Posts Tagged ‘Sant Vicenç de Calders’

22 de gener: últim dia de la setmana dels barbuts i diada de Sant Vicenç, patró de Calders. S’acaben els actes de la festa major d’hivern amb la missa solemne, a la 1 del migdia, i la posterior cantada dels Goigs de Sant Vicenç.  A les 2, tradicional Escudellada al Centre Cívic.

Que tingueu tots una bona festa major.

Goigs Sant Vicenç

Anuncis

Read Full Post »

L’antic retaule barroc que hi havia a l’altar major de l’església de Sant Vicenç de Calders, va ser encarregat a l’escultor Miquel Vidal i a l’entallador Jacint Posa l’any 1630. En aquella època era molt habitual que es distingís el treball entre escultors i fusters, o millor dit “retaulistes”, ja que a més a més de fusters, tenien unes aptituds i precisions a l’hora de fer la decoració del retaule, que un simple fuster no tenia.

Cal tenir present que l’església parroquial de Calders va ser ampliada i reformada, amb la fesomia actual, durant els primers anys del segle XVII. Així, el 1602 s’inicien les obres de la nova volta; el 1614 ja es construïen les primeres capelles laterals sent especialment remarcable la de Sant Jaume, on també existí un petit retaule barroc obra del calderí Salvador Gros, fill de La Grossa. A més a més d’aquest, tots els laterals de l’església eren ocupats per capelles amb diferents advocacions, i cada un d’ells amb el seu corresponent altar.

Hi havia, també, confessionaris, tabernacle, pal·li, etc. El treball de realització de l’altar major va durar més de 10 anys i va realitzar-se amb la contribució econòmica de la major part de gent del poble i amb les aportacions i contribucions especials de les cases i famílies més destacades.

El 22 de juliol del 1936, a instàncies de l’anomenat Comitè de Milícies Antifeixistes, l’altar barroc de Calders, juntament amb altres ornaments i mobiliari de l’església, va ser destruït i cremat a la Plaça. Tenia aquell altar una estructura de tres nivells ocupant tota l’alçada de la nau. El primer i segon nivells es dividien, a la vegada en cinc cartel·les horitzontals. A la part baixa, a la part central, hi havia el sagrari, i a cada banda dues imatges de sants i dues pintures alternades. Al damunt, presidia la imatge de Sant Vicenç, igualment amb imatges i pintures  de sants a banda i banda i a la part superior un  sant crist amb dues predel·les pintades, una a cada banda, que feien referència a la vida de Sant Vicenç. Precisament aquestes dues predel·les van poder ser salvades de la destrucció i, després de ser convenientment restaurades, actualment es conserven a la sagristia de l’església.

Fotografia del 1924 en que es pot veure la totalitat de l’altar barroc. Les dues predel·les de la part superior, a banda i banda del Sant Crist, són les úniques peces que es van salvar de la seva destrucció l’any 1936.

Read Full Post »

Imatge parcial d’una placa de vidre estereoscòpica feta amb la tècnica de la gelatina i sals de plata entre 1910 i 1920. Es pot veure l’avancé, o atri descobert, que hi havia al davant de la façana de l’església de Sant Vicenç i que abastava solament l’amplada de la nau principal. La foto va ser feta per mossèn Eduard Royo Crespo (1887-1977) (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)

Read Full Post »

L’any 1855, en una època en que s’estan delimitant els termes municipals de la nova societat liberal, el Bisbe de Vic, Antoni Palau i Térmens (1853-1857), encarrega la realització d’un “Expediente de arreglo del Archiprestazgo de Moià”, és a dir una delimitació i oficialització dels límits de les diferents parròquies que configuren, i per Calders encara ara, l’arxiprestat de Moià, a fi i efecte d’actualitzar aquests límits, però, a la vegada, deixar clara constància i defensar uns termes eclesiàstics molts més antics que els civils que, molt sovint, no coincidiran.

Pel cas de l’antic terme de Calders, queden ben clars i definits quines són les termes de les tres parròquies que el formaven: Sant Vicenç de Calders, Sant Pere de Viladecavalls i Sant Feliu de Monistrol, i que tot seguit es transcriu literalment per a les dues primeres.

En aquesta transcripció reduïda, hom pot observar diferents topònims prou coneguts, però altres del tot desconeguts i que, a meitats del segle XIX, pel que sembla, encara eren ben presents.

Sant Vicenç de Calders

Empieza la línea divisoria en la casa Torrecabota y su capilla, quedando esta de la parroquia de Artés, sigue hacia el norte hasta el camino del Manso Ribatallada y llega al Collet de Ribatallada. Continua por la cima de la sierra hasta el Manso Berenguer, baja hasta el torrente y sube en línea recta por los mansos Ruca y Vilarmau hasta llegar cerca de la cima de la sierra opuesta, sigue hasta llegar al barranco Xorba; atraviesa este torrente en línea recta y va siguiendo hasta el bosque Xorba; baja hasta el extremo del llano Horta del Gros, da la vuelta por el pie de la Serra del Pastor hasta la serreta de la Cabrasa, y tocando a la fuente del mismo nombre, sube hasta la casa Hortas de la Grossa,, y sigue el camino hasta el Manso Grosa hasta el pie de dicha casa y su capilla, quedando esta a la izquierda y la casa a mano derecha; se inclina hacia el sur hasta las heredades de Vilatersana y Moratona y hasta la cima de Puigdugaina y baja hasta encontrar el lindero del Manso Coma, al que sigue, y después el del manso Vilatersana hasta llegar a la cúspide la Tirulena; sube en línea recta y da la vuelta a la Rovira de Santamans. Desde este punto baja al torrente que está debajo la casa del Vilar cuyo curso sigue hasta el rio, lo atraviesa y sube por la extremidad de la Singlera Grossa hasta lo mas alto de la sierra de las Abrinas. Sigue la sierra hasta las heredades de los mansos Pujol y Bellveí, después el lindero hasta el torrente de la Musarra, y hasta el racó gran de Musarra Sigue hasta encontrar el camino de Monistrol a Navarcles, y luego hasta los linderos de los mansos Bellvehí Musarra y Rubió hasta encontrar el Serrat Romá. Continua por el camino recto de Artés al collado de Serrarols y siguiendo hacia abajo hasta el Manso Blanquer, atraviesa el rio en línea recta y va a encontrar el camino de Rubió a Viladecavalls por el que va a encontrar el rio, y del rio al torrente Granoya. Por este torrente sube hasta el lindero de los mansos Serramalera y Canadell siguiendo por los viñedos hasta el Manso Marimons continua hasta el camino real que va de Artés a Barcelona, por éste llega mas allá del campo de la Ferma, y por la loba o albardilla va a encontrar al lindero Torrecabota, punto de partida.

Read Full Post »