez va projectar i dirigir la construcció d’aquell, per a la seva època,  emblemàtic i exemplar pont de pedra sobre el Llobregat, el pont de Navarcles que encara avui dia continuem utilitzant.

El pont en qüestió va ser adjudicat al constructor Francisco Dios, que va començar les obres el mes de febrer de 1854 amb notable solvència. La pedra que servia per a fer la fonamentació del pont es va extreure de la pedrera de les Tapies, però aquesta pedra, tot i ser de bona qualitat, es va acabar aviat i es va tenir d’utilitzar una pedra més sorrenca de la pedrera més propera del Galobart. Aquest, però, va ser el primer dels molts entrebancs que va tenir la construcció del pont de Navarcles. Si tot havia començat de forma molt ràpida, el canvi de tipus de pedra va obligar a modificar les rasants i alçades del pont fet que va provocar denúncies del contractista i que les obres s’aturessin durant força temps. El 8 d’abril de 1858 es va resoldre el contracte amb Francisco Dios i es va tornar a convocar nou concurs públic per a continuar les obres al qual no va presentar-se ningú. Com que no es presentava ningú i les obres estaven aturades, sobre la marxa es va canviar el projecte inicial de José Álvarez per un amb un pressupost més elevat realitzat per l’enginyer Marià Parellada. Finalment l’abril del 1861 es van reprendre les obres, ara adjudicades a Miquel Nanot, que va acabar-les el mes de setembre de 1864, 10 anys més tard d’haver-se començat.

El pont finalment es va acabar i, amb cinc arcs de més de 20 metres de llum cada un, una alçada de gairebé 12 metres i més de 167 metres de llarg va ser exemple constructiu per a molts enginyers de l’època que els descrivien com “una de las construcciones  modernas más bellas, más sólida y más digna de ser visitada. Cataluña cuenta ya con una construcción monumental en perfecta armonia con el grado de adelanto de todos los ramos del pais ”

Read Full Post »

Just al lloc conegut com el Pont de Cabrianes conflueixen en aquell punt del riu Llobregat fins a 5 termes municipals: Sallent, Sant Fruitós de Bages, Artés, Navarcles i Calders. L’indret ha estat, des dels temps més antics, un lloc clau per a passar el riu degut a la seva bona situació topogràfica, en el congost d’Olzinelles, i, a la vegada, per la coincidència amb la traça de l’antic camí ral de Manresa a Vic. Aquesta importància ens la referma el fet de que hi ha constància, com a mínim, de l’existència de quatre ponts en aquell paratge.

La construcció d’un pont en aquell indret on s’acaba el nostre terme municipal pel seu cantó de ponent, va anar à càrrec de la ciutat de Manresa perquè fins allà és on arribava, a l’alta edat mitjana, el seu terme i eren els propis manresans els més interessats a tenir-hi un bon pas de riu. Es cita l’existència d’un pont de pedra en aquest lloc l’any 1086 i s’esmenten diverses donacions de diferents senyors d’indrets propers (Guillem de Calders, Ramon Arnau de Viladecavalls, etc.) i del monestir de Sant Benet de Bages, al llarg de gairebé dos segles per al seu manteniment i consolidació.

Pel que sembla, aquell primer pont deuria ensorrar-se perquè l’any 1313 surt documentada la construcció d’un segon pont. Per l’anàlisi de les restes que encara queden es pot observar que del primer pont, l’esmentat el segle XI,en queda un petit tros del tallaaigües d’un pilar situat sota el tercer arc del tercer pont i uns pocs carreus del pilar de l’esquerra de l’arc central, adossats al corresponent pilar del pont actual, i gairebé a tocar de l’aigua. Aquest primer pont sembla ser que solament tindria tres ulls.

El segon pont, també medieval, és el que a meitats del segle XIX encara existia i que segons una descripció de Magí Canyelles era “molt antic, fabricat amb cinc arcs molt grans, el qual pont té de llarg setanta canes” (109 metres). Aquest tenia silueta triangular, asimètric en la distribució dels pendents i irregular en la planta, ja que la seva traça no era ben lineal. Els pilars tenen els tallaaigües aguts. Aquest pont tenia una alçada d’uns 20 metres, una amplada de 3’40 m. i la llum de l’arc major era de 17 m. L’aparell era fet amb carreus grans, rectangulars i disposats en filades.

A principis del segle XX aquest pont medieval va ser molt modificat, convertint-se en un tercer pont molt renovat. Es va suprimir  el seu doble pendent anivellant-lo i fent-lo pla, avinentesa que es va aprofitar per a refer gran part del pont. El 26 de gener de 1939, a les acaballes de la guerra civil, el pont va ser volat per les tropes republicanes en retirada i solament en va quedar dret els pilars i el tercer arc.

El pont no va ser reconstruït, sinó que s’optà per fer un quart pont, l’actual, uns pocs metres riu avall, mitjançant l’aprofitament de la mà d’obra d’un dels Batallons Disciplinaris de Treball que es van crear amb presoners de guerra. D’aquest batalló, i de la construcció de l’actual pont, en donarem més informació en un proper

Bona part de les dades són extretes de “Els ponts medievals del Bages”, de Xavier Sitjes i Molins (Manresa, 1988)

Alçat del segon pont de Cabrianes (X.Sitjes)

El tercer pont de Cabrianes abans del 1939 (Miquel Casajoana)

L’actual pont de Cabrianes

Read Full Post »